Els abusos policials, la principal denúncia davant SOS Racisme a Catalunya

«Per primera vegada, el primer tipus de fets racistes que es denuncien davant la nostra entitat tenen a veure amb l’abús de les forces de seguretat», lamenta Paula Rossy, psicòloga i treballadora del servei d’atenció i denúnica de SOS Racisme a Catalunya. L’informe anual d’aquesta organització mostra que el racisme segueix present en la societat catalana: el 2022 van atendre més de 414 casos –110 de nous–, tot i que la immensa majoria dels afectats no confia en les institucions judicials per denunciar-los. «Hi ha un entramat de pràctiques poc garantistes i discriminatòries que comprometen l’èxit i posen en entredit els drets humans», explica l’advocat Josep Granados.

Del total de persones que van denunciar fets racistes l’any passat davant l’entitat, 24 casos fan referència a abusos policials –les acusacions apunten especialment a la Guàrdia Urbana de Barcelona i als Mossos d’Esquadra– presumptament comesos aquest any, i 45 més tenen a veure amb fets d’anys anteriors. Aquests casos van des de perfilacions per raça –els agents identifiquen persones pel carrer pel simple fet de ser d’origen migrant– fins a agressions o detencions irregulars. «Hi ha comunitats que no estan representades per la policia, les forces de seguretat no responen a la demanda de totes les persones que viuen a Catalunya, sinó d’una part, i molta gent no se sent protegida per ells», explica la coordinadora de l’entitat, Kaire ba Dejuan, que reclama més control als agents.

Assetjament a les escoles

La segona tipologia més denunciada aquest any és la que abans es trobava en primera posició: el racisme entre particulars, amb 21 casos nous i 77 més d’acumulats durant l’any anterior. Es tracta de conflictes de tot tipus: des de veïnals i de carrer fins a ‘bullying’. Aquest últim és un àmbit que està creixent, perquè cada vegada són més les famílies que demanen la mediació de SOS Racisme per resoldre casos d’assetjament escolar. «Una vegada vam atendre una nena a qui donaven puntades de peu els companys de classe, a d’altres els insulten pel seu aspecte físic, fins i tot han arribat a atacar la residència familiar –afirma Úrsula Ruiz, sociòloga i membre de l’equip del servei d’atenció–. En un dels casos, ha sigut la mateixa escola la que s’ha dedicat a criminalitzar el nen, d’origen llatinoamericà, estava clar que no tenien la mateixa vara de mesurar». «La bona notícia –afegeix l’especialista– és que dues escoles van voler asseure’s amb nosaltres i revisar-se», explica Ruiz.

El tercer tipus de denúncies que han arribat aquest any a l’entitat tenen a veure amb l’accés a drets socials. Suposen el 14% del total de casos, 48 situacions sumant els nous i els acumulats. «Això és especialment greu perquè la mateixa administració que ha de proveir drets és la que els impedeix», assegura. Les denúncies van des d’ajuntaments que impedeixen l’empadronament, conflictes amb les institucions educatives o sanitàries, manca d’accés a prestacions socials o fins i tot que entitats bancàries permetin obrir un compte corrent. «En aquests casos, depèn de la sort, de si el funcionari de torn té sensibilitat. Es podria solucionar amb una cosa tan simple com fer complir la norma, amb voluntat política», explica Rossy. Un cas, per exemple, incumbeix un alumne d’origen africà al qual se’l va obligar a anar a una escola catòlica concertada pels plans contra la segregació escolar del municipi, quan la família exigia un centre públic. SOS Racisme entén que no es va respectar la seva voluntat a causa del color de la seva pell.

Infradenúncia

Notícies relacionades

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

La dada que més preocupa l’entitat és que el 70% de casos no arriben ni als jutjats, ni a la queixa administrativa. «Arriben a nosaltres per sentir-se escoltats, perquè el seu cas es visualitzi, però no confien en les institucions», explica Rossy. Sovint tenen por de ser deportats o a tenir sancions amb els permisos de residència, altres vegades temen que no els faran cas o ja assumeixen que no guanyaran el judici. Una situació bastant habitual, segons exposa l’advocat Josep Granados. «En aquests casos, o no es practiquen les diligències, o s’arxiven directament, o en el judici el jutge o el fiscal no es creuen la versió de la víctima. Hi ha un tema de privilegis blancs», va criticar Granados.

Però l’informe també té dades per a l’optimisme. Per primera vegada, hi ha més persones denunciants d’origen estranger que amb nacionalitat espanyola. «Sabem que són els que pateixen més discriminació, però també tenen més por, per això és un motiu d’orgull que vinguin al servei», explica Rossy. També destaca la presència de dones, que ha augmentat en els últims anys. Tot i que assumeixen que hi ha molta feina per fer. «Això és tan sols la punta de l’iceberg», assegura el president de l’entitat, Cheikh Drame.