¿Per què no has de dir als teus fills anem ‘al paki’ o anem ‘al xinès’?

Respon una professora de llengua en un institut amb una gran diversitat d’orígens i mare de dues criatures, detall que no és fútil, ja que ha passat molt temps donant voltes a com educar els seus propis fills: «Jo mateixa m’he fet aquesta pregunta moltes vegades, perquè en un primer moment, pots pensar: jo no li estic posant cap càrrega pejorativa a aquesta paraula, és una realitat que aquest negoci el regenta unafamilia xinesa i que la gran majoria de negocis d’aquest tipus a Barcelona estan regentats per famílies xineses; però anomenar-los d’aquesta manera continua posant el focus en l’origen, la nacionalitat, d’aquestes persones, quan realment el focus no ha d’estar en l’origen ni la nacionalitat d’una família, sinó en el tipus de negoci que és».

A més, hi ha una paraula molt més precisa: a aquest tipus de comerç li podem dir basar, perquè és un tipus de botiga en el que hi ha una mica de tot, a un preu moderat... «És més, si aquestes botigues les regenten famílies d’origen xinès és perquè, potser, les persones d’origen xinès encara no han pogut tenir prou recorregut a Barcelona com per exercir altres professions com una persona d’origen espanyol; però el desitjable és que algun dia això passo, i que el xaval xinès sigui advocat o sigui el metge que t’atengui al CAP», explica. I amb el súper de conveniència, el mateix. «El que caracteritza el local és que està obert moltes hores, etcètera, no l’origen de la immensa majoria de persones que el gestionen, perquè probablement aquestes persones voldrien tenir l’oportunitat de dedicar-se a altres coses. Ens fixarem en aquell futur», afegeix la professora, convençuda que el llenguatge importa.

El llenguatge modela la societat

«La manera com anomenem les coses és important. El llenguatge modela la societat, malgrat que ja sé que el llenguatge canvia a mesura que la societat canvia. La manera com ens expressem indica moltes coses i va calant», diu convençuda per acabar.

Notícies relacionades

Nens d’11 a 14 anys, autors dels crits racistes al partit d’infantils de Sant Vicenç de Castellet

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

«Òbviament, ser xinès o ser pakistanès no és gens dolent, i tampoc és dolent designar una persona per ser xinès o ser pakistanès, perquè en molts casos ben orgullosos estan de ser-ho, el problema és quan s’utilitza la paraula per deshumanitzar», afegeix Lola López, antropòloga amb una llarga carrera de treballar l’interculturalitat. És a dir, el problema és que anomenem el comerç com ‘el xinès’ en lloc de parlar d’un comerç regentat per una persona xinesa, «anomenar el comerç i la persona amb una sola paraula simplificadora i deshumanitzadora», reflexiona.

L’experimentada antropòloga insisteix que el problema no és la paraula, sinó que, utilitzant-la d’aquesta manera, el que estem fent és deshumanitzar aquesta persona i el seu projecte de vida, que moltes vegades és aquest negoci, utilitzant una paraula, a més, d’una manera una mica despectiva». La part dolenta –remarca– és identificar ‘xinès’ amb un tipus de negoci específic. «Malgrat que moltes vegades no es digui amb mala intenció, cal ser acurat amb el llenguatge si aquest pot ofendre un col·lectiu, sobretot si és un col·lectiu precaritzat», diu per acabar.