Cheikh Drame, president de SOS Racisme: «De nen, un policia em va dir que es faria una cartera amb la meva pell»

Drame es considera català d’origen divers. Va venir a Catalunya quan tenia cinc anys i la seva infància la va passar a Martorell (Baix Llobregat). «Hi va haver una cosa que va marcar un punt d’inflexió en la meva vida. Quan tenia 13 anys, un policia local de Martorell em va dir: ‘Em faré una cartera amb la teva pell’», explica Drame. A partir d’allà, les topades amb els agents han sigut una constant. La més greu va passar el 2010, quan va acabar sent condemnat després de ser agredit, un episodi que el va portar a implicar-se en l’entitat que avui presideix. Aquest 2022 ha tornat als jutjats per un cas que va tenir lloc durant el mes de maig al barri del Raval de Barcelona.

«Érem a la plaça dels Àngels amb uns altaveus, i la policia va preguntar de qui eren», explica Drame. Com que eren seus, va acceptar que seria multat pel soroll que generava. «Però després van arribar amb una furgoneta i tothom va sortir corrents, només s’hi van quedar les persones negres», explicar. Diu que els agents van envoltar un noi negre a qui van acusar d’agressió sexual. «Els vaig dir que deixessin que la policia els pegués, mentre un agent, molt alterat, em deia que em tranquil·litzés». «Vaig decidir treure el mòbil i gravar, perquè l’altre noi ja estava alterat i envoltat per sis policies que ja havien tret les porres».

Esbroncades i mòbil requisat

«Em van tocar el braç i em van dir que no podia gravar: jo els vaig respondre que coneixia la llei mordassa i que sí que podia gravar però no difondre», explica. Al final, va ser identificat i es va separar uns metres. «Però no podia deixar el noi negre sol: em vaig allunyar i vaig continuar gravant, tot i que em continuaven increpant», insisteix.

«Després va venir un altre agent, em va torçar el canell i em va treure el mòbil», es queixa. Ell va demanar que l’hi tornessin i, segons el seu relat, els sis agents van començar a esbroncar-lo. «Es reien de mi, m’empenyien, m’assenyalaven la porra amenaçant-me...», lamenta. Després, afegeix Drame, es van emportar l’altre noi emmanillat. Explica que a ell un agent li va dir que, «gràcies al teatret» que havia muntat, el denunciarien.

Davant la justícia

Un jove que era a la plaça també va gravar tot el que estava passant. Amb aquests documents gràfics, Drame i el Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme han portat aquest cas davant la justícia. També ha recorregut una sanció que li van imposar per, suposadament, prendre alcohol al carrer. «Jo no estava bevent, buscava els meus auriculars en una bossa. I, quan em van veure, va començar la història. Em van dir: ‘Mira aquest flipat’, després em van demanar la documentació, volien revisar-me la bossa... i tot amb molt males paraules», explica. Després d’elevar les queixes, la sanció ha quedat en res. «Les persones negres necessitem garanties», segueix.

Però el cas més greu, explica, li va passar fa 12 anys a Martorell, després de no poder entrar en una discoteca precisament pel color de la pell. «Tots els meus amics, que són blancs, eren dins. A mi no em van deixar», segueix Drame. Per a ell allò era habitual, però no el que va venir a continuació. «Un amic tenia la meva motxilla, així que vaig pujar a una tanca per arribar fins al cotxe», explica. Moment en què, diu, va arribar la policia local. «Un agent va dir: ‘Mira aquest negre de merda’. Jo els vaig dir: ‘¿Què passa?’, i ells em van respondre que era un xulo», explica.

Plors en el judici: «Ningú em creia»

«Em van agafar de la roba, em van aixecar, em van tirar a terra i em van començar a donar puntades de peu. Jo els vaig agafar d’una cama, un agent va caure a terra i es va fer mal», explica. Mentrestant, els amics l’estaven buscant, però des del cos els negaven que estigués amb ells. Finalment va ser traslladat al CAP del municipi. «Tenia diverses contusions i em van tractar fatal, com si fos un bergant. El metge se’m va treure de sobre amb males paraules», recorda. Després el van portar a comissaria. «No em deixaven anar al lavabo, es ficaven amb mi», prossegueix.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Va passar a disposició judicial i va quedar en llibertat, però l’experiència va ser molt amarga. «Estava ple de ràbia, tenia 19 anys... i la meva advocada d’ofici no va fer res, mai la vaig tornar a veure». El judici també va ser dramàtic. «Va ser una broma, l’advocat era un altre que ni coneixia. Jo plorava i la meva defensa em deia que la cosa estava difícil perquè no tenia la nacionalitat espanyola. Vaig veure que ningú em creia, tot i que la versió dels agents era contradictòria», es queixa. Va ser condemnat a dos anys de presó per atemptat contra l’autoritat, tot i que no va entrar a la presó perquè no tenia antecedents.

El 2019 una amiga li va descobrir SOS Racisme. Va voler denunciar els abusos viscuts en aquell moment, però tot el procés ja havia prescrit. «Allà vaig començar a comprendre el racisme policial», explica. Avui, presideix l’oenagé. «El que vull fer és donar eines als afectats com jo i visibilitzar que això està passant. És l’única manera de canviar les coses».