Dormir més i treure millors notes: els efectes de retardar l’hora d’entrada en instituts dels EUA

Als Estats Units el moviment en favor de retardar l’inici de les classes a les escoles secundàries i instituts (l’equivalent a secundària i batxillerat) va començar a generar-se als anys 90 i ha anat guanyant força en els últims anys, fins i tot abans que la pandèmia deixés una estela de problemes intensificats de salut mental en els més joves. Desenes de districtes escolars arreu del país han anat fent canvis i de moment dos estats, Califòrnia i Florida, han aprovat lleis imposant per a tot el sistema escolar públic hores d’inici mínimes: les vuit del matí per a alumnes d’entre 10 i 13 anys, i a dos quarts de nou per a alumnes de 14 a 18.

Almenys vuit estats més estudien legislació similar, quatre més que el 2022, segons les dades de la Conferència Nacional de Legislatures Estatals, i la de Nova York, per exemple, no permetria a cap escola començar abans de les 8.30 del matí.

La idea de retardar l’inici de les classes la recolzen i promocionen nombroses associacions acadèmiques i professionals de salut. Des del 2014 ho fan l’Acadèmia Americana de Medicina del Son i l’Acadèmia de Pediatria, que considera la privació del son com un problema de salut pública. El 2016 s’hi va sumar l’Associació Mèdica Americana. I també els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) s’oposen a l’inici excessivament primerenc de les classes.

Ritmes circadiaris

La base d’aquesta posició és científica. Els canvis en els ritmes circadiaris que es produeixen en l’adolescència no quadren amb els horaris escolars nord-americans, on el 42% dels instituts comencen les classes abans de les 8 del matí i el 82%, abans de dos quarts de nou, segons les últimes dades disponibles, del 2020. A prop del 78% d’alumnes de batxillerat dormen menys de vuit hores en una nit de jornada escolar, per sota de la recomanació d’entre vuit i 10 hores per als adolescents d’entre 13 i 18 anys. I la falta de son s’ha associat a nombrosos problemes: pitjors resultats escolars, obesitat, disfuncions en el metabolisme, més símptomes depressius incloent-hi pensaments suïcides, comportaments de risc, lesions esportives i més accidents de trànsit.

Els estudis

Nombroses anàlisis han provat l’impacte positiu del retard del començament de les classes. Quan es va estudiar per exemple el 2016 un retard d’una hora aplicat a Seattle es va veure que els estudiants havien guanyat 34 minuts de son i pujaven un 4,5% en les notes mitjanes, a més de millorar els índexs d’assistència. Horacio de la Iglesia, un dels autors d’aquest estudi, va assenyalar que «demanar a un adolescent que estigui despert i alerta a les 7.30 del matí és com demanar a un adult que estigui actiu i alerta a les 5.30».

Un altre estudi publicat el novembre de l’any passat al ‘Journal of Clinical Sleep Medicine’, que va analitzar 28 escoles que van retardar els horaris d’inici entre 1999 i el 2017 i que va incloure el focus de l’impacte de factors socioeconòmics i de raça, va detectar el 10% de millora en els índexs de graduació d’alumnes i el 7,44% en el cas d’estudiants econòmicament més desfavorits, així com un 3% d’increment en el nivell d’assistència.

Califòrnia va ser l’estat pioner a aprovar legislació per a tot el sistema públic amb la llei del 2019, que donava tres anys de termini per aplicar els canvis i va entrar plenament en vigor l’estiu de l’any passat. I el model s’ha seguit en la llei firmada aquest mes a Florida, que replica aquest mateix esquema d’adaptació gradual en tres anys als nous horaris.

La polèmica

Notícies relacionades

Aixecar-se a les set, menjar a les quatre i entrenar a les nou: urgeix canviar l’horari dels adolescents

Què fer perquè el teu fill adolescent dormi més (i guanyi en salut)

Els canvis, no obstant, també desperten polèmica. En els casos de Califòrnia i Florida, per exemple, les lleis han comptat amb l’oposició de sindicats de professors, alguns districtes escolars i també alguns pares. Aquests defensen que les decisions sobre els horaris s’han de prendre a escala local depenent de les necessitats i critiquen que no s’escoltés suficient la comunitat, una cosa que també va moure el governador previ de Califòrnia, Jerry Brown, a rebutjar utilitzar el que va anomenar ‘enfocament de model de talla única’ (la llei californiana només té excepcions per a algunes escoles de zones rurals).

Entre els arguments per oposar-se a les lleis se sol citar el seu impacte econòmic als districtes i escoles, ja que es poden tornar necessaris, per exemple, més autobusos i conductors. A més, s’apunta a les dificultats de molts pares per coordinar la vida laboral amb els nous horaris dels fills i preocupa que l’inici més tardà de les classes allargui com a conseqüència fins a massa tard activitats esportives o extracurriculars.