Ciència i salut
Els EUA autoritzen que Musk assagi el seu xip cerebral en humans
L’implant permetria restaurar funcions cerebrals danyades després de malalties com l’ELA o recuperar la visió
Un home paraplègic torna a caminar gràcies a uns implants cerebrals i una ‘motxilla’
Els ‘miracles’ de la ciència: aquestes són les fites més destacades amb l’ús d’implants cerebrals
59b57ab8289cf
L’agència de medicaments dels EUA, FDA en la seva sigla en anglès, ha donat llum verda perquè la companyia Neuralink, propietat del multimilionari Elon Musk, provi els seus implants cerebrals en humans. Així ho ha avançat l’empresa a Twitter, la xarxa del magnat. «Representa un primer pas important que algun dia permetrà que la nostra tecnologia ajudi moltes persones», ha tuitejat Neuralink.
We are excited to share that we have received the FDA’s approval to launch our first-in-human clinical study!
— Neuralink (@neuralink) 25 de mayo de 2023
This is the result of incredible work by the Neuralink team in close collaboration with the FDA and represents an important first step that will one day allow our…
A principis de desembre, Musk havia assegurat que Neuralink estava a punt per fer implants cerebrals en éssers humans en un termini de sis mesos.
Al principi, l’FDA havia expressat la seva preocupació pel possible sobreescalfament de l’implant (que inclou microcables en el teixit cerebral), ja que es podria traduir en la fuga d’elements químics des de l’implant cap a la massa cerebral. La llum verda d’aquest divendres dona a entendre que aquests dubtes s’han resolt.
La funció de l’implant serà la de «llegir» l’activitat cerebral per poder transmetre ordres que ajudin a restaurar algunes funcions cerebrals greument perjudicades després d’un infart o una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que deriven en greus danys en la capacitat comunicativa.
Neuralink està desenvolupant dos tipus d’implants, un per restaurar la visió «fins i tot en aquells que mai l’han tingut» i un altre per restablir les funcions corporals bàsiques en persones amb paràlisi per danys a la medul·la espinal.
Fins ara, els implants cerebrals s’han desenvolupat en una sola direcció: des del cervell cap a l’exterior (generalment una computadora que processa els senyals), però el projecte de Neuralink aspira a poder traslladar informació també en l’altra direcció, cap al cervell.
Notícies relacionadesAmb seus a San Francisco i Austin, Neuralink ha estat fent, en els últims anys, proves en animals mentre buscava l’aprovació de l’FDA per començar assajos clínics en persones. Precisament, el desembre passat, els Estats Units van obrir una investigació federal per un possible cas de maltractament animal contra Neuralink. Diversos empleats van denunciar que estaven morint animals durant les proves.
Musk, que també dirigeix el fabricant de vehicles elèctrics Tesla, l’empresa de coets SpaceX i la plataforma de xarxes socials Twitter, és conegut pels seus elevats objectius, com colonitzar Mart i salvar la humanitat. Les seves ambicions per a Neuralink, que va crear el 2016, són del mateix nivell. Vol desenvolupar un xip que permeti al cervell controlar dispositius electrònics complexos i que eventualment permeti que les persones amb paràlisi recuperin la funció motriu i també que tracti malalties cerebrals com el Parkinson, la demència i l’Alzheimer. També parla de fusionar el cervell amb intel·ligència artificial.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia