La jutge deixa a un pas del judici el ‘clan Jodorovich’ per blanqueig

La magistrada conclou així la investigació sobre els membres d’aquesta família i, sobretot, de Simón Montero Jodorovich, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), i ho ha traslladat al fiscal perquè presenti, si ho considera oportú, la seva acusació. La togada arxiva el cas per a quatre persones, entre les quals Juli César Barcena San José, excònsol honorari de Croàcia a Barcelona, a qui exculpa totalment perquè no va cometre cap delicte. En canvi, manté la imputació de dos excònsols més: el de Mali, José Luis López; i el d’Albània, Josep María Calmet.

La resolució afirma que Simón Montero «va incorporar» al «tràfic legal» béns obtinguts en la comissió de delictes contra la salut pública (tràfic de drogues) previs, a fi de «disfrutar jurídicament» sense ser sancionat, alhora que va col·laborar amb altres investigats i membres de la seva família perquè portessin a terme la mateixa acció. Per a això, precisa la jutge, «va crear un entramat de societats, operacions mercantils i contractes que no s’ajusten a la realitat i que perseguien dificultar una possible investigació» sobre l’origen dels seus béns. Els mateix diu d’altres membres del ‘clan Jodorovich’.

Comptes, empreses i diners

La magistrada remarca el «significatiu nombre» de comptes corrents i empreses que fan servir aquest clan i les operacions que realitzen de «manera reiterada», en «moltes» ocasions entre si i «sense seguir una lògica mercantil aparent». Incideix en els «abundants imports en efectiu» detectats i que algunes de les companyies investigades no tenen cap activitat i estan administrades per «mers» testaferros.

Aquesta operativa, segons la jutge, «dificulta seguir el traçat» dels diners que es mouen d’unes persones a altres o entre les empreses. L’«entramat» és de tal envergadura que hi ha societats que posseeixen, al seu torn, altres de mercantils i, fins i tot, es concedeixen préstecs, intervenen en negocis immobiliaris sospitosos i s’atribueixen ingressos que no existeixen, sinó que són «injeccions de diner negre».

A més, recalca, s’han constatat operacions en què s’oculta a la persona que realment intervé en la contractació, com la compra d’una embarcació o en el negoci de la màquina per extreure oli de marihuana que mai va funcionar i es va localitzar a Avilès (Astúries). Per a la instructora, aquesta actuació es pot qualificar d’«opacitat» i està dirigida a obstaculitzar la detecció de la titularitat del patrimoni. La seva interlocutòria ressalta que «la lògica apunta» que el que es pretenia amb aquesta màquina era «aconseguir substància estupefaent de manera ràpida i eficient per distribuir-la posteriorment», tot i que aquest aspecte s’ha de dilucidar en el judici.

Els dècims de loteria

Notícies relacionades

Del blanqueig de capitals a les comissions il·legals

Quatre dones aconsegueixen la condemna de tres acusats d’explotació sexual a Barcelona

Per a la jutge, resulta «poc creïble» que al llarg dels anys els Montero-Jodorovich adquireixin «nombrosos béns» sempre aprofitant una oportunitat per un preu inferior al mercat o al publicitat. El mateix conclou del fet que a un dels investigats, Amadeo Montero, li toquessin fins a 13 números de loteria en dos sortejos, quan els dècims es van vendre en localitats allunyades entre si i de sèries i fraccions no consecutives.

Finalment, la interlocutòria argumenta l’«anormalitat» de les operacions i la «raonable inferència de les procedències il·lícites de diners que es movien per raó de la seva quantia», les cauteles que es feien servir i la «manera amb què es realitzaven les entregues de fons». A partir d’aquests indicis, la magistrada considera que els fets podrien ser constitutius dels delictes de blanqueig de capitals, frau a Hisenda, falsedat documental, contra la salut pública i tràfic d’armes (a uns d’investigats se li va trobar una escopeta, una pistola i cartutxos).