Famílies i pediatres reclamen que els adolescents entrin més tard a classe al matí

Lidón Gasull, directora d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFac), l’entitat que hi hadarrere de l’informe ‘La jornada escolar, a debat: més enllà del binomi continuada-partida’, té molt identificades les cinc mesures que es podrien aplicar a curt termini, sense necessitat de causar grans cismes, i tindrien un impacte directe en la qualitat de vida dels nostres adolescents.

La primera –també apuntada pels metges– és retardar l’entrada a l’institut dels alumnes de l’ESO a les nou del matí. La segona és que l’hora de l’esbarjo passi a ser considerada hora lectiva –com ja passa a primària– per treure’ls una mica de càrrega lectiva. La tercera –i un dels elements clau– consisteix a introduir la carmanyola com a opció per implementar a secundària: una sala amb neveres i microones. La quarta és repensar els horaris de les extraescolars dirigides als adolescents [és a dir, avançar-les, també], i l’última, també bàsica, «tenir en compte en tota aquesta reorganització que l’oci i la socialització són molt importants per als adolescents».

Alimentació com a factor clau

«Cal anar molt més enllà, però aquestes són les mesures que es podrien prendre ja», afegeix la directora de l’aFFac, que té molt clara la necessitat d’un canvi profund que passi, entre altres coses, per posar els menjadors escolars també a disposició dels alumnes de secundària. Més enllà de l’absurditat de l’horari –és obvi que dinar a les quatre de la tarda no és saludable–, Gasull destaca que moltes vegades aquests adolescents acaben menjant a casa sols, cosa que, a parer seu, també seria important problematitzar.

«A ningú se li acut deixar un nen de 6 anys menjant sol; en canvi, a un adolescent de 12, sí, per la falsa autonomia –apunta Gasull–. No obstant, l’adolescent necessita un acompanyament, una observació que ens permet detectar moltíssimes coses».

El pediatre Gonzalo Pin, especialista en el son, coincideix amb Gasull en la necessitat que els instituts comencin més tard: a les nou del matí. «El rellotge biològic durant l’adolescència es va retardant; aproximadament dues hores en les nenes i tres hores en els nens», detalla el doctor.

Evitar les pantalles a última hora

Per aquest mateix motiu, el pediatre recomana als docents que no posin exàmens als nois i noies els dilluns a primera hora, que ho facin millor els dimecres a mig matí, i demana a professors i a pares que entenguin que «els adolescents van a dormir més tard». Per facilitar agafar el son, Pin recomana també, repte de dificultat extrema, «evitar l’ús de pantalles a última hora de la tarda, una hora i mitja abans d’anar-se’n al llit». «Si vigilem això, millorarem la seva salut mental i la seva capacitat d’aprenentatge», assenyala.

«Segons la National Sleep Foundation –referència mundial en estudis de son–, el temps de son recomanat per a nens d’entre 6 i 13 anys és de 9 a 11 hores, i per a adolescents de 14 a 17 anys, de 8 a 10 hores», prossegueix el doctor, que afegeix que, segons un estudi fet al País Valencià –on treballa–, el 52,8% dels adolescents van a classe havent dormit menys de 8 hores.

Qüestió física

Pin insisteix que en l’adolescència es produeixen diverses situacions. D’una banda, un retard fisiològic del rellotge biològic del nen que l’impulsa a iniciar el son més tard i a despertar-se més tard. I de l’altra, més sensibilitat a la llum a última hora del dia i menys al matí, cosa que dificulta la seva capacitat de mantenir l’atenció a primera hora del matí (per això es recomana no posar exàmens els dilluns a les vuit del matí).

«Tot això ha fet que es recomanés retardar mitja hora l’inici de les classes. Als llocs on aquesta mesura s’ha portat a terme, més del 80% del temps extra l’han dedicat a augmentar el seu temps de son, cosa que ha millorat el rendiment escolar i l’actitud social, i han disminuït els problemes de conducta dins de l’aula», continua Pin, que posa més evidències sobre la taula. «El dèficit crònic de son de l’adolescent, que és una època de la vida amb grans canvis hormonals, es relaciona amb un increment del risc de depressió i autòlisi, menys capacitat d’aprenentatge, pitjor regulació emocional, aïllament social, menys activitat física o obesitat –afegeix el doctor–. De tal manera que aquest ‘jet lag’ escolar condiciona la taxa de fracàs escolar i l’estat de salut mental, i es converteix en un problema de salut pública».

Menys son i més pantalles

Quant a la jornada continuada, el pediatre apunta que no només es relaciona amb un temps de son més curt, sinó també amb un ús més ampli de pantalles i tecnologia.

Pel que fa a la necessitat de plantejar menjadors escolars als instituts com proposa l’aFFac, Pin coincideix que aquests tenen un paper fonamental tant per a l’equitat nutricional de tots els adolescents com per adequar i equilibrar els horaris escolars i nutricionals. «Sens dubte és un element bàsic per a l’educació en nutrició saludable», rasa.

Notícies relacionades

Fins a 3 mesos per accedir a una unitat de trastorn alimentari per a adolescents a Catalunya

Les famílies pressionen Educació per la gestió del menjador escolar: «Tenim dret a controlar què mengen els nostres fills»

En la mateixa línia opina Elena Sintes, sociòloga amb una àmplia trajectòria com a investigadora en polítiques públiques de temps i educació. «No fa falta comparar-se amb països nòrdics; Itàlia o Portugal tenen horaris més racionals: es dina al migdia, no a la tarda», afirma.

Debat pendent

Pati Sarrias, presidenta de l’Associació de Pares d’Alumnes de Secundària de Catalunya (FAPAES), assenyala que aquest és «un tema pendent que ningú s’atreveix a posar sobre la taula per la dificultat de prendre la decisió», en al·lusió al fet que canviar els horaris impactaria en la conciliació familiar i laboral dels docents. «S’haurien de prendre decisions valentes i no sé si estem preparats», afegeix Sarrias. La seva entitat, la setmana vinent, farà assemblees territorials i posarà sobre la taula la qüestió. «Serà interessant veure els desequilibris territorials. Fora de Barcelona hi ha realitats molt diferents», conclou.