Centenars d’ofertes de voluntariat per a joves a l’estiu amaguen feina irregular

Anar-se’n a fer un voluntariat a països estrangers a canvi d’allotjament i menjar despunta com una de les fórmules ‘low cost’ per viatjar i conèixer món que s’han buscat els més joves. Molts han optat per apuntar-se a camps de treball on exerceixen tasques solidàries a països d’arreu del món, cosa que, segons expliquen, no només els proporciona experiències, sinó també una satisfacció personal.

No obstant, darrere d’aquest nou interès i més enllà dels camps de treball i iniciatives solidàries de tota la vida, també han proliferat empreses, amb forta presència en xarxes, que ofereixen voluntariats com a forma de turisme de baix cost i, fins i tot, dubtoses ofertes que brinden sostre i menjar a canvi de feina. Internet bull amb centenars de reclams d’aquest tipus propiciats per una indefinició legal del concepte ‘voluntariat’: mentre que a Catalunya la llei només preveu aquest intercanvi en entitats sense ànim de lucre, la legislació espanyola és menys concreta i l’emmarca en activitats «solidàries».

Malentesos

És indubtable que no és el mateix anar de voluntari a Suècia a una escola d’estiu que netejar en un restaurant. Sota el paraigua de ‘voluntariat’ convergeixen projectes eminentment solidaris amb iniciatives que es publiciten com a forma de turisme ‘low cost’ i d’altres que amaguen relacions laborals o que directament voregen l’explotació laboral. Són la cara b del voluntariat. Hi ha, per exemple, ofertes per treballar en una granja de porcs 32 hores a la setmana amb caps de setmana lliures o recollir taules i rentar plats a mitja jornada per a un restaurant familiar. Activitats no enfocades cap a l’interès general, sinó al lucre particular.

«Per evitar problemes [com acabar treballant més hores de les estipulades] o malentesos és importantíssim demanar informació i enviar correus abans d’acceptar», afirma Ruth Vázquez, jove de 21 anys que han fet tres viatges de voluntariat en menys d’un any sota un programa subvencionat per la Unió Europea (UE). «Per a mi ha sigut una experiència que m’ha enriquit molt com a persona», afirma. L’estiu passat va estar a Hongria i Croàcia, i aquest gener ha viatjat al Regne Unit.

«No són unes vacances gratuïtes»

La Ruth ja feia voluntariat a Barcelona des dels 15 anys i ara, a punt d’acabar la seva carrera, ha volgut anar un pas més enllà. «Aquestes estades no s’han d’enfocar com unes vacances gratuïtes», afirma, ja que, manté, requereixen una «participació activa». «L’hi recomano a tothom; jo he après a desmuntar els prejudicis que tenia sobre diverses cultures», admet. «Aquest estiu ho torno a fer», afegeix.

Daniel Herrera, estudiant de 21 anys, se’n va anar l’estiu passat a l’illa de Giglio (Itàlia) per netejar les costes durant dues setmanes a canvi d’una habitació i menjar pagat mentre fos a l’illa. La seva única despesa va ser el bitllet d’avió. «Va ser un viatge que va valer molt la pena. Treballàvem tres o quatre hores al dia recollint plàstics i netejant les platges, la resta era temps lliure», afirma el Daniel, molt satisfet amb una experiència que també li va permetre conèixer altres cultures, ja que hi va coincidir amb voluntaris de Colòmbia, Bèlgica o la República Txeca.

Camps solidaris

El gruix d’aquest tipus de voluntariats –en els quals hi ha implicades oenagés– estan finançats per la UE i enfocats a persones de menys de 30 anys. En el cas de Catalunya, s’hi pot accedir a través de la Coordinadora d’Organitzacions de Camp de Treball Internacionals (COCAT), del Departament de Joventut.

De fet, Rosa Garcia Fruitós, gerent d’aquesta entitat, incideix que els camps de treball sota el paraigua de la Generalitat –que aquest any envien 400 joves a l’estranger– fugen de l’‘etiqueta’ del voluntariat turístic que enarboren les empreses del sector. «Nosaltres no oferim fer turisme de manera més econòmica, sinó que pretenem que les persones que fan un projecte amb nosaltres i amb els nostres socis internacionals ho entenguin com una forma de vida i li donin el sentit i la importància que es mereix», afirma.

‘Voluntaris’ en una granja o un ‘hostel’

Junt amb aquestes iniciatives tradicionals, webs com Worldpackers o Workaway també ofereixen ‘voluntariats’ als cinc continents. Junt amb projectes amb oenagés es publiciten activitats amb empreses i particulars, una espècie d’Airbnb del voluntariat. ¿Com ajudar a l’hort, el jardí i la cuina d’un càmping o treballar 25 hores setmanals en la construcció d’una casa familiar a Catalunya? ¿O millor una granja a Austràlia que ofereix sostre i menjar a canvi de 30 hores setmanals de feina? Gairebé sempre ofereixen dos dies lliures, però no detallen les opcions de transport i mobilitat.

I, aquí, les experiències no són sempre positives. El Diego, ‘voluntari’ italià en un ‘hostel’ del barri de les Corts de Barcelona, explica en una carta enviada a EL PERIÓDICO, que amb prou feines va durar una setmana al lloc. «Compartia una habitació d’uns 12 metres quadrats amb una pèssima ventilació amb set voluntaris més, i no sempre hi havia menja suficient per a tothom», relata el noia de 25 anys que medita denunciar davant la Inspecció de Treball. Un altre exemple problemàtic recollit per aquest diari és el del Festival Alma de Pedralbes, que ha acabat rectificant l’oferta de buscar voluntaris per treballar gratis a canvi de «conèixer de prop com s’organitza un festival».

¿Què diu la llei?

¿Què diu llavors la llei sobre aquest tipus de voluntariats que no exerceixen una funció social? La línia entre un voluntariat i una feina en espècies irregular pot ser molt fina. Aquí s’encavalquen fins a tres lleis, la catalana sobre voluntariat, més concreta; l’espanyola, més ambigua, i l’Estatut dels Treballadors, que defineix les característiques bàsiques d’una relació laboral. I acaba sent l’inspector laboral el que determina, en cada cas, si una relació s’adequa a un conveni de voluntariat o hi hauria d’haver un contracte laboral pel mig.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El lucre que pugui treure l’entitat de l’aportació del voluntari i el grau de dependència de la seva tasca per a l’activitat són elements clau per decantar la balança cap a un costat o l’altre. També, si la tasca dels voluntaris té o no un contingut formatiu, si aquest està predefinit en algun pla i si realment l’entitat fa un seguiment durant la seva estada, entre d’altres.

És indubtable que un dels principals problemes és la falta de denúncia en els casos de presumpte abús. La joventut dels afectats, poc familiaritzats amb les regles laborals, la seva breu estada i la falta de sindicació dels treballadors del centre en qüestió –quan n’hi ha– expliquen que la Inspecció de Treball ni tan sols tingui un epígraf per a ‘falsos voluntaris’. I moltes vegades només acaben actuant en casos flagrants, com un de finals de l’any passat en què la ‘policia laboral’ va sancionar amb 43.295 euros un ‘hostel’ a Gràcia que suplantava la figura del recepcionista per 25 hores de feina a la setmana a canvi de llit i un àpat.