Mètode pioner
¿Per què una avioneta sobrevola Catalunya disparant rajos làser contra els boscos?
Es tracta d’un nou dispositiu clau per a la prevenció d’incendis
Científics dels EUA i Almeria desenvolupen un sistema per avaluar com els boscos superen la sequera
Pla pioner a Europa: la Vall d’Aran deixa avançar el foc sota control per prevenir incendis
Ja fa mesos que una avioneta sobrevola Catalunya a baixa altura amb una tecnologia làser incorporada anomenada ‘lídar’ (Laser Imaging Detection and Ranging). Es tracta d’un dispositiu que determina la distància des d’un emissor làser fins a un objecte o superfície.
En aquest cas, la superfície són els boscos catalans. I l’objectiu és mapar al detalll’estat d’aquestes arbredes: «Es pot determinar l’altura de la vegetació, dels matolls, i saber fins a quin punt un bosc és madur». Els rajos làser reboten contra el terra o la vegetació. Llavors, es calcula el temps que el llamp triga a tornar. D’aquesta manera es pot saber en alta resolució quin és el relleu del terreny.
«Descobrir si hi ha sotabosc o no i comprovar l’heterogeneïtat o homogeneïtat de la vegetació és clau per avaluar la salut de cada bosc», explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Una vegada les dades s’analitzen, es pot preveure també el risc d’incendi existent.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya és qui s’encarrega de realitzar els vols, i el CREAF treballa amb les dades per realitzar investigacions. «El que no es pot saber són els efectes de la sequera. Això es deriva a imatges del satèl·lit Sentinel, que mostra des de dalt el grau de verdor de les plantes cada 10 dies. Així es pot anar veient com canvia».
Desconegut matoll
Amb aquesta tecnologia ja es van fer dos vols (un el 2008-2011 i un altre el 2015-2016) per mapar Catalunya. No obstant, la tecnologia que s’utilitza aquest any donarà resultats millors i més precisos sobre l’estructura de la vegetació.
L’aparell anterior no mostrava amb exactitud els arbustos baixos i els matolls. «Amb els actuals vols, la precisió serà més gran. I això és important de cara a la prevenció d’incendis, ja que quan el foc comença en camins o carreteres sol propagar-se amb força a través de matolls», explica Vayreda.
Els matolls són els grans desconeguts de Catalunya, assegura l’investigador. A finals d’any, quan acabin els vols, si tot funciona com està previst, s’obtindrà un mapa detallat de la maduresa o la joventut de cada massa forestal, un pas important de cara al coneixement científic i a la predicció de focs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Responsables de 19.000 menors Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
- Pòdcast a Youtube José Elías, sobre el gran problema dels joves: «O espavilen o vindrà…»
- Futbol Thiago Alcántara, Jordi Alba i l’exlíder local d’ERC postulen precandidatura conjunta a la presidència del CE l’Hospitalet
- Les enemigues de l’‘hamami’
- Aquest dilluns 24 de març Un autocar salva una menor sota un pont de l’AP-7 després d’un intent de suïcidi
- Ple al Parlament El Govern assegura que el traspàs de Rodalies servirà perquè els trens funcionin millor
- Mobilitat ferroviària El 24% dels 272 trens de Rodalies i Regionals estan fora de servei
- Finances Catalunya aprova la pujada de la taxa turística, però estudiarà que no s’apliqui per igual a tots els municipis
- Investigació La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya
- Vandellòs presenta al·legacions contra el projecte de construcció d'un magatzem nuclear