¿Què fem amb els fills? ¿Obrim la relació?: les teràpies de parella es disparen en la mitjana edat

«Fa 14 anys que dirigeixo un centre especialitzat en teràpia de parella. Al principi em costava aconseguir clients i ara al contrari. Hi ha un ‘boom’ de persones que demanen informació o que acudeixen a sessions per buscar ajuda. S’ha normalitzat que això no significa que la parella sigui un desastre, sinó que es vol estar bé i solucionar un malestar», explica Núria Jorba, psicòloga, sexòloga i divulgadora.

Abans les parelles es mantenien unides –«fins que la mort us separi»– per necessitat econòmica, procreació o pressió social. Però ara «tenir parella està associat al benestar o al desig i a la mínima que es perd una de les dues coses decideixen acudir a teràpia», afegeix.

Canvi de rols

També hi influeix que «les parelles són cada vegada més complexes i tenen conflictes que abans no hi havia o que es tapaven, perquè ja no hi ha un patró tan marcat de com han de ser les relacions, els rols dels homes i les dones. Ara cal acordar des de si es vol tenir fills fins a si es mantenen els límits de la monogàmia», continua la també autora de ‘Parejas imperfectas y felices’ .

«Vivim en la societat del benestar i busquem també el benestar amb la nostra parella», corrobora Ana Yáñez, membre de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia, que també han notat un augment en la demanda assistencial de l’Institut Clínic Extremeny de Sexologia que dirigeix.

«Tenim més consciència sobre la importància de la salut mental i, potser a causa de la influència de les xarxes socials, cada vegada sabem que hi ha més opcions d’ajuda, també per a la nostra vida en parella», ratifica des de l’àmbit de la sociologia Cecilia Bizzotto.

El perfil

Fins i tot els Obama (Barack i Michelle, exparella presidencial dels EUA) han confessat que la teràpia va salvar el seu matrimoni. El perfil majoritari dels que sol·liciten ajuda professional són parelles, com els Obama, de mitjana edat, heterosexuals i que fa almenys quatre o cinc anys que són parella, però també hi ha usuaris molt joves que acudeixen a teràpia perquè tenen problemes en els seus primers contactes sexuals. I també parelles homosexuals, ja que «les dinàmiques i necessitats són les mateixes que en les parelles heterosexuals», precisa Jorba.

L’especialista resumeix en tres grups els motius principals per acudir a consulta. En primer lloc, hi ha les parelles que estan vivint un canvi d’etapa a causa que, o bé han sigut pares, o bé han entrat en una fase d’estabilitat, monotonia o falta de passió. En segon lloc, hi ha aquells que tenen un conflicte concret. I hi ha un tercer bloc de parelles que no saben avenir-se.

A més, hi ha dos motius molt habituals: o bé els conflictes amb la família (pares, sogres, germans...) –sobretot si hi ha fills–, o bé les infidelitats, tot i que cada vegada és un motiu menys freqüent de consulta perquè «acudeixen abans que arribi el moment de l’engany».

També sol·liciten ajuda les parelles que volen obrir la relació, és a dir, mantenir amb altres persones un contacte sexual o afectivosexual puntual o permanent, però que necessiten una guia sobre com gestionar la nova relació o la possible gelosia. O bé que un dels dos vol deixar la monogàmia i l’altre no.

Els divorcis

No hi ha dades ni oficials ni oficioses de quantes parelles demanen ajuda en les seves relacions. L’única dada contrastada que existeix és la del nombre de divorcis. El 2021, després de la fase més dura de la pandèmia, van augmentar el 13% (fins als 90.582), però des del 2012 experimenten una tendència a la baixa, un camí que van seguir el 2022, segons dades provisionals del CGPJ.

En qualsevol cas, les dades de divorcis i la teràpia de parella no estan intrínsecament relacionades. Per començar, per acudir a teràpia no s’ha d’haver passat abans per l’altar. I no tots els que se separen demanen ajuda professional abans. A més, acudir a sessions amb experts en relacions no sempre garanteix que no s’acabi al jutjat. Tot i així, les expertes consultades asseguren que el percentatge d’èxit d’aquestes sessions, en les quals s’ensenyen «pautes, tècniques i tractaments establerts científicament», és d’entre un 80% i 90%.

Els testimonis

Una parella que va acudir al consultori de Núria Jorba, que prefereix mantenir l’anonimat, assegura que la seva experiència va ser «extraordinària». «Veníem desgastats per temes de parella i familiars i disposats a trencar-ho tot. Gràcies a la terapeuta hem trobat un punt intermedi i, tot i que al principi teníem dubtes, ho hem pogut resoldre. Avui dia treballem en equip i fins i tot podem arribar a ser un», relata.

No obstant, l’èxit de la teràpia no sempre s’associa que la parella continuï unida, sinó que els dos membres aconsegueixin el benestar i, si decideixen separar-se, que ho facin sense fer-se mal ni a ells mateixos ni a l’altra persona.

Notícies relacionades

Andropausa: la menopausa masculina també deixa enrere tabús i vergonyes

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Les teràpies que solen fracassar són aquelles en què un dels dos membres no vol anar o seguir les indicacions, o que tots dos no hi posen de part seva.

És el que li va passar a una persona que ha donat el seu testimoni, a requeriment d’EL PERIÓDICO, a la xarxa social Joyclub. «Vam acudir a teràpia i els professionals ens van recomanar cuidar la nostra intimitat i viure-la cada dia. Però les obligacions diàries i la imposició arbitrària de tasques ens va impedir seguir els seus consells i ens vam acabar divorciant. Acudir a teràpia exigeix ment oberta i estar disposat a canviar el teu entorn de vivències», relata aquesta persona també de manera anònima, perquè, tot i que s’hagi normalitzat demanar ajuda professional per mantenir la flama de les relacions afectives, encara és un tema que s’amaga, que no s’explica fora de l’entorn íntim.