Al tren del ‘botellon’ cap a les discos d’adolescents Cocoa i Titus: cubates, aventures i (molta) gresca

Estació de Renfe de Plaça de Catalunya,divendres, 22.50 hores de la nit. Falten 10 minuts perquè passi el penúltim tren que arriba fins a Mataró, rebatejat com el tren del ‘botellon’ pels que l’agafen assíduament. No fa falta pujar-hi per entendre el perquè d’aquest sobrenom: desenes de menors s’agrupen a l’andana, carregant bosses de plàstic amb alcohol de garrafa, bevent a morro, intentant fingir una mica de decòrum per evitar cridar l’atenció de l’equip de seguretat que, davant la marabunta de joves, es limita a observar. 

Així és l’R1 les nits de divendres, la línia que uneix l’àrea metropolitana amb el Maresme i dues de les seves discoteques més importants, Titus Carpa (al polígon de Can Ribó, entre Badalona i Montgat) i Cocoa (a Mataró). Totes dues obren les seves portes a majors de 16 els divendres a la nit, i aquest tren es converteix en una romeria per a adolescents que s’estan introduint al món de la nit. 

L’aventura alcohòlica comença molt abans de passar els torns. Com que les discoteques no serveixen alcohol a menors, i pocs pares habilitaran casa seva com a botellòdrom, els adolescents s’aprovisionen als supermercats al voltant del tren. «Jo vaig al súper, tot i que de vegades es posen pesats i no et venen», comenta una adolescent. «N’hi ha d’altres en els quals mai miren la teva edat», li respon un altre noi. «Comprem Knebep, el vodka més barat, que no tenim pasta», crida un altre, rient.

Ronda de cubates

Arriba el tren i es formen cues per accedir-hi. A mesura que van entrant, els joves es van apropiant de zones senceres del vagó. Sona l’avís de tancament de portes, arrenca el tren i, una vegada estan fora del radar òptic de seguretat, els cubates en gots de plàstic circulen com si fos la barra d’un bar. 

L’alcohol no és l’únic que es van passant els menors. L’espai que hi ha entre vagó i vagó s’ha convertit en el fumador oficial. Amb una capacitat per a uns tres o quatre adolescents, aquests espais s’omplen de cigarros, porros, i alguna cosa més», assegura un menor de 17 anys que fuma des dels 14. ¿Que com ho compren? Igual de fàcil que l’alcohol: «A qualsevol bar». Això sí, amb un matís: «Mai en un de xinesos –adverteixen–, allà són molt legals, sempre demanen el DNI».

Han d’acabar-se els cubates amb celeritat, els 45 minuts que dura el trajecte: «Al carrer no podem beure, així que toca fer-ho al tren», assegura un adolescent de 17 anys. Descriuen el trajecte fins a Mataró com un «territori sense llei», perfecte per al ‘botellon’. «Si ens posem a beure al carrer, ens cau multa, així que ho fem aquí», detalla. 

«No fa tant, jo era un d’ells»

L’estampa al vagó és com a mínim curiosa. Al passadís, un grup de noies es fan ‘selfies’. En un racó, unes noies es maquillen. En una altra cantonada, una altra de 15 anys es posa el DNI de la seva cosina al costat perquè la seva amiga li digui si s’assemblen i colarà com a 18». Davant les portes, un grup de nois van a got per glop, fent un ‘Sant Hilari’. 

I tot això, convivint amb adults que compten els minuts perquè el tren arribi a la seva parada i sortir d’aquesta discoteca mòbil. «Uns mal educats, moltíssim soroll», es queixa la Carme, de 68 anys, que, acompanyada del seu marit –tornen de l’hospital–, agafava aquest tren sense saber amb què es trobarien. 

«Tots hem tingut aquesta edat, què hi faràs», afegeix una altra dona de 58 anys, que torna amb la seva filla, de 21 anys, del teatre. «No fa tant, jo era un d’ells. Fa una mica de vergonya aliena, però cap molèstia», confessa la filla, entre rialles. És l’actitud amb què molts afronten aquest trajecte: resignació. Són moltíssims anys del tren del ‘botellon’, i, més enllà d’estar acostumats, molts dels que agafen aquesta línia per tornar de treballar al seu dia van ser a l’altre costat. «Ara torno amb aquest tren per treball, però fa 20 anys era jo la que l’agafava per anar a Cocoa», rememora una dona de 36 anys, originària de l’Hospitalet, que ara viu a Mataró.

«Que posin més trens»

En qüestió de només cinc parades, l’alcohol en sang ha augmentat molt, i ja hi ha adolescents que van una mica passats, amb grups cridant-se entre ells, vacil·lant-se amb d’altres. Un fins i tot fa la salutació nazi. «Espero que aquests vagin a Cocoa i no a Titus», comenta una adolescent, repudiant aquests comportaments. Sembla ser que al tren del ‘botellon’ també hi ha classes.

Malgrat que els decibels pugen, ningú posa ni música ni altaveus, una cosa que, fa uns anys, era impensable. «Sabem que som una molèstia i per això volem reduir al mínim el soroll», afirma un adolescent. No és l’únic amb certa consciència sobre l’espai que ocupen i el soroll que generen: «Demano a la Renfe, la Generalitat o a qui sigui que posi més trens», diu una menor. «És absurd que passin tan pocs i només fins a mitjanit. Estem tots apinyats, això és una sauna», continua, assenyalant les finestres, entelades per la calor humana. «És impossible no molestar els passatgers, i si bevem al carrer, a qui molestem són els veïns». 

Ja s’està acostant Mataró, el Dorado d’aquests adolescents que venen de lluny per trepitjar Cocoa. «La música és bona, m’encanta el techno», expliquen uns que arriben de Tona. «A Barcelona no es pot sortir», responen altres de la capital. «Són molt racistes, no et deixen entrar segons com vagis vestit, i tampoc passes si ets gitano, o negre», afegeixen. A Cocoa, asseguren, tenen el pas garantit sense haver de pregar al ‘segurata’ perquè deixi passar el seu amic racialitzat. 

Mataró: final de la ruta

Notícies relacionades

El 8,8% dels adolescents catalans diuen que tenen ganes de morir-se

El fiscal de Sala de Menors: «Els adolescents utilitzen la pornografia com a tutorial de l’acte sexual»

Pròxima parada, Mataró: final de la ruta de la borratxera. Baixen com una allau. Hi ha adolescents empenyent-se, se senten crits, fins i tot alguns grups encarant-se amb d’altres, disposats a pegar-se. El pas inferior de via s’omple tant que alguns creuen directament per sobre de les vies mentre, inútilment, megafonia repeteix que s’utilitzin els passos habilitats. Ni tan sols un vestit de tub arrapat impedeix a les adolescents ignorar les indicacions, pujant-se’l gairebé fins a la cintura per saltar de via en via amb una precisió olímpica. I, tot i que hi ha una porta oberta perquè surtin del recinte ordenadament sense validar, els joves decideixen abraçar el caos, colant-se pels torns, empenyent-se perquè no els agafin les portes automàtiques. 

Equipats amb cubates,ampolles i cigarros en mà, peregrinen fins a les portes de Cocoa, on continuaran bevent fins que s’acabi l’alcohol. «Si hem d’aguantar fins a les cinc del matí, no hi ha cap altra forma», diu una, rient. Una vegada a la cua, molts joves colliran el fruit de la seva sembra: «És allà on lligues amb la gent del tren, amb qui t’has anat mirant i tal», afegeix. Els espera una llarga nit per endavant. Els pares, mentrestant, ja tenen posada l’alarma per venir a buscar-los amb cotxe de matinada.