El majúscul repte de beure aigua del Besòs: «Mai vam imaginar que fos possible»

Aconseguir tractar aigua de la superfície del Besòs per beure-la havia sigut sempre una fita impossible. És més, pensar en això semblava una imprudència. «Mai a la vida m’hauria imaginat que potabilitzaríem aigua d’aquest riu», reconeix José Mesa, director de producció d’Aigües de Barcelona. No obstant, ja han posat fil a l’agulla.

El que tenen per davant els responsables de l’empresa és un repte majúscul: el 2024 començarà la prova pilot per captar aigua superficial del curs del riu i tractar-la. No serà una prova a petita escala: «Produirem aigua que podrà proveir un municipi de 30.000 persones.

Així sabrem exactament si es pot replicar en gran». La decisió es va anunciar fa unes setmanes davant la greu sequera. Ara ja fa dies que els professionals estudien com potabilitzar l’aigua del Besòs, un riu que en l’imaginari de la gent continua sent l’abocador de moltes de les fàbriques construïdes al llarg del seu curs.

El primer problema a resoldre és la qualitat de l’aigua: «El Besòs no és un riu natural. És un col·lector d’aigües residuals que s’han depurat. És a dir, que el cabal del riu se sustenta al 100% en l’aigua que aboquen les depuradores». Aquestes plantes compleixen la normativa, però l’aigua resultant no té la qualitat ideal per ser potabilitzada.

¿Però què hi ha a l’aigua del Besòs? «De tot. És una de les aigües amb més varietat de contaminants, però sense excessiva concentració», respon Mesa. Quan tracten l’aigua de l’aqüífer, alguns d’aquests elements desapareixen perquè l’aigua es filtra a través de la terra.

Centenars de tòxics

Amb la captació superficial serà diferent. La potabilitzadora haurà de liquidar una llista interminable de tòxics. Aquí van alguns exemples.

Hi ha amoni, nitrats, clorurs, plàstic, manganès i metalls com ferro i níquel. També les restes d’orina de la gent (no oblidem que són aigües residuals depurades): s’hi troben restes de drogues, medicaments com antibiòtics i antidepressius, per exemple. I molta matèria orgànica, com proteïnes i aminoàcids. A més, hi ha microbis com coliformes i nematodesi els patògens típics d’origen humà, com els estreptococs.

«Molts d’aquests elements no estarien de manera natural en un riu, i això és el que dificulta tractar aigua del Besòs», explica Mesa. Espanya és un dels països més avançats en potabilització, dessalinització i regeneració. Per aquesta raó, asseguren des d’Aigües de Barcelona, es pot afrontar un repte com aquest davant l’escassetat d’aigua.

Fases complexes

El 90% de les potabilitzadores d’Espanya tracten l’aigua a través de tres fases després de la captació: l’oxidació, la decantació i la filtració per sorra. En el cas de l’aigua de la superfície d’aquest riu, amb aquests passos no n’hi haurà prou. Hi ha diferents opcions sobre la taula i encara s’ha de prendre la decisió final, però en principi s’intentarà amb els següents processos.

Notícies relacionades

El Govern estudia ampliar el pantà de Darnius-Boadella per aprofitar les ‘llevantades’

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

Després d’aquest sanejament, els resultats que s’obtinguin s’enviaran al Departament de Salut. «Ells seran els que ens donaran el permís per arrencar la prova pilot i després per distribuir l’aigua, quan confirmem que tenim èxit en el procés de potabilització», afirma Mesa.

És un protocol habitual en aquesta mena de processos. No obstant, el resultat, aigua potable procedent de la superfície del Besòs, serà una notícia sorprenent, perquè fins ara mai s’havia plantejat.