L’‘operació rescat’ de les biblioteques escolars començarà aquest setembre amb un pla pilot en 50 centres

La desoladora fotografia que dibuixen les dades de l’últim PIRLS, l’estudi internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora, que deixa Catalunya en una alarmant posició a la cua d’Espanya (i de l’OCDE), és rebuda en escoles i instituts en una altra preocupant situació: la deixadesa, i en molts casos absència, d’una biblioteca escolar. De fet, segons les últimes xifres del Ministeri, més del 40% de centres catalans no disposen de biblioteca escolar, malgrat estar-hi obligats per llei.

Per intentar trencar aquesta dinàmica i restar força al que fa l’efecte d’una tempesta perfecta, el Departament d’Educació ultima els detalls d’un Pla de Millora de les Biblioteques Escolars en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura que es posarà a caminar el mes de setembre vinent –aquest curs 2023-2024– amb un pla pilot de dos anys en 50 centres educatius de primària i secundària de 5 dels 10 Serveis Territorials existents. Un pla que, per començar, comptarà amb un equip específic de sis bibliotecaris: un coordinador i cinc professionals que es repartiran el territori, amb una ràtio de 10 escoles per bibliotecari.

La iniciativa [llargament reivindicada pel sector des de feia anys] inclou també «formació per al professorat, reconeixement de la figura del coordinador de biblioteca [una de les grans demandes] i l’ampliació del fons de l’Ebiblio».

Segons fonts del Departament, que no concreten la inversió total del pla, però asseguren que ja està recollida en els Pressupostos del 2023, aquesta inclou 2.000 euros anuals per a renovació del fons de la biblioteca dels centres participants (és a dir, 4.000 per centre).

¿Com es triaran els centres?

La selecció de les 50 escoles i instituts que participaran en el pla es farà via inspecció. Triaran centres que ja tinguin una biblioteca: tant un espai físic (molts centres hi han renunciat per falta d’aules) com un fons; i es treballarà amb ells per donar-li vida i introduir-la en la dinàmica del centre, la clau de l’èxit. «On hi ha un programa de biblioteca escolar (BE) robust i amb recursos es produeixen millors resultats acadèmics», asseguren fonts de la conselleria, que remarquen també que el nivell acadèmic de l’alumnat millora en centres amb un bibliotecari involucrat; i que la cooperació entre biblioteca i professor contribueix al rendiment més elevat de l’alumnat. I van més enllà: «La BE és una eina imprescindible en un moment en què l’escola es troba immersa en un procés de transformació», destaquen.

«Segona corona»

Un altre element important en l’elecció dels 50 centres del pla és que el centre tingui ganes –i forces– per sumar-s’hi. Una vegada tancats els 50 centres del pla, des del Departament indiquen que obriran una segona corona, per a la qual sí que hi haurà convocatòria pública. Aquests centres no rebran un assessorament «tan directe i personalitzat» com els 50 del pla, però sí que podran accedir a alguns dels recursos que s’estan elaborant per a ells. «Més enllà del foment de la lectura, la biblioteca és un espai de creació i d’aprenentatge, molt lligat als nous currículums», defensen des de la conselleria.

En paral·lel al ‘pla de rescat’ –una de les set mesures per intentar reaccionar als pèssims resultats en comprensió lectora, sobretot en entorns més vulnerables– una altra de les actuacions és l’elaboració d’una guia amb un model clar sobre com han de ser les biblioteques escolars, que va en la línia de l’exposat (ser un agent clau en l’aplicació dels nous currículums competencials) i serà el camí que iniciaran els 50 centres del pla.

Preguntes sobre la taula

Notícies relacionades

Claus perquè el teu fill millori la comprensió lectora

¿Vols que al teu fill li encantin els llibres? Llegeix-li un conte cada nit, però fes-ho bé

La música sona bé entre els investigadors en temes educatius i entre bibliotecaris, tot i que hi ha dubtes importants (i lògics) sobre la taula. El primer és el temor que s’estigui abusant de plans pilot, mesures que, a la pràctica, arriben a un sector molt petit de la població. «Es tracta d’una mesura cara i cal provar si funciona a petita escala per poder després escalar-ho a tots els centres», responen des de la conselleria, que es resisteixen a xifrar la inversió («ho farem al juliol, quan es presenti el conjunt del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, defensen).

El segon, molt relacionat amb el primer, és que sense una inversió clara, potent i universal darrere, el document amb un model clar sobre com han de ser les biblioteques i les seves funcions pot quedar en una benintencionada declaració d’intencions.