Educació a Catalunya
L’‘operació rescat’ de les biblioteques escolars començarà aquest setembre amb un pla pilot en 50 centres
El mig centenar d’escoles i instituts seran elegits, via inspecció, i han de ser escoles públiques que ja tinguin una biblioteca, però la tinguin infrautilitzada (o directament tancada)
Catalunya es desploma en comprensió lectora i se situa a la cua d’Espanya
Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar
D’‘escape rooms’ a tallers sobre ‘fake news’: les mil vides de la biblioteca escolar

La desoladora fotografia que dibuixen les dades de l’últim PIRLS, l’estudi internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora, que deixa Catalunya en una alarmant posició a la cua d’Espanya (i de l’OCDE), és rebuda en escoles i instituts en una altra preocupant situació: la deixadesa, i en molts casos absència, d’una biblioteca escolar. De fet, segons les últimes xifres del Ministeri, més del 40% de centres catalans no disposen de biblioteca escolar, malgrat estar-hi obligats per llei.
Per intentar trencar aquesta dinàmica i restar força al que fa l’efecte d’una tempesta perfecta, el Departament d’Educació ultima els detalls d’un Pla de Millora de les Biblioteques Escolars en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura que es posarà a caminar el mes de setembre vinent –aquest curs 2023-2024– amb un pla pilot de dos anys en 50 centres educatius de primària i secundària de 5 dels 10 Serveis Territorials existents. Un pla que, per començar, comptarà amb un equip específic de sis bibliotecaris: un coordinador i cinc professionals que es repartiran el territori, amb una ràtio de 10 escoles per bibliotecari.
La iniciativa [llargament reivindicada pel sector des de feia anys] inclou també «formació per al professorat, reconeixement de la figura del coordinador de biblioteca [una de les grans demandes] i l’ampliació del fons de l’Ebiblio».
Segons fonts del Departament, que no concreten la inversió total del pla, però asseguren que ja està recollida en els Pressupostos del 2023, aquesta inclou 2.000 euros anuals per a renovació del fons de la biblioteca dels centres participants (és a dir, 4.000 per centre).
¿Com es triaran els centres?
La selecció de les 50 escoles i instituts que participaran en el pla es farà via inspecció. Triaran centres que ja tinguin una biblioteca: tant un espai físic (molts centres hi han renunciat per falta d’aules) com un fons; i es treballarà amb ells per donar-li vida i introduir-la en la dinàmica del centre, la clau de l’èxit. «On hi ha un programa de biblioteca escolar (BE) robust i amb recursos es produeixen millors resultats acadèmics», asseguren fonts de la conselleria, que remarquen també que el nivell acadèmic de l’alumnat millora en centres amb un bibliotecari involucrat; i que la cooperació entre biblioteca i professor contribueix al rendiment més elevat de l’alumnat. I van més enllà: «La BE és una eina imprescindible en un moment en què l’escola es troba immersa en un procés de transformació», destaquen.
«Segona corona»
Un altre element important en l’elecció dels 50 centres del pla és que el centre tingui ganes –i forces– per sumar-s’hi. Una vegada tancats els 50 centres del pla, des del Departament indiquen que obriran una segona corona, per a la qual sí que hi haurà convocatòria pública. Aquests centres no rebran un assessorament «tan directe i personalitzat» com els 50 del pla, però sí que podran accedir a alguns dels recursos que s’estan elaborant per a ells. «Més enllà del foment de la lectura, la biblioteca és un espai de creació i d’aprenentatge, molt lligat als nous currículums», defensen des de la conselleria.
En paral·lel al ‘pla de rescat’ –una de les set mesures per intentar reaccionar als pèssims resultats en comprensió lectora, sobretot en entorns més vulnerables– una altra de les actuacions és l’elaboració d’una guia amb un model clar sobre com han de ser les biblioteques escolars, que va en la línia de l’exposat (ser un agent clau en l’aplicació dels nous currículums competencials) i serà el camí que iniciaran els 50 centres del pla.
Preguntes sobre la taula
Notícies relacionadesLa música sona bé entre els investigadors en temes educatius i entre bibliotecaris, tot i que hi ha dubtes importants (i lògics) sobre la taula. El primer és el temor que s’estigui abusant de plans pilot, mesures que, a la pràctica, arriben a un sector molt petit de la població. «Es tracta d’una mesura cara i cal provar si funciona a petita escala per poder després escalar-ho a tots els centres», responen des de la conselleria, que es resisteixen a xifrar la inversió («ho farem al juliol, quan es presenti el conjunt del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, defensen).
El segon, molt relacionat amb el primer, és que sense una inversió clara, potent i universal darrere, el document amb un model clar sobre com han de ser les biblioteques i les seves funcions pot quedar en una benintencionada declaració d’intencions.
Educació Biblioteques Mestres i professors Equipaments educatius Educació secundària Educació primària Educació a Catalunya Llibres Col·legi Família
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet