Famílies del Poblenou demanen més places d’ESO perquè els seus fills segueixin al barri després d’acabar la primària

La situació es repeteix, de manera gairebé idèntica, primavera rere primavera. Des de fa diversos anys, coincidint amb l’augment de demanda de l’escola pública. Sobretot passa a Barcelona –on l’escola concertada ha tingut històricament un gran pes– i en barris rejovenits, amb un determinat perfil de famílies joves, amb criatures, com el Poblenou; aquests dies en peu de guerra després de confirmar, després del fatídic sorteig de desempat que, si des del Consorci d’Educacióde Barcelona no es prenen mesures d’urgència [que de tota manera seran llegides com a pedaços] desenes de nens i nenes de 12 anys quedaran fora dels instituts adscrits als seus centres públics de primària, «obligats a trencar amb la continuïtat educativa i a ser expulsats del barri», resumeixen les famílies mobilitzades. Els números, ara com ara, no surten.

Fonts del Consorci d’Educació de Barcelona assenyalen que en aquests moments, des de la unitat de planificació, una vegada es coneix el número de desempat i es disposa de les llistes de la demanda de cada centre, estan treballant per «portar a terme les modificacions pertinents en l’oferta final de places». Unes modificacions que les famílies temen que es basin –com és ja també un clàssic– en la creació de bolets (forçar una tercera línia en centres preparats i equipats per a dues, per exemple, per absorbir la demanda i apagar el foc) o ampliar ràtios (pujar a 30 alumnes per grup en lloc dels 27 recomanats per crear places).

«El problema, de nou, ha sigut la falta de planificació. La situació no és nova, es produeix cada any, i en comptes d’actuar amb temps amb solucions estructurals, forcen pedaços per fer callar les famílies mobilitzades», resumeix un pare afectat.

«El criteri general»

Des del Consorci remarquen que «en el cas de secundària, les sol·licituds d’escoles adscrites tenen prioritat davant les sol·licituds que provenen d’escoles no adscrites, amb independència de la puntuació que obtinguin per la resta de criteris» i que «el criteri general» del Consorci és «el de garantir plaça en un dels centres adscrits sempre que aquests s’hagin demanat de manera prioritària per ordre de preferència i no s’intercalin amb centres no adscrits».

Està previst que el dia 9 de juny es faci pública l’oferta final amb les modificacions corresponents de places i, finalment, el 12 de juny es publicarà la llista d’alumnes admesos en cada centre i la llista d’espera.

Eterna espera

Les famílies afectades –que aquest dimarts s’han reunit amb el Consorci– no estan disposades a esperar de braços plegats fins a aquesta data. «Demanem solucions ja; sospitem que la solució pot ser matricular els nens i nenes en centres allunyats del seu entorn, amb el greuge que això suposaria per als joves i per a la conciliació de les famílies», insisteixen des de la plataforma SOS Instituts Poblenou, col·lectiu de famílies que en pocs dies s’ha organitzat i ha contactat amb el Consorci, el Departament d’Educació, el Comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i la Síndica de Greuges per demanar «explicacions i solucions» i han recollitmés de 1.300 firmes.

El setembre del 2022, a l’inici del curs que ara acaba, l’aFFAc apuntava que el Departament d’Educació «no només no podia garantir una plaça pública a tot l’alumnat de primer d’ESO, sinó que ni tan sols podia fer-ho als alumnes que cursaven primària en un centre públic». Segons les dades publicades per la federació d’associacions de famílies d’alumnes el setembre del 2022, tenint en compte que les ràtios recomanades a l’ESO estan en 27, que el curs anterior hi havia 56.291 alumnes a sisè de primària escolaritzats a la xarxa pública, farien falta 2.085 grups de primer d’ESO per donar cabuda a tot l’alumnat i només se’n van oferir 2.009, és a dir, van faltar 76 grups. «Allà hi ha la fuga constant d’alumnat de la xarxa pública a la concertada a primer d’ESO», assenyalaven el setembre des de la aFFac.

Lidón Gasull, directora de la federació, insisteix que el problema és que no s’ha fet una planificació correcta. «¿I això com ho resolen? Confiant en un percentatge de fuga d’alumnes a la concertada», reitera Gasull que afegeix un altre factor: des de l’adscripció les famílies confien més en el salt de sisè a primer d’ESO en els instituts (a l’anar-hi tots els alumnes gairebé en bloc). «El concepte d’adscripció és bo, però cal planificar-lo bé, amb places per a tothom, no pots resoldre la falta de places ampliant ràtios i alliberant les places NESE sobrants per a l’alumnat ordinari. A tot el procés i per curar-se en salut, el que acaba passant és que les famílies acaben buscant per si mateixes altres solucions», prossegueix Gasull, que afegeix que no és un problema només del Poblenou. «Sabem de casos també a Sants i Horta-Guinardó, a Barcelona i a fora, per exemple el cas de Badalona», exemplifica.

Solucions estructurals

Notícies relacionades

Un 40% de nens catalans es van quedar sense casal d’estiu l’any passat

Catalunya posa límit a les repeticions de curs però no aconsegueix solucionar el fracàs escolar

A ulls de Gasull, hi ha un element clau a tenir en compte per entendre aquesta problemàtica: «Les famílies tenen una tolerància molt baixa a la inseguretat respecte a les decisions que afecten els seus fill». «Quan es tracta dels seus fills i filles necessiten seguretat. Prioritzen moltíssim això, i això l’Administració ho sap i sempre planifica per sota de les necessitats i provoca que mentrestant busquin l’estabilitat, que està en la concertada», conclou.

Altres districtes de Barcelona, com l’Eixample i Gràcia, havien viscut històricament situacions com la que està passant aquests dies el Poblenou, però en canvi, estan vivint aquest període de matriculacions de manera tranquil·la. ¿El motiu? L’obertura de dos nous instituts: solucions estructurals, no pedaços. A l’Eixample, el llarguíssimament reivindicat Angeleta Ferrer i, a Gràcia, l’institut Vallcarca, que començarà al setembre a funcionar, a les aules de l’escola Pare Poveda.