Primeres denúncies policials contra el jesuïta Peris: «S’ha de donar la cara, que s’amagui l’abusador»

També ha volgut donar la cara i aparèixer amb nom i cognoms a EL PERIÓDICO. «Ja és hora de canviar el paradigma de l’abús infantil. Els nens que han patit abusos per part d’adults que havien d’haver-los protegit hem trigat dècades a recompondre’ns. I no hem fet res. Hem de donar la cara. Qui s’ha d’amagar és el que ha abusat», afirma. «Fer mal a un nen no té defensa possible», avisa. No està sol.

Aquest dimarts la Laura,una altra exalumna de la mateixa escola que Soler, ha presentat la segona denúnciapolicial contra Peris. La Laura creu que Peris actuava «amb molta maldat», traint la confiança cega que els menors dipositaven en algú com ell: un capellà que no semblava un capellà i que fingia preocupar-se per ells més que els altres.

La denúncia d’Enric Soler

Soler, psicòleg de professió, jutja repugnant la posició dels jesuïtes davant els casos d’abusos que estan aflorant. «Demanen perdó per les molèsties causades i no són molèsties, són actes criminals», argumenta. «El meu pare tenia tres feines per poder pagar als meus violadors», lamenta, en al·lusió a l’esforç que va fer la seva família per costejar una escola a la qual va entrar amb 6 anys, el 1970, i de la qual va sortir 12 anys després, el 1982, esgotat de presenciar «pallisses» a primària que feien que els seus companys s’«orinessin a sobre», de lidiar amb les «exigències» de l’educació de secundària i de sobreviure als abusos de Peris. «Les seqüeles [que em va deixar Peris] són impossibles de calcular. No sé com hauria sigut la meva vida sense l’experiència amb aquest subjecte. Només sé que va ser una persona que va abusar del seu poder, de la seva superioritat física i que va abusar de mi», assegura.

Segons declara Soler en la seva denúncia policial, Peris, a qui descriu com el capellà ‘progre’, que vestia amb texans i camisa de franel·la, estava a càrrec dels menors que es van apuntar a un campament d’estiu que es va celebrar a Viladrau (Osona). Aquell sacerdot es posava a la piscina sense banyador i exigia a la resta de menors que fessin el mateix. I, per sota de l’aigua, els agafava, a Soler també, i es fregava contra ells, fingint que anava a penetrar-los amb el «sexe erecte». Soler detalla que algunes nits Peris també va anar a visitar-lo a la seva llitera per sotmetre’l a més tocaments i que, durant molt temps, va pensar que aquelles ‘visites’ eren un càstig que es mereixia perquè es resistia a treure’s el banyador. 

«Ja pots treure’t la samarreta»

Contra el capellà Francesc Peris, o Cesc Peris, o ‘sex penis’, com l’anomenaven alguns alumnes, s’acumulen les acusacions d’abusos sexuals des que el diari ‘El País’ va publicar el testimoni de diverses víctimes que el van patir en la dècada dels 70, com Soler, el d’altres que el van patir a Bolívia, on va ser enviat el 1983, i d’una altra estudiant que el va patir el 2005, quan va ser definitivament apartat de l’educació, segons l’organització jesuïta a Catalunya. 

Abans de 1980 Peris, que va estar durant dècades a càrrec de l’educació sexual, abusava només de nens a l’escola de Casp perquè era un centre únicament d’homes. Quan hi van entrar les nenes, en va començar a abusar. La Laura, la segona denunciant, va patir els seus enganys a mitjans dels 90, quan tenia 12 anys. 

Els pares de la Laura estaven divorciats i Peris va aparentar que es preocupava per ella, que la «cuidava», fent-li un seguiment particular. La treia de classe i la conduïa fins al seu despatx. Eren tutories a porta tancada. I, quan entraven, Peris deia: «Ja pots treure’t la samarreta». Deixant-la en sostenidor, la comminava a tancar els ulls i acariciava el seu coll i esquena, un abús camuflat sota una sessió de suposada «espiritualitat» durant la qual havia d’imaginar «una llum». 

«Em feia sentir especial, valorada, creia en ell», diu la Laura, gairebé 30 anys després, conscient de la manipulació de la qual va ser objecte per part d’un capellà a qui recorda «guapo» i «carismàtic», de qui no es podia pensar res dolent, i que «va embogir» el dia que ella va gosar dir-li que no. Va passar en una excursió, mentre visitaven una església petita: «Em va proposar fer la meditació que fèiem sense samarreta i va insistir molt que m’assegués a la seva falda. Vaig sentir por, al veure’m a soles amb ell, tancada en aquell lloc que no era l’escola». Peris no va acceptar la seva negativa. La Laura va parlar d’allò amb la seva mare i aquesta va acudir a demanar explicacions a la direcció de l’escola, que la va ignorar.

Notícies relacionades

Exalumnes i víctimes insten la fiscalia a investigar l’encobriment de l’orde

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

EL PERIÓDICO va destapar el 2019 els abusos sexuals silenciats en una altra escola jesuïta de Barcelona, el Sant Ignasi de Sarrià-Sant Gervasi, una investigació periodística que va començar amb la denúncia de dos exalumnes i que es va saldar amb denúncies policials contra quatre sacerdots.

Contra l’escola de Casp s’han presentat fins a la data quatre denúncies policials contra altres tants docents diferents: els professors laics del Kostka –ubicat al mateix recinte– Joan Pere G.M. i Josep Maria G.P. i els sacerdots Francesc Roma i Francesc Peris.