El dolor emocional
Una jove que va superar la depressió: «N’acabes sortint, però durant un temps és com estar al fons del mar sense poder nedar»
Sant Pau avança en les operacions per curar la depressió resistent i l’esquizofrènia
Els errors en el diagnòstic de la depressió i la falta de recursos frenen la recuperació
L’activista de salut mental Yazmín Rodríguez va desenvolupar aquest trastorn després d’una infància marcada pel ‘bullying’
És molt dur, però se surt. És el missatge en el qual s’endinsa Yazmín Rodríguez, una jove de 21 anys que va superar una depressió en fa quatre, quan en tenia 17. «Si jo en vaig sortir, sento que qualsevol altra persona també pot fer-ho», assegura la Yazmín, que actualment és integradora social i escriptora, a més d’activista per la salut mental a l’entitat Obertament Catalunya. «Tots mereixem ser escoltats i validat», defensa. Els psiquiatres i psicòlegs adverteixen que cada vegada és més gran el malestar emocional de joves i adolescents, i que hi ha pocs mitjans per tractar tota la població.
Aquesta jove argentina, quefa cinc anys que viu a Barcelona amb la seva família, va desenvolupar una depressió severa per múltiples factors. Però un d’ells va ser el ‘bullying’ que va patir al llarg de tota la seva infància i adolescència. Els seus companys de classe li escrivien missatges per Facebook i recorda molts moments en què es quedava sola al pati de l’escola. També com era sempre l’última a ser triada en els grupsd’Educació Física de l’escola. «Tot va explotar a l’arribar a Barcelona», explica. Recorda el dia que va anar, acompanyada de la seva mare, al seu metge de capçalera a explicar-li que necessitava ajuda psicològica. «No em va fer cas i aquell mateix dia vaig acabar a Urgències de l’Hospital Clínic i, després, ingressada».
Tot i que ho explica amb un somriure, no ha oblidat la cruesa d’aquella etapa. «Per a mi la depressió és com estar al fons de l’oceà sense poder nedar perquè no en saps, però alhora intentant arribar a la superfície sense ser-ne capaç. Estàs cansada, la teva ment no funciona com caldria. És un cansament gegant. I estàs sola en aquest oceà», explica la Yazmín. També recorda com la van sobremedicar a l’hospital («vaig patir efectes secundaris com rigidesa i dificultats en la parla»), però explica amb carinyo que, després d’aquesta mala experiència, a l’Hospital de dia de Nou Barris, a Barcelona, la van ajudar molt.
«Allà hi vaig estar gairebé un any i mig, m’hi passava el dia, era com casa meva. Va ser on veritablement vaig sentir que algú m’acompanyava en tot el procés», explica aquesta jove, que destaca la importància del bon acompanyament a les persones que, com ella, van patir o pateixen algun trastorn de salut mental. «El que sentim importa i mereixem ser escoltats i ajudats. Animo la gent a demanar ajuda, a anar al psicòleg –si el pot pagar–. I que intenti expressar-se i dir el que sent».
L’estigma de la salut mental
Notícies relacionadesA ella particularment la va ajudar molt l’escriptura. És autora d’un llibre, ‘Almas azules’, en què explica la seva experiència en primera persona amb la depressió. També la va ajudar molt Obertament Catalunya, sobretot a l’hora d’acabar amb l’«autoestigma» que ella mateixa patia per tenir depressió. «Aquí t’escolten, t’accepten i tenen en compte totes les persones», assegura.
De fet, aquest estigma, que també procedia de l’entorn, cap al seu trastorn de salut mental va fer que empitjorés la seva situació anímica. «Em portava a invalidar les meves emocions. Jo m’invalidava per tots els traumes que arrossegava i m’imposava somriure a la vida. Això em va fer creure que el que em passava no era tan important. I és molt important parlar sobre això», reivindica la Yazmín.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
