«Una plataforma digital no pot substituir una biblioteca»: més de 200 investigadors defensen el llibre en paper a l’escola

La preocupació venia de bastant més lluny, però el detonant va ser un article publicat a principis d’abril en aquest diari titulat ‘Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar malgrat estar-hi obligats per llei’. Alertats per la desoladora fotografia que dibuixava –un escenari en què les biblioteques escolars tendien a l’abandonament–, investigadors en Educació de diferents universitats d’Espanya van començar a enviar-se correus comentant el dramàtic panorama a Catalunya, territori al seu dia impulsor de les biblioteques escolars, però que amb els anys i de manera silenciosa, les ha anat oblidant fins a arribar a la situació actual; mentre la comprensió lectora no deixa d’empitjorar (els pèssims resultats de l’últim PIRLS publicats aquest dilluns confirmen el que docents i les mateixes competències bàsiques feia molt temps que alertaven, Catalunya és a la cua d’Espanya).

En aquest context, i fruit d’aquest primer enviament de ‘mails’ neix el ‘Manifest a favor de les biblioteques escolars i l’accés a lectures en paper’, fet públic aquest dimecres i firmat per més de 200 acadèmics, encapçalat pels investigadors Gemma Lluch i Ladislao Salmerón, de la Universitat de València i per Héctor Ruiz Martín i Marta Ferrero de la Universitat Autònoma de Madrid.

Reemplaçament digital

«En ocasions, la desaparició de biblioteques físiques s’ha justificat amb base al seu reemplaçament per biblioteques digitals, a les quals els alumnes accedeixen per mitjà de dispositius electrònics, i això ens preocupa. Una biblioteca escolar és molt més que una sala amb prestatgeries i llibres; és un lloc d’encreuament de coneixements, la unió de pràctiques, de matèries de tot tipus, de tots els cursos...», reivindica Lluch, que assenyala que tres dels quatre impulsors del manifest són psicòlegs i remarca que la biblioteca escolar és «aquell lloc que pot ajudar a anivellar el capital cultural que les persones porten de les seves famílies». 

«Si bé les biblioteques digitals poden aportar un valor afegit, considerem que eliminar les biblioteques escolars constitueix un greu error pel paper crucial en la democratització del coneixement i la informació de les biblioteques, oferint accés gratuït i igualitari a recursos educatius i culturals, en diversos formats, per a tots els estudiants, independentment del seu origen socioeconòmic», destaca el manifest.

Notícies relacionades

Les biblioteques com a refugi

La baixa comprensió lectora es dispara al 30% a les escoles amb alumnat més vulnerable

Héctor Ruiz , unaltre dels impulsors de text, expert en psicologia cognitiva de l’aprenentatge, alerta que Catalunya és referent a tot l’Estat en innovació educativa, i també que «la innovació et pot portar a coses interessants però també a errors». «Pensar que pots substituir una biblioteca escolar per una plataforma digital és un error, i hem d’exigir a les administracions una aposta ferma per l’impuls de les biblioteques escolars», destaca Ruiz, que recorda que la investigació deixa clar que els programes de dinamització de les biblioteques tenen un impacte molt rellevant en els resultats acadèmics alguna cosa, reitera, «irremplaçable per una plataforma digital».

Treballar les ‘fake news’

Treballar les ‘fake news’Els més de 200 acadèmics signants del manifest posen sobre la taula el que hauria de ser obvi: la lectura atén absolutament totes les assignatures. «Treballar la lectura és saber diferenciar una notícia falsa i una de veritable, i aquest és un tema que no s’ha entès encara. Vivim en un món supercomplex i la biblioteca és l’encreuament de totes les necessitats de comprensió lectora de totes les assignatures», conclou Ruiz, que destaca la tasca «increïble» que està fent Extremadura introduint les famílies a les biblioteques escolars.