Campuzano augmenta un 6% el finançament dels serveis socials aquest any

No és casualitat que, mentre mestres i sanitaris protestessin aquest hivern reclamant millores laborals, al sector social ningú digués ni piu, malgrat que les seves condicions laborals són molt pitjors. Els prop de 80.000 empleats d’aquest àmbit a Catalunya, això va des de residències geriàtriques fins a centres de persones amb discapacitat o serveis d’atenció a la infància en risc, cobren al voltant del salari mínim, ja que el 90% d’aquests serveis estan subcontractats a empreses o entitats socials. Aquesta precarietat laboral està provocant que els serveis vagin molt mancats de personal. Els empleats fugen. I avui el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, s’ha compromès a revertir la situació, no desprivatitzant el sector, sinó apujant la seva aportació i anunciant auditories a aquests tercers. Es tracta d’un primer acord qualificat d’«històric». «Hem de superar l’infrafinançament, i singularment les condicions laborals: no estan suficientment pagats, això ni és just ni és sostenible», ha lamentat el conseller.

Des de les retallades d’Artur Mas, les entitats socials, els sindicats i les empreses que presten serveis públics d’índole social demanen una millora de les condicions dels serveis que presten. És un peix que es mossega la cua. Si la Generalitat paga poc, no es poden apujar els sous, responen els empresaris en les 12 diferents taules de negociació col·lectiva davant els sindicats. Aquesta vegada, el Govern ha decidit deixar de fer d’espectador. Aquest matí ha reunit les vuit patronals que presten serveis públics i els dos sindicats majoritaris (Comissions Obreres i UGT), per fer-los firmar un acord que ha de servir de primera pedra d’un model d’atenció social equiparat al sistema sanitari i educatiu.

Augment del finançament

El principal compromís d’aquest acord és que la Generalitat millorarà aquest any un 4% el finançament dels serveis socials que estan subcontractats i hi afegeixen un 2% pels sobrecostos energètics. El sector demanava un augment del 12%. A més, hi ha patronals que calculen que el sobrecost energètic és del 7%. «Evidentment que no és suficient, però no podem estar enfadats, és la primera vegada que la Generalitat ens escolta i treballa en la direcció del que necessitem», explica Ignasi Freixa, president de la Unió de Petites i Mitjanes Residències.

Finalment, el Govern apujarà un 15% la prestació PEV, que permet als dependents pagar una residència o un altre servei social mentre estan en llista d’espera. De mitjana, passen de ser 700 euros a 800 mensuals. Insuficient encara per finançar una plaça en un geriàtric. Malgrat no saber si s’aprovaran els pressupostos, el text també contempla un augment del 5% en aquests mateixos serveis per al 2024. En total, l’aportació extra és de 116 milions d’euros aquest any, i la previsió de fer-ho en 78,6 milions l’any que ve.

Drama en els sous

Aquest augment de diners no és gratuït. Una de les obsessions de la Generalitat és traduir-lo en la millora dels sous dels treballadors. L’acord diu que «les patronals es comprometen a traslladar l’increment de tarifes a una millora salarial de manera proporcional». Però el Govern no pot obligar a més, la millora dels sous dependrà de la voluntat de les empreses en els convenis col·lectius. «Nosaltres demanem que el 100% d’aquest augment vagi a millorar sous, els empresaris diuen que un 75%», explica Enriqueta Duran, de la UGT. «Aquest serà el nostre cavall de batalla, necessitem un salari mínim en aquest sector: equiparar-nos als sanitaris, però sobretot als funcionaris. Mateixa feina, mateix salari», insistia la sindicalista.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un infermer que treballa en una residència pot cobrar un 30% menys que un que treballa en un hospital. Per això falta tant personal sanitari en aquests centres. A més, el 10% de centres de serveis socials són públics, i els seus empleats, que són funcionaris, guanyen, com a mínim 500 euros més cada mes, segons la UGT. «El nostre objectiu és que a l’administració, el tercer sector o l’empresa privada tinguin els mateixos salaris», ha explicat Campuzano. Lluny de deixar d’externalitzar serveis i apostar per fer-los públics, vol impulsar reformes legislatives que permetin que els treballadors cobrin el mateix en aquests tres àmbits. Van tard. Els pressupostos del 2020 els donaven quatre anys per fer-ho. Ara es plantegen fer-ho durant els pròxims quatre anys. Té un cost de 300 milions, aproximadament.

L’altra contraprestació d’aquest pacte es basa en la transparència. Drets Socials passarà una auditoria a tots els serveis socials públics que es presten a Catalunya. ¿En què es gasten els diners públics les entitats subcontractades? ¿Guanyen o perden diners? Aquestes dades seran claus per reestructurar tota la cartera de serveis públics que es presten, modificar sous i ràtios de personal. A més, Drets Socials s’unirà a l’agència de qualitat del departament de Salut (AQUAS), una via més per detectar possibles infraccions o mala gestió dels subcontractats.