Més rates, paneroles i mosquits: les tres grans plagues d’aquest estiu a Catalunya

«Les plagues no venen soles. Van acompanyades de virus, perjudicis econòmics i molèsties», afirma Quim Sendra, president d’Adepap (Associació catalana d’empreses de Salut Ambiental). Les empreses que s’encarreguen de controlar aquestes plagues atribueixen el creixement d’algunes espècies sobretot a dos factors: el canvi climàtic i la tornada del turisme.

Segons les companyies del sector consultades en una enquesta, el que més va créixer l’últim any, i així continuarà el 2023, són les rates, els mosquits i les paneroles. «Totes aquestes són plagues que ja teníem. Conviuen amb nosaltres i en coneixem la dinàmica. El problema és que amb l’escalfament global van a més. Algunes transmeten malalties i no sabem què pot arribar a passar, davant els fenòmens climàtics que venen», exposa Lozano.

Les paneroles ja són un clàssic de cada estiu. Amb les altes temperatures, proliferen amb facilitat i algunes fan petits vols i així aconsegueixen accedir a segones i terceres plantes d’edificis.

Les més habituals són les que viuen a les clavegueres, que fàcilment s’introdueixen als interiors de les cases. Les espècies més comunes aquí són l’americana, la negra i l’alemanya, tot i que en els últims temps se n’han detectat dues noves espècies: la del Turquestan (que viu a l’aire lliure) i la de banda marró (que pon els ous als mobles).

«Aquesta mena d’insectes relacionats amb l’augment de les temperatures aniran a més. Només fa falta veure fenòmens com el Nen, que portaran més calor», diu Sendra.

Com que les paneroles viuen i s’alimenten a llocs on hi ha brutícia, poden transportar bacteris com la salmonella i contaminar el menjar. La millor prevenció, consideren els especialistes, és mantenir una bona neteja en el sistema de desballestaments i canonades.

A part d’aquests possibles problemes de salut, el principal contratemps que causen els escarabats són les molèsties si s’hi ha de conviure en un pis o una casa. En canvi, les paparres i els mosquits, altres plagues, sí que són vectors de gran risc. «Poden transmetre patologies greus, no som conscients del mal que poden arribar a provocar en un futur», adverteix Sendra.

Inacció municipal

El mosquit més incòmode, en aquests moments, és el tigre: «Apareix cada estiu, és diürn i la seva picada és molesta». ¿La sequera frenarà els mosquits, per la falta d’aigua? «No especialment», opina Luis Lozano, tècnic d’Adepap. «És veritat que hi pot haver menys aigua a les rieres. Però els insectes que es mouen per les ciutats troben fàcilment petits reductes d’aigua artificials», detalla.

Aquests mosquits, en alguns llocs de l’Àfrica, contagien malalties fins ara poc comunes aquí, com el dengue, la febre groga i la febre del Nil. «En qualsevol moment podríem tenir un brot autòcton», avisa Lozano.

Els especialistes en l’eliminació d’aquestes plagues reclamen un «canvi de xip»: «Necessitem polítiques públiques de control de plagues. Hi ha municipis que no reaccionen i no apliquen mesures preventives sobre els embornals dels carrers». «Nosaltres treballem conjuntament amb l’Agència de Salut Pública, però fa falta més implicació per part d’alguns ajuntaments», opina Sendra.

Adepap critica que no els deixin utilitzar segons quins biocides prohibits per la Unió Europea: «És un contrasentit que es puguin comprar aquests productes al supermercat i que nosaltres no els puguem utilitzar».

Més turisme

No només la calor provoca l’augment d’algunes plagues. El turisme, tant nacional com internacional, facilita l’arribada de les típiques xinxes de llit, una altra de les plagues estrella de l’estiu. Amb l’augment de la mobilitat, moltes xinxes arriben a les cases transportades a través de la roba i a les maletes del viatge.

«És important anar amb compte abans de ficar-se al llit d’un hotel o hostal. S’ha de comprovar que no hi hagi les taques marrons que produeixen aquests insectes», recomana Sendra.

Una altra espècie que està en augment, segons expliquen les empreses que reben peticions de desinfecció, és la rata. Tant la rata comuna com la negra (una mica menys habitual, més fosca i amb l’habilitat d’enfilar-se) es deixaran veure aquest estiu.

«Amb la pandèmia van canviar d’hàbits i van sortir més al carrer. A poc a poc, han perdut la por de la gent i s’acosten on sigui necessari per aconseguir menjar», explica Lozano. En tenen prou amb una obertura de 12 mil·límetres en una finestra per entrar a les cases». Un bon sanejament serveix per evitar-ne la presència.

Notícies relacionades

«Aquesta fàbrica ens ha enverinat»: veïns de Montcada exigeixen que la cimentera tanqui «d’una vegada»

Mapa de piscines a Catalunya | Cercador i llista

A Catalunya, hi ha unes 300 empreses de control de plagues registrades. D’aquestes, segons expliquen des de l’associació, només la meitat estan actives. Tot i així, els últims anys han notat un augment del nombre d’autònoms i petites empreses que ofereixen aquests serveis: «De vegades, alguns es llancen a la piscina amb pocs coneixements i poca formació, sense magatzem on guardar els productes.»

El que recomanen des de la patronal és contactar amb professionals i especialment, insisteixen en aquest missatge: «L’Administració ha de lluitar contra aquestes plagues i posar en marxa mesures de prevenció, a més de facilitar les eines perquè puguem reduir-ne la població, ja es tracti de mosquits o de tèrmits». Sendra reconeix la dificultat del repte: «No les eliminarem, però les podem mantenir en un llindar de tolerància».