MÉS PERIÓDICO
La regla surt de l’armari: «No volem baixes, sinó que s’investigui perquè no tinguem dolor»
La regla, que durant mil·lennis s’ha viscut de portes cap endins, ha entrat amb força en les converses i les polítiques públiques.
Les expertes reclamen més investigació i pedagogia i recorden que els drets sexuals són en la diana dels moviments ultres
Segurament no hi ha més bon termòmetre que una classe de tercer de l’ESO per prendre la temperatura a l’estat de la qüestió menstrual. És dijous al matí a l’Institut Montjuïc de Barcelona i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, arrenca un programa sobre menstruació que, capitanejat per llevadores i infermeres, arribarà el curs vinent a tots els centres per funcionar com a dissolvent de tot aquest farcell de fàstics, vergonyes i ‘fake news’ que encara avui arrossega la regla.
És cert que d’un temps ençà una nova generació de dones han tret les sagnies i dolors del soterrani amb pany i clau en el qual s’han mantingut tancats durant mil·lennis. I també ho és que la qüestió –després d’haver-se propagat de manera infecciosa a internet i en la cultura popular– està entrant en les polítiques públiques. Com a exemple, les baixes menstruales, aprovades fa molt poc (amb el consegüent ‘armageddon’ laboral que alguns han pregonat); la iniciativa del Parlament basc per erradicar la pobresa menstrual o els programes, encara rancs, d’educació sexual i afectiva.
Drets sexuals i ultradreta
En el recompte de greuges, la politòloga Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, apunta cap a la pobresa menstrual: segons un estudi recent, 4 de cada 10 dones no s’han pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció que, recordem, té un IVA del 10%, quan el de la viagra és del 4%. I obrint l’objectiu al context internacional, Aldavert veu pertinent començar a accionar els llums de ‘warning’. «Estem veient com la ultradreta, articulada des d’un punt de vista transnacional, ha posat una de les seves dianes favorites en els drets sexuals i reproductius. La primera acció de Trump va ser retirar el finançament d’aquest tipus de programes, i l’última, designar una jutge antiavortista per al Tribunal Suprem. Així que és possible que el nou avantprojecte de la llei de l’avortament [que inclou les baixes menstruals] no s’arribi a implementar si la ultradreta arriba al Govern». Ja ha afirmat l’artista Barbara Krugger –qui va dir allò que «el teu cos és un camp de batalla»– que si a algú li sorprèn el que està passant als EUA és que potser no ha estat gaire atent al que ha passat en els últims anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
