L’ATM destina cinc milions més a la T-Mobilitat per crear un nou cervell tecnològic

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) acaba de treure a concurs el nou cervell de la T-Mobilitat, el títol de transport aprovat fa més de 10 anys i que acumula més de set anys de retard. Ara ja ha agafat bona velocitat de creuer, i per això cal que, quan arribi a bona part del territori, hi hagi un control exhaustiu de la tecnologia per evitar que es repeteixin els errors del passat. Per a això, l’Administració ha licitat la «posada en marxa i explotació» del Servei de Coordinació del Manteniment de l’ATM per a la T-Mobilitat (Secom), per al qual s’ha reservat una partida de poc més de cinc milions d’euros. La durada és de tres anys, amb un més de pròrroga opcional. No s’ha de confondre amb el centre de control de la informació i dels operadors, ja actiu en una oficina de l’ATM de la Gran Via.

Tal com estipula el concurs, aquest nou organisme «ha de donar resposta a les necessitats tant del projecte, vetllant pel control, l’auditoria i l’evolució tecnològica dels sistemes, com de la cura que tota la documentació, el coneixement i els elements que formen part del servei siguin correctament entregats i validats». També haurà d’assegurar-se que «tots els interlocutors del projecte T-Mobilitat estiguin correctament involucrats i disposin de la informació necessària per fer la seva activitat».

És a dir, que l’empresa que aconsegueixi aquest contracte sucós haurà de controlar que la resta de companyies que han guanyat altres concursos estiguin actualitzades i alineades amb la T-Mobilitat. Entre aquestes, la unió temporal d’empreses Soc Mobilitat, que van formar Caixa Bank, Fujitsu, Indra i Moventia, que van firmar l’acord amb l’ATM el 24 d’octubre del 2014 per valor de 70 milions d’euros (IVA inclòs). En aquesta llista d’interlocutors s’hi inclouen, a més, els més de 50 operadors de bus i ferroviaris implicats, entre empreses públiques i companyies privades que gestionen serveis públics.

Supervisió global

Per si hi hagués dubtes, el mateix informe justificatiu de la necessitat de tramitar aquesta licitació deixa clar l’objectiu: «Per portar a terme aquestes funcions, és necessari el suport d’una empresa externa que pugui aportar el coneixements tècnics i de gestió tecnològica, els recursos i la dedicació necessària». És una manera d’explicar, o de recordar, que l’adjudicació del 2014 no preveia aquesta tasca de supervisió global, i que ara que la cosa va prenent forma és moment de crear una figura que controli la sala del VAR de la T-Mobilitat.

Ho confirma Pere Torres, director general de l’ATM, que acredita la necessitat de convocar aquest nou concurs «per posar ordre en tot el desplegament tecnològic» associat al nou títol de transport. «Estaran atents a tot el que es faci i a tot el que s’ha de fer, i vetllaran que qualsevol evolució sigui compatible amb el servei que oferiran els més de 70 operadors de tot Catalunya».

Notícies relacionades

Pere Torres: «La T-Mobilitat, si s’haguessin tingut recursos, s’hauria d’haver gestionat des de l’Administració»

La T-Mobilitat, una història públic-privada sobre voler i no poder

Si hi hagués dubtes sobre els recursos, el mateix concurs els aclareix: «Consultada aquesta necessitat amb l’àrea de gerència de l’ATM, hi ha prou crèdit». No s’hi podran presentar, detalla el plec de condicions, i atès que «gran part de l’objecte és realitzar auditories, informes de qualitat i seguiment», les empreses que siguin «proveïdores d’equipaments, sistemes informàtics o del manteniment de la T-Mobilitat, tant de manera directa com indirecta». Com que el projecte ja ha generat més de 40 concursos públics des del 2014, potser no és fàcil trobar algú del sector que no tingui relació amb el nou títol de transport.

La targeta es troba en fase de desplegament tecnològic i avança per fases per arribar al sistema de bitllets completament integrats a la T-Mobilitat a tot el territori. Fins a la data, diu el concurs, algunes de les tasques del Secom les ha assumit l’ATM. Però fins aquí: «Es detecta la necessitat d’implantar i garantir un servei de gestió centralitzat».