¿De qui depèn la T-Mobilitat?

La T-Mobilitat, com a concepte, està a punt de complir 11 anys. Va ser el 13 de juliol de 2012 quan el consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), en el qual el Govern té la majoria de la representació, va aprovar el projecte, amb què es perseguia implantar un nou sistema tecnològic, tarifari i de gestió del transport públic a Catalunya. Era la culminació d’un procés que pretenia la unificació de tota la xarxa, de manera que els ciutadans que aposten per la mobilitat sostenible i col·lectiva deixessin de trobar-se un embolic de busos i trens, amb preus i títols diferents, desconnectats entre si.

Tot comença el 19 de març de 1997. Els ministres del PP Rodrigo Rato (Economia) i Rafael Arias-Salgado (Foment) firmaven l’acord de constitució de l’ATM, que a aquest costat de l’Ebre tenia estampat l’autògraf de Macià Alavedra (conseller d’Economia), Pasqual Maragall (alcalde de Barcelona, molt poc abans de cedir el ceptre a Joan Clos) i Joan Blanch, president de l’Entitat Metropolitana del Transport, un dels tres organismes que van sobreviure a l’aniquilació de la Corporació Metropolitana dictada per Jordi Pujol el 1986. No seria fins al 2010 quan la capital catalana i el seu entorn recuperarien la seva nau nodrissa supramunicipal, l’ara anomenada Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Notícies relacionades

Pere Torres: «La T-Mobilitat, si s’haguessin tingut recursos, s’hauria d’haver gestionat des de l’Administració»

El Govern preveu que la T-Mobilitat estigui operativa a tot Catalunya a finals del 2024

En el seu document fundacional, les parts implicades ja deixaven palesa la importància de crear una nova entitat que permetés «organitzar el sistema integrat de transport públic col·lectiu a l’àrea de Barcelona». L’aportació fundacional va ser de 95 milions d’euros, a repartir entre les tres administracions que continuen comandant l’ATM: Generalitat de Catalunya (51%), Ajuntament de Barcelona (25%) i AMB (24%).

Tot a mitges

Fruit d’aquesta col·laboració, el novembre del 200 es va aprovar la integració tarifària de la Regió Metropolitana de Barcelona. Amb la finalitat d’exportar model a la resta del territori, el 2008 es van crear les ATM de Lleida, Girona i del Camp de Tarragona. Se n’anaven establint les bases per al projecte mare que ho englobaria tot. És així com ens plantem al 2012 i l’aprovació inicial de la T-Mobilitat, el concurs públic de la qual per a la seva explotació va guanyar la unió temporal d’empreses que van formalitzar CaixaBank, Fujitsu, Indra i Moventia. Van formar la societat SocMobilitat –el seu contracte amb l’ATM es va firmar el 24 d’octubre de 2014–. La nova targeta havia de ser operativa el 2016, però els temps es van calcular malament i nou anys després la feina segueix a mig fer.