41.671 estudiants comencen aquest dimecres una selectivitat que es resisteix a canviar

Aquest dimecres, 7 de juny, a les nou del matí, la prova de llengua i literatura castellana donarà el tret de sortida de les PAU 2023, la que havia de ser l’última selectivitat del vell règim –implementat fa 14 anys–, però que, al final, tot apunta que no serà l’última (la convocatòria d’eleccions generals anunciada per sorpresa aquest dilluns ha paralitzat absolutament tots els canvis en marxa, un d’aquests, el decret que havia d’impulsar la reforma d’aquesta decisiva prova d’accés a la universitat). Però, independentment del que passi (o no) el curs vinent, aquests 41.671 alumnes –31.769 d’aquests, a Barcelona– viuran la setmana vinent tres dies de pràcticament inevitable vertigen (la selectivitat és la selectivitat) seguint un model i unes normes de sobres conegudes. Sense sobresalts, seguint el mateix esquema que s’aplica des de l’any 2010. 

Així, les proves que se celebraran els pròxims dies 7, 8 i 9 de juny seguiran el patró de l’any passat i de l’anterior i de l’anterior... és a dir, un sistema en dues fases: la fase general, formada per cinc proves (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera; història, i la cinquena, d’especialitat), i la fase específica (voluntària, per pujar nota). Uns exàmens que, malgrat tota l’èpica que els envolta, suposen un 40% de la nota final (el 60% del pes continua recaient en la nota mitjana del batxillerat).

Dels 41.671 inscrits –xifra rècord, després dels 40.563 alumnes que les van fer el curs passat–, la gran majoria, 32.698, venen de batxillerat. 4.191 ho fan de cicles formatius de grau superior i poc menys de 5.000 (4.782) són persones matriculades per lliure.

¿D’on surten els 14 punts?

La puntuació, com la resta de la prova, serà també aquest curs la de sempre (des del 2010, s’entén). Dels exàmens de la fase general (l’obligatòria) es fa una mitjana aritmètica (fins a 10). Es considera que un alumne ha superat les PAU si obté una nota igual o superior a 5 del resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana de batxillerat i el 40% de la qualificació de la fase general de les PAU.

Els exàmens de la fase específica, voluntària, serveixen per pujar nota (per això es pot arribar fins al 14) i, si pel que sigui surten malament, no fan baixar la mitjana de la fase general (no comporten risc, només poden sumar). Això, sí, mentre que la nota de la fase general té una validesa indefinida (fins a nou avís, és clar), la de la fase específica té validesa l’any que l’estudiant ha fet la prova i els dos cursos acadèmics següents. 

Com cada any en aquestes dates, des del Departament de Recerca i Universitat comparteixen un missatge de tranquil·litat als estudiants (i les seves famílies) –aquest any més necessari que mai, tenint en compte com de revolt està el panorama polític–, i recorden que les PAU 2023 són les que es fan des de fa 14 anys, en les quals un 97% dels alumnes aproven. «No és una revàlida del batxillerat. Tots els alumnes que es presenten ja han aprovat el batxillerat», recorda Laura Román, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Els resultats de les proves dels 211 tribunals es coneixeran el 22 de juny, i la primera assignació de places serà el 12 de juliol.

També en castellà

Quant a la llengua en la qual es faran les proves, després de polèmiques demandes judicials d’anys anteriors, els estudiants, com ja es va produir el curs passat, tindran sobre la taula un full anònim en el qual no s’indicarà el nom ni cap codi i només marcaran la llengua en la qual volen fer cada una de les proves (català, castellà o, el d’història, aranès).

El curs passat més del 97% dels alumnes van elegir fer-les en català.

¿Com seran les PAU 2024?  

Mentre que el format de les proves i les dates d’aquest any estan clars, l’escenari per als estudiants que s’enfrontaran a les proves el 2024 és totalment incert, una cosa que preocupa tant el Departament de Educació com el de Recerca i Universitats, que se senten lligats de peus i mans, ja que estan pendents de l’aprovació d’un decret que la inesperada convocatòria d’eleccions generals el mes que ve ha tornat a posar en un calaix, una cosa que ja temia el conseller Nadal fa uns mesos.

Notícies relacionades

Set consells per aprovar selectivitat

Només el 2,8% dels estudiants de Catalunya van fer la selectivitat en castellà

De fet el gran salt a la selectivitat completament competencial ja estava ‘aparcat’ fins al 2028, però el 2024 havia de començar el camí cap al canvi de paradigma. De fet, aquest mes de març el Ministeri d’Educació va fer una prova pilot a 1.500 alumnes de 50 instituts de tot Espanya del que podria ser la nova selectivitat competencial, els resultats de la qual no han transcendit de moment.

Professors de primer de batxillerat –els alumnes del qual en principi, fins dilluns, haurien de fer ja les noves PAU l’any que ve– estan preparant els seus alumnes per a la vella (l’actual), i és que la realitat en molts centres és que els nous currículums en batxillerat s’estan implementant de manera molt lenta.