Suècia paralitza el seu pla de digitalització de les escoles

Suècia, que ocupa la novena posició de l’informe PIRLS de comprensió lectora, aquest en el qual Catalunya figura a la cua d’Espanya i d’Europa, ha posat fre al seu pla de digitalització de les aules, que havia d’accelerar aquest 2023. Feia mesos que el país debatia i qüestionava el paper dels ordinadors i les pantalles a les aules de les escoles fins que fa uns dies, el 15 de maig, la ministra d’Educació, Lotta Edholm, del Govern conservador d’Ulf Kristersson, va anunciar que deixava en suspens l’estratègia de digitalització de les aules que el desembre passat havia aprovat l’Agència Nacional d’Educació.

En un article publicat al desembre al diari suec ‘Expressen’, la ministra Edholm ja apuntava les seves reticències als beneficis de les pantalles a les aules. Per ella, la digitalització era «un experiment» i manifestava el seu malestar per l’«actitud acrítica que considera la digitalització com una cosa positiva, sense que n’importi el contingut». Edholm defensava que els llibres tenen «avantatges que cap tauleta pot substituir».

La ministra va sol·licitar informes a més de 60 experts sobre la digitalització de les aules, com l’Institut Karolinska. Fonts d’aquesta institució consultades pel ‘Diario de la Educación’, han confirmat que totes les organitzacions van arribar a la mateixa conclusió: «Tota la investigació del cervell en nens mostra que no es beneficien de l’ensenyament basat en pantalles».

Edholm culpa les pantalles del descens del nivell de comprensió lectora entre els nens i nenes suecs registrat en l’informe PIRLS, i això malgrat que Suècia, amb els seus 544 punts, està per sobre de la mitjana europea, situada en 528 punts. Espanya ha obtingut una puntuació de 522 punts en l’informe de comprensió lectora, i a Catalunya aquesta xifra baixa fins a 507. 

«Crisi de lectura»

La ministra, preocupada pel descens (en l’informe PIRLS del 2016 Suècia tenia 555 punts), ha alertat del risc de crear una «generació d’analfabets funcionals» i ha defensat la necessitat de prendre mesures per augmentar els nivells de comprensió lectora, segons recullen aquests dies els mitjans suecs.

«L’informe PIRLS és un senyal que tenim una crisi de lectura a les escoles sueques. En el futur, el Govern vol veure més llibres de text i menys temps de pantalla a l’escola», ha reblat.

Notícies relacionades

Andreu Navarra: «L’educació per projectes amb 35 nens per aula és una presa de pèl»

L’‘operació rescat’ de les biblioteques escolars començarà aquest setembre amb un pla pilot en 50 centres

En els últims 15 anys, els ordinadors han substituït els llibres de text a les escoles sueques. El Govern ha decidit ara impulsar un programa per reintroduir els llibres. Així, destinarà 60 milions d’euros aquest 2023 i 45 milions el 2024 i 2025 per recuperar els llibres. «Això forma part del pla per recuperar la lectura a les escoles, a expenses del temps passat davant les pantalles», ha explicat la ministra. Un llibre per assignatura per a cada alumne: aquest és l’objectiu.

Tot i que Suècia no té dades del temps que passen els estudiants davant les pantalles a l’escola, en una enquesta recent a 2.000 professors, un de cada cinc va afirmar que els seus alumnes mai o pràcticament mai escrivien a mà.