La T-Mobilitat acumula ja gairebé 160 milions d’euros invertits a 40 contractes diferents

Aquest diari ha passat una bona estona bussejant per la plataforma de contractació pública, el vademècum en el qual un pot trobar tot el que les administracions catalanes paguen a empreses privades perquè desenvolupin alguna tasca vinculada al sector públic quan aquest no pot assumir-ho. Recordin que allà apareixen tots els projectes que estan per sobre dels 15.000 euros, que és el límit a partir del qual l’elecció a dit ha de deixar lloc a la licitació per concurs.

¿Per al 2024?

No només l’ATM està implicada en aquestes convocatòries lligades a la T-Mobilitat. També operadors com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Sermetra (participada per l’ATM), a més del Departament de Territori, han anat inflant el globus del nou títol de transport amb una última previsió del Govern que és que ja estigui desplegat a tot l’entorn de Barcelona en algun moment del 2024. Quedaran pendents un parell d’assumptes: l’arribada de la T-Mobilitat a la resta del territori (sense data i en mans del Govern) i el cobrament per distància recorreguda, per al qual, per descomptat, tampoc hi ha calendari però suposa la veritable raó de ser de l’invent perquè farà caure el vell sistema tarifari per corones.

L’ATM, com és lògic, és amb diferència la que més diners han destinat a la T-Mobilitat. Són un total de 30 licitacions per valor de gairebé 102 milions d’euros, als quals cal sumar les cinc ampliacions de capital al contracte mare de SocMobilitat, per valor de 26 milions d’euros, tal com confirma Pere Torres, director general de l’ATM. El responsable d’aquest organisme, no obstant, lamenta, en conversa amb aquest diari, que el 2014 es donés per descomptat que aquests 70 milions inicials (58, si se li treu l’IVA) servirien per desenvolupar tot el projecte, «quan ni de bon tros era així». Ell va arribar el febrer del 2016, amb la casa mig en flames.

A la taula monetària, a l’ATM la segueix Territori, que amb només un concurs a nom seu acumula una despesa de més de 21 milions d’euros. El contracte fa referència a la posada en servei i el manteniment de la maquinària del nou sistema de taquillatge de la T-Mobilitat a Lleida, Girona i el Camp de Tarragona, perquè és el Govern que comanda les coses del títol de transport més enllà de les sis corones implicades de la capital catalana.

Aquest contracte es va formalitzar l’agost del 2022 i està dividit en tres lots, dos dels quals els va guanyar Indra, precisament una de les empreses que formen part de SocMobilitat, on també hi ha CaixaBank, Fujitsu i Moventia. Una UTE que ha sigut sancionada com a mínim en set ocasions per l’ATM, cosa que no ha evitat que aquestes companyies puguin continuar optant a nous trossos del pastís.

De fet, Indra ha recollit dues licitacions més. Amb l’ATM va formalitzar un contracte el setembre del 2022 per un valor d’1,2 milions d’euros, i fa referència al «desenvolupament i la implementació de noves funcionalitats en els terminals de validació sense contacte T-Mobilitat tipus Indra per accedir directament al transport amb targeta bancària EMV».

També l’abril del 2022, aquesta companyia es va emportar un altre concurs similar. Import: 1,3 milions d’euros. Amb aquestes tres licitacions, a més del contracte mare de SocMobilitat, Indra ha aixecat en aquests anys un total de 18,9 milions d’euros.

Indra i la consulta de la Diagonal

El novembre de l’any passat, Indra va ser sancionada amb 23.500 euros per part de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades pels errors a la web de la T-Mobilitat que el 2021 van deixar al descobert dades dels usuaris. Aquesta mateixa companyia ja havia passat moments delicats temps enrere. Va ser l’adjudicatària de la plataforma de vot de la consulta de la Diagonal, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona del 10 al 17 de maig del 2010. Els problemes a l’hora de dipositar el sufragi de manera digital es van succeir durant tota la setmana. Fins i tot el llavors alcalde, Jordi Hereu, va haver de simular que votava, ja que l’ordinador que li va tocar no parava de donar error. Després va transcendir que la seva papereta virtual no s’havia pogut validar. Indra va acceptar el fiasco i va rebaixar gairebé a la meitat una factura municipal de 450.000 euros. Torres aclareix que Indra té dues divisions: «Una de destinada a defensa i transports, que és la nostra, i una altra de dedicada a temes electorals», que seria la de la consulta de la Diagonal.

De la resta de firmes de SocMobilitat, també Fujitsu apareix en una altra licitació, tot i que en aquest cas la seva candidatura encara no ha cristal·litzat i està en avaluació per part de TMB, l’empresa contractant que en aquest cas busca algú que es faci càrrec del servei de còpia de seguretat del SIC T-Mobilitat de la companyia. Pressupost de licitació: 90.750 euros. La resta, CaixaBank i Moventia, no apareixen en cap dels altres 40 contractes vinculats a la targeta, tot i que aquesta segona forma part del més de mig centenar d’operadors de transport en els quals s'està implementant el nou sistema de validació magnètic.

Repetidores

Notícies relacionades

Soc Mobilitat: una concessió rescatada per falta d’activitat

La T-Mobilitat, una història públic-privada sobre voler i no poder

Per nombre de licitacions aconseguides, dels 41 contractes vinculats a la T-Mobilitat des del 2014, hi ha dues empreses que empaten a set victòries: Deloitte i Smarting Engineering. En números absoluts, i al marge del contracte de SocMobilitat, aquesta segona companyia és la que més diners han aconseguit –gairebé 11 milions d’euros–, per la gestió de projectes vinculats a les plataformes tecnològiques que permeten la interacció amb els usuaris. La consultoria Deloitte (que de fet té vuit adjudicacions, ja que d’un concurs es va quedar els dos lots), apareix gairebé sempre sota l’epígraf d’«assistència tècnica» a diferents àrees de l’ATM, s’ha emportat 4,2 milions d’euros.

Entre una cosa i l’altra, els diners invertits o en via d’invertir en contractes públics vinculats a la T-Mobilitat ascendeixen a uns 155 milions d’euros. Si s’afegeix la despesa de mantenir els títols de cartró (uns sis milions d’euros anuals, xifra admesa per la mateixa ATM), i tenint en compte que la targeta magnètica recarregable havia d’estar a punt fa set anys, hi hauria la temptació d’afegir 40 milions d’euros més a la caixa vermella. En qualsevol cas, molt lluny dels 70 inicials, quan tothom pensava que amb això n’hi havia prou. I no.