Cabrera d’Anoia, 16 hores al dia sense aigua: «La gent no s’imagina el que és això»

¿I això que implica? Doncs greus dificultats en el dia a dia dels veïns. Elisabet Carbonell viu a Cabrera d’Anoia des de fa sis anys: «Realment és insostenible. T’has d’organitzar la setmana pensant quan tindràs aigua i quan no en tindràs». Aquest matí s’han trobat a casa de Jennifer Sánchez per comentar la situació.

Sánchez just acaba de rentar els plats. Amb l’aigua que té emmagatzemada en garrafes, clar. «Aquest no és el principal problema, la veritat. El més difícil és quadrar els horaris per dutxar-te. La gent no s’imagina realment el que és estar 16 hores al dia sense aigua».

¿I per què han hagut de prendre aquesta mesura dràstica a Cabrera? Principalment perquè l’aqüífer Carme-Capellades, la seva principal font de proveïment, està al límit. És cert que altres pobles que utilitzen aquest recurs no pateixen les restriccions de Cabrera d’Anoia. Però també és una realitat que el pou concret que utilitzen al municipi s’ha assecat més ràpidament. A més, la xarxa de distribució de Cabrera arrossega problemes de pèrdues des de fa anys.

Elisabet Hidalgo, l’alcaldessa, assegura que fa mesos que treballen en una solució. «El que ha passat és que l’estat de l’aqüífer ha empitjorat en molt poc temps. No s’ho esperaven ni els tècnics», explica la dirigent d’ERC. Aigües de Barcelona, l’empresa encarregada del subministrament, els va advertir que la situació era límit i que s’haurien d’aplicar aquests talls.

Qui havia d’encarregar-se del manteniment de la xarxa, segons el contracte, és l’ajuntament. «Un municipi com el nostre, sense teixit industrial, té molt pocs recursos. Per aquesta raó hem arribat a un acord amb la concessionària», explica Hidalgo.

«Ells començaran les obres per arreglar la canonada i construir un nou pou i, quan rebem l’ajuda que hem sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua i a la Diputació, els pagarem», afirma Hidalgo. «Hi hem treballat molt. Estem parlant d’un dels moments més durs, potser el pitjor de la història del poble», sentencia l’alcaldessa, que fa una setmana va declarar l’emergència a Cabrera d’Anoia.

Ella, com la resta de veïns, està patint els problemes dels talls: «Algun dia he arribat a casa de treballar, perquè compagino l’alcaldia amb una feina que em dona menjar, i nom’he pogut dutxar. Anar a treballar així et deixa una mala sensació al cos i entenc perfectament l’enuig de les veïnes, perquè soc una d’elles». Carbonell se n’ha anat a dutxar més d’un dia a casa de la seva mare, que viu en un altre poble.

La Núria Beltran, aquesta setmana, tampoc s’ha pogut dutxar cada dia: «De vegades no tenim aigua fins a les dues del migdia». Cabrera d’Anoia té principalment tres nuclis de població: Can Ros, Canelles i el Castell. Això significa que quan l’aigua comença a córrer no arriba a tots els veïns alhora. «I quan arriba fa olor de clor», opina Beltran. A la tarda, quan la tallen, van perdent pressió fins que a l’obrir l’aixeta ja no en surt ni una gota.

Beltran té una filla de dos anys i els talls han alterat la seva vida quotidiana: «Està acostumada a dutxar-se i anar-se’n a dormir. Ara hem de tornar abans a la tarda perquè es dutxi abans que s’acabi l’aigua. Ahir no va voler sopar i se’n va anar a dormir directament a dos quarts de vuit perquè està acostumada a aquesta rutina». No té més remei que rentar la seva filla amb tovalloletes i dutxar-la el cap de setmana.

Els veïns relaten la situació que viu un altre resident del poble, que ha de cuidar el seu pare: «Ha de demanar hores lliures a la feina per venir al migdia i dutxar-lo. El seu pare és totalment dependent».

Notícies relacionades

Més rates, paneroles i mosquits: les tres grans plagues d’aquest estiu a Catalunya

Multimèdia | L’últim intent per salvar el gall fer

Ja fa dies que els operaris es passegen per Cabrera d’Anoia per mirar de fer-hi petites reparacions. La fuita d’aigua continua sent habitual i els tècnics acudeixen al poble per trobar-hi solucions. La resolució general del problema, però, no arribarà fins que es construeixi el nou pou i s’arreglin les canonades.

Mentrestant, una gran cisterna continua instal·lada a Can Ros, un dels nuclis de Cabrera d’Anoia. Salustià Monteagudo, exalcalde del poble, ja jubilat, passeja per davant de la gran cisterna. «Aquí el problema de l’aigua l’arrosseguem des de fa molts anys. Som un municipi petit i necessitem ajudes per a grans inversions i assegurar una bona xarxa de distribució», comenta. «Si no, amb cada sequera que arribi haurem de patir aquests talls tan desagradables», augura.