Un assaig obre la porta a curar tumors agressius de mama sense quimioteràpia

En concret, un terç dels pacients que han participat en l’estudi PERHGain, amb tumors agressius classificats com HER2 positiu, han arribat a una resposta completa patològica, que és la desaparició completa del tumor, sense necessitat de quimioteràpia. El 98,8% d’ells no han recaigut tres anys després. «I l’únic pacient en qui el càncer ha reaparegut ha sigut amb una metàstasi local que també té tractament», segons explica a EL PERIÓDICO el doctor Javier Cortés, un dels impulsors de l’assaig i director de l’International Breast Cancer Center (IBCC).

Els resultats de l’assaig han sigut presentats en la 59a edició del Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO). Fa tres anys, el mateix equip d’oncòlegs, liderat pel doctor José Pérez, integrant de l’IBCC, en el qual participa també Antonio Llombart, cap de servei de l’Hospital Arnau de Vilanova de Vàlencia, va presentar els resultats de la primera part de l’assaig, que posteriorment van ser publicats a la revista ‘Lancet Oncology’.

En aquell moment es va comunicar que un grup de pacients amb càncer de mama HER2 positiu localitzat, entorn del 38%, sense necessitat de químio, arribaven a una resposta patològica completa.

Sense recaigudes

Però calia esperar tres anys per saber si continuaven lliures de la malaltia a mitjà termini. Se’ls ha fet un seguiment i el resultat és que, mentre que el 95,4% dels pacients que han participat en l’assaig, hagin rebut o no químio, no han recaigut, en el grup de malalts sense aquest tractament la progressió lliure de malaltia és superior, del 98,8%.

Aquestes dades indiquen que «la nova estratègia terapèutica es comporta igual que quan es tracta els malalts amb químio», ressalta el doctor Cortés.

Tres anys pot semblar poc temps, però els tumors amb HER2, que suposen entre un 15% i un 20% del total de càncers de mama, poden reproduir-se en menys temps, ja que aquesta proteïna incrementa l’agressivitat i la possibilitat de desenvolupar metàstasi. «En tres anys comencem a veure moltes recaigudes», explica el director de l’IBCC. Per això ha sigut important seguir l’evolució dels participants en la investigació i els resultats demostren que «amb menys tractament» algunes pacients poden superar el càncer «fent vida normal, perquè sense quimioteràpia hi ha menys toxicitat i, a més, s’estalvia diners al sistema».

Assaig adaptatiu

Per arribar a aquests resultats s’ha realitzat un assaig adaptatiu que consisteix a anar modulant el tractament en funció de l’evolució del pacient. Hi han participat 356 malalts de 45 hospitals ubicats en set països. El grup A, format per 71 pacients, va rebre el tractament estàndard, que consisteix en una combinació de quimioteràpia i anticossos que actuen contra la proteïna HER2. El grup B, format per 285 pacients, van ser els candidats a no rebre la químio.

Tots ells es van sotmetre a una prova d’imatge PET-TAC després de dos cicles de tractament per observar la resposta tumoral. I la resposta patològica assolida és la que va determinar el tractament a seguir en els pacients del grup B. «L’ús del PET-TAC ens va permetre identificar els pacients que no necessitaven quimioteràpia», afegeix el doctor.

Notícies relacionades

Factors externs que alteren les cèl·lules afavoreixen l’aparició del càncer de pàncrees

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

L’estudi PHERGain, promogut per MEDSIR, empresa que impulsa la investigació clínica independent en oncologia, segueix en marxa per analitzar l’evolució dels pacients a llarg termini. Així mateix, està en funcionament l’assaig PHERGain-2, que analitza la possible desescalada terapèutica en pacients amb el receptor HER2 però amb tumors més petits, que podria demostrar que molts més pacients no necessitin rebre quimioteràpia. «És un altre estudi molt prometedor», explica Cortés.

Alhora, l’estudi presentat a ASCO obre la porta a realitzar assajos similars en pacients amb tumors de mama triple negatiu, els que tenen un pronòstic pitjor, de tipus adaptatiu, per decidir amb quins pacients «escalar», és a dir, «posar-los més tractament», i amb quins «desescalar». Tot això amb la intenció de proporcionar-los una teràpia més personalitzada i eficaç.