Son, falta de sexe i esgotament: fins a un 14% dels homes pateixen depressió postpart

De fet, els pares que mantenen el rol tradicional d’ocupar-se dels nens a l’acabar de treballar i poc més, ja que la mare continua sent-ne la cuidadora principal, «no solen tenir depressió», segons explica Javier de Domingo, psicòleg, terapeuta perinatal i docent de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal. El trastorn sol aparèixer en progenitors a qui l’expert qualifica com «pares emergents», que entenen que el model anterior «no és suficient», de manera que s’«esforcen per implicar-se en la criança, però senten que no paren d’esforçar-se i que no arriben a tot».

És un sentiment que pateixen també moltes mares, però en el cas dels homes de vegades s’agreuja perquè en l’àmbit laboral o en el cercle d’amistats els exigeixen més dedicació que a les dones, ja que, tradicionalment, s’ha comprès i recolzat la implicació femenina en les cures, però no la dels homes.

Incidència

L’especialista proposa denominar aquesta malaltia depressió per paternitat, ja que els homes no donen biològicament a llum i és un trastorn que pot tenir «rebrots» al llarg de tota la vida com a pares. És un terme que s’està obrint pas en espais de treball professionals espanyols, però encara molts estudis, sobretot internacionals, parlen de depressió postpart paterna (PPP) i situen la seva incidència entre el 8% i el 14% en diferents països. Una prevalença que es duplica si la mare també pateix depressió després de l’arribada d’un nadó.

En qualsevol cas, es tracta de percentatges aproximats i que podrien ser més alts perquè els que acudeixen al sistema sanitari són «la punta de l’iceberg». Segons Domingo, en l’actualitat estan aflorant casos, però la majoria surten a la llum per influència de les dones.

Clixés

Moltes vegades les seves parelles els arrosseguen a la teràpia conjugal, on els especialistes descobreixen que l’home pateix depressió causada la paternitat. Altres vegades les dones van al psicòleg després del part i a la consulta s’adonen que les seves parelles també pateixen un trastorn mental i els conviden a assistir-hi.

Però encara pesa molt l’estereotip patriarcal que els homes no ploren i no tenen problemes, prejudicis que agreugen la situació perquè no saben reconèixer què els passa ni demanar ajuda. A més, el trastorn sol aparèixer després del part –o uns mesos després– i molts pares pensen que no tenen dret a queixar-se si les que donen a llum i s’aixequen per donar el pit són elles, explica l’especialista. Davant d’aquesta situació, molts homes busquen «evadir-se a la feina o amb les amistats» però «rendeixen menys o acaben bevent més».

Els motius

La depressió postpart femenina sol estar associada a un estat de tristesa o abatiment, mentre que en l’home predomina la ira, el nerviosisme, l’agressivitat o el rebuig cap al nadó.

Máximo Peña, que també és psicòleg especialista en la matèria, esmenta quatre motius que poden causar depressió perinatal paterna, el terme que ell utilitza. En primer lloc hi ha la falta de son, que provoca molt esgotament. En segon lloc, la falta de sexe, ja que moltes mares després del part no volen mantenir relacions sexuals i els pares se senten destronats. En tercer lloc, el dràstic canvi de vida que suposa l’arribada d’un nadó. En quart lloc, el canvi de rols en la paternitat.

«La nova paternitat està en construcció. Hi ha homes que s’hi han adaptat molt bé i d’altres a qui els costa més, sobretot perquè de vegades arriben desproveïts d’eines i exemples en els quals reflectir-se. Cal tenir en compte que molts homes no han agafat un nadó fins que neix el seu primer fill i que els seus pares, possiblement, no es van implicar en les cures», explica.

Escassa formació

Notícies relacionades

Els permisos de paternitat es consoliden però no aconsegueixen eliminar el rol de «pare ajudant»

80 anys d’història de l’electricitat

En la mateixa línia, Domingo, incideix que «la causa de la depressió paterna no són els fills, sinó la falta de coneixements, habilitats i eines».

Una situació que ve motivada per l’escassetat d’educació, formació i sensibilització cap a la paternitat. Per exemple, els pares poden assistir als cursos de preparació al part, però normalment se senten mers espectadors i aquesta formació ofereix poca informació sobre com cuidar i educar un nen. Després del part es fa seguiment de la salut del nadó, però no de la salut mental dels pares, un servei que, segons l’opinió de Peña, reduiria la incidència i gravetat de la depressió postpart tant femenina com masculina. I sobretot implicaria més suport institucional, laboral i social cap a les famílies.