¿Per a què utilitzen els joves el mòbil? Depèn dels seus vincles afectius

La manera com els pares i mares crien i eduquen els seus fills des de la infància determina en gran mesura l’ús que, en el futur, els joves donaran al mòbil. Així ho revela un estudi de l’Observatori Social de Fundació La Caixa dut a terme pels professors de la Universitat de Navarra Charo Sábada (Comunicació) i Javier García-Manglano (Sociologia). Realitzat amb enquestes telefòniques, l’informe destaca que els vincles afectius –que reben el nom d’aferrament– condicionen l’ús dels ‘smartphones’.

¿Per a què utilitzen el mòbil els joves espanyols amb edats compreses entre 18 i 24 anys? Depèn. Gairebé la meitat l’utilitzen, majoritàriament, per comunicar-se i socialitzar. Són els joves que tenen un aferrament social i familiar basat en la seguretat i, amb el mòbil, busquen la connexió amb altres persones.

L’altra meitat –on hi ha més quantitat de dones– són els que utilitzen l’‘smartphone’ per evadir-se i deixar de pensar en allò que els preocupa o incomoda. Són els joves que tenen un aferrament insegur. «Sospiten de les relacions i utilitzen el mòbil com a compensació perquè tenen carències en la seva vida real. Se senten malament i utilitzen el telèfon per a alguna cosa. Ja sigui per comprar o per distreure’s. És una manera de donar sortida a una situació difícil. També és una manera de no afrontar els problemes», explica el professor García-Manglano.

Què és l’aferrament

L’aferrament no neix d’un dia per l’altre en plena adolescència o preadolescència o joventut, sinó que es «cultiva» en la primera infància. L’aferrament és la representació mental del món com un lloc segur. És un dels instints més forts dels infants. «Necessiten sentir que tenen una o dues persones especials a les quals aferrar-se en cas de necessitat o perill», explica Álvaro Bilbao, doctor en psicologia, neuropsicòleg i divulgador. El porteig (portar el teu fill enganxat a tu a la motxilla o al mocador portabebès) i el collit (dormir junts) no defineixen tant l’anomenada criança amb aferrament.

De fet, criança amb aferrament és un terme equivocat. «No hi ha criança sense aferrament», explica l’autor d’‘¡Hola, familia!’ i ‘El cerebro del niño explicado a los padres’. Tots els nens desenvolupen aferrament perquè necessiten seguretat. Això sí, la resposta dels progenitors pot ser aferrament segur (atenció ràpida al nadó i amb calma), ansiós (els pares actuen amb ansietat) o evitatiu (atenció escassa i, per tant, el nadó sap que no li faran cas).

Mateix temps invertit

L’informe de La Caixa revela que l’estil d’aferrament més freqüent entre els joves espanyols és el segur (47%): són els que estan més satisfets amb les seves relacions familiars i d’amistat. «Són joves que se senten escoltats i atesos a casa. Estan capacitats per parlar i debatre per solucionar conflictes», destaca la professora Sábada. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’altre percentatge restant (53%) es divideix entre aferrament evitatiu-temorós (22%, fugen dels vincles per por que els facin mal), ansiós (16%, busquen excessivament els vincles i l’aprovació d’altres persones) i evitatiu-fugisser (15%, es consideren autosuficients i rebutgen els vincles).

L’estudi destaca que l’estil d’aferrament –vital per a la qualitat en les interaccions– té poca relació amb el temps d’ús de les xarxes socials. La tendència general entre els joves d’entre 18 i 24 anys és de descens en l’ús de les xarxes, que passa de gairebé tres hores diàries a dues hores i mitja, aproximadament. Aquesta tendència s’adverteix tant entre els joves amb aferrament segur com insegur, que amb prou feines mantenen una diferència de cinc minuts al dia.