¿Qui fa els exàmens de la selectivitat?

Cada any milers d’estudiants arrenquen l’estiu amb els nervis d’enfrontar-se a una de les proves que marcaran la seva vida, tant personal com professional. Després de dos anys de batxillerat, els alumnes s’enfronten a les PAU, unes proves que poden suposar l’obertura o, en el pitjor dels casos, el tancament de les portes a la universitat.

Malgrat que hi ha un temor generalitzat entre la població estudiantil a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), el cert és que aquest any la mitjana d’aprovats a Espanya ha sigut del 93,57%. Així doncs, la gran majoria de les persones que s’enfronten a aquest examen n’acaba celebrant els resultats obtinguts. Si bé és cert que alguns no aconsegueixen aprovar-la o no aconsegueixen els resultats que els permetin entrar als graus triats, cal recordar que no és la fi del món, ja que hi ha altres vies per arribar a la universitat.

Un dels punts més polèmics de les PAU és que en cada comunitat autònoma l’examen és diferent i alguns alumnes protesten per aquesta raó. L’accés a la universitat, doncs, es porta a terme amb districte únic, és a dir, un estudiant que fa les proves a Andalusia pot estudiar, sense cap tipus de requisit, a les Balears, a Madrid o al País Basc. Per aquesta raó, hi ha qui defensa que s’hauria d’unificar, ja que el sistema actual perjudica els territoris amb més rendiment acadèmic.

També hi ha alguns factors externs que poden influir en els exàmens, com per exemple ho ha fet la covid-19. Igual com en les dues anteriors convocatòries, aquest 2022 els estudiants de batxillerat també s’han enfrontat a unes proves més senzilles a causa del context de pandèmia, ja que les mesures que ha obligat a adoptar han dificultat l’aprenentatge i la preparació dels exàmens.

Però, ¿qui pren aquestes decisions i qui fa aquests exàmens que són tan importants per al futur professional de milers d’estudiants cada any?

Com a norma general, l’elaboració de les PAU és un procés que arrenca entre sis i set mesos abans de la celebració dels exàmens, tot i que pot variar en funció de cada comunitat autònoma.

Així, a Madrid es crea una comissió per assignatura, formada cadascuna per sis persones (una de cada universitat pública de la regió i dos professors de batxillerat triats per la Conselleria d’Educació). En total, són 200 persones les que treballen mig any per decidir i donar forma a cada examen.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Al País Valencià, en canvi, la xifra es redueix a cinc especialistes per assignatura, mentre que al País Basc només hi ha dos coordinadors per assignatura. I el cas que crida més l'atenció és el de Catalunya, on un professor es fa càrrec de cada matèria i, tot i que col·labori amb altres docents d’institut i universitat, és l’únic que coneix el contingut de cada prova.

Tots els membres d’aquestes comissions aclareixen i defineixen els mètodes de correcció en les reunions d’unificació de criteris i, per descomptat, elaboren entre tres i vuit models diferents d’examen (segons cada comunitat autònoma).