Almenys una au mor electrocutada cada dia a les línies d’alta tensió a Catalunya

No obstant, hi pot haver altres morts per electrocució de les quals no es tingui constància, ja sigui perquè tenen lloc en una zona de difícil accés o perquè l’au morta es converteix en carronya per a altres animals i per tant el cadàver desapareix.

Les dades dels agents rurals de la Generalitat a què ha accedit EL PERIÓDICO mostren el còmput global dels últims 10 anys. Tot Catalunya n’està afectada, però hi ha algunes regions on les concentracions de morts són especialment cridaneres.

Hi ha grans quantitats de morts en zones protegides com el delta de l’Ebre, també a Osona i voltants, al massís del Garraf, lloc de cria de diversos rapaços, i sobretot, a les comarques de l’est de Catalunya. En aquest territori és on es registren més morts d’aus per xocs i electrocucions contra les línies elèctriques.

Un equip de biologia de la Universitat de Barcelona treballa conjuntament amb la fundació MAVA des de fa més de 20 anys estudiant aquest fenomen. Constaten que les electrocucions suposen un greu problema per a poblacions d’algunes espècies d’aus i que Catalunya és una de les zones on més es produeixen aquests accidents.

Sobrepoblació de conills

Sobrepoblació de conillsLes aus que moren per accidents amb la xarxa d’alta tensió són habitualment aus de gran envergadura, sovint rapaces o carronyeres. ¿I per què hi ha tantes aus mortes en aquesta zona de Catalunya en concret? Els experts no en tenen una única resposta, però sí algunes reflexions.

És una realitat que molts ocells morts als municipis de l’est de la comunitat són cigonyes, ja que n’hi ha algunes poblacions importants. També és cert que aquest territori és una zona de pas migratori habitual.

El que crida l’atenció d’alguns especialistes és que hi hagi tantes víctimes mortals justament al lloc de Catalunya amb més sobrepoblació de conills. Algunes de les aus mortes, com els mussols reials o les àguiles reials, són especialistes en la depredació dels conills, que suposen un gruix important de la seva dieta.

Això no significa que l’excés de conills s’estigui donant perquè moren massa rapaços a les comarques de Lleida. Però sí que és cert que si molts d’aquests ocells no patissin atropellaments, enverinaments o aquestes electrocucions podrien mantenir una mica més a ratlla els conills.

¿Hi ha solució a aquest problema? Sí. Tant la Generalitat com Endesa (una de les principals companyies que té línies elèctriques, no l’única) detallen que mitjançant una adaptació de les línies es poden evitar la majoria d’aquestes morts.

Moltes es produeixen en zones protegides, i en aquests llocs, és la Generalitat qui ha d’invertir perquè les companyies actuïn. Fonts d’Endesa destaquen que des que es va firmar un conveni de col·laboració amb la conselleria ja s’han portat a terme més de 2.000 actuacions, reformant i modificant la xarxa amb elements de protecció, com aïllants, i anticol·lisió o balises en forma d’ocell per evitar que les aus s’hi acostin. Però en tot moment és la Generalitat qui estableix els pals que s’han d’adequar i les prioritats a l’hora d’actuar.

La tendència general és creixent, cada vegada moren més aus electrocutades, tot i que el 2022 en van ser menys que el 2021. Aquest 2023, i fins al 15 d’abril, han mort 169 aus en aquestes circumstàncies. L’objectiu d’Endesa i el Govern és que en els pròxims anys aquestes morts d’aus (en alguns casos protegides) es redueixin al mínim gràcies a les mesures de protecció, que de moment no estan aplicades a tot Catalunya.

Camí judicial

Part d’aquestes electrocucions d’aus de la província de Barcelona estan sent investigades per un jutjat de Vic (Osona) arran d’una querella presentada fa dos anys per la fiscalia per dos delictes ecològics contra Endesa (ara E-Distribución), així com contra sis directius d’aquesta empresa. Les indagacions segueixen la seva marxa.

Els alts càrrecs imputats ja han declarat davant el jutge, però s’està pendent de noves diligències davant l’ampliació de les indagacions, ja que des de la data en què es va interposar la querella s’han produït més morts d’animals al xocar contra cables de distribució o al posar-se en torres. Per tant, no es descarta que altres responsables de l’elèctrica hagin de comparèixer al jutjat.

Notícies relacionades

Més rates, paneroles i mosquits: les tres grans plagues d’aquest estiu a Catalunya

Joan Carulla, pagès centenari: «Sense aquest hort, ja seria mort»

L’acusació pública atribueix als encausats l’haver incomplert les normes legals que «li imposaven l’obligació de mantenir les xarxes elèctriques en condicions tècniques adequades i sense perjudicar o posar en perill la fauna i el medi ambient en general». La querella del fiscal Antoni Pelegrín detalla l’electrocució d’espècies protegides, com la cigonya blanca, l’aligot, l’àguila marcenca, l’astor i el gran duc, entre d’altres. El simple gest de desplegar les ales provoca que toquin els dos cables i rebin una descàrrega.

La fiscalia remarca que Endesa «està subjecta a nombrosa normativa que té per objecte compatibilitzar la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat amb el respecte al medi ambient». Aquesta norma li imposa «l’obligació d’adoptar en l’exercici de la seva activitat les mesures necessàries per a l’evitació dels riscos o danys que el transport de l’energia elèctrica comporta, no només per a les persones sinó també per a la flora, la fauna i, en general, el medi ambient». Per tant, «està obligada a no posar en risc o danyar greument la biodiversitat que viu en estat silvestre i que pot entrar en contacte amb les seves instal·lacions industrials de transport de l’energia elèctrica».