Medi ambient
¿Per què la sequera no ajuda a frenar l’excés de conills a Lleida?
Acció Climàtica preveu capturar 285.000 conills fins al setembre
La crisi climàtica dispara les paparres a Catalunya
Una gran quantitat de conills segueixen campant al seu aire pels terrenys agrícoles a les comarques de Lleida. Les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra o la Noguera són alguns exemples de zones amb gran abundància de conills de muntanya, aquest animal que cada vegada és més fàcil de veure també a prop de grans ciutats com ara Barcelona.
Aquests animals s’acosten als cultius per buscar aliment i devoren part de les collites. El Govern ha posat en marxa algunes mesures per intentar evitar aquests efectes negatius, per exemple l’ús de verí en segons quines infraestructures de reg. Per als ecologistes, aquesta mesura està totalment fora de lloc. Per als agricultors, és insuficient.
No obstant, alguns especialistes reconeixen que aquest territori està patint especialment la sequera, cosa que fomenta la proliferació d’aquests animals als camps sembrats. Enric Morera, responsable dels Espais Naturals de Ponent, ho explica així: «Quan aquests animals no troben menjar als marges i zones d’arbustos, acudeixen als camps, on sí que tenen aliment, ja que estan regats. El que fa falta és una separació entre camps amb una bona vegetació arbustiva, que amb la sequera ha quedat delmada per l’estrès hídric».
Fonts del Departament d’Acció Climàtica consideren que s’ha de fomentar la biodiversitat als espais agrícoles perquè els conills disposin dels seus espais. Proposen fomentar uns marges frondosos i recuperar espècies en declivi com el turó europeu, que pot eliminar gran quantitat de conills.
Problema complex
Altres solucions passen per mantenir bones poblacions d’aus rapinyaires que també actuen com a depredadores de conills. El problema és que algunes d’aquestes espècies pateixen sovint atropellaments o electrocucions, de fet les comarques de Lleida són el territori de Catalunya que acumula més morts per xocs amb les línies d’alta tensió.
Notícies relacionadesAls centres de fauna de la Generalitat s’acumulen algunes d’aquestes aus rapinyaires ferides, algunes també per trets. Són animals que ajuden a mantenir a ratlla els conills. Des d’Ipcena, una entitat naturalista de la zona, van en la mateixa línia: «La intensificació de l’agricultura ha esborrat molts marges i per això els conills envaeixen els camps. A més, els seus predadors tampoc tenen hàbitats de bosc i arbust per amagar-se i viure, ja que gairebé tot està sembrat».
Des d’aquesta entitat consideren que la guineu hauria d’estar fora de les espècies que es permeten caçar, ja que també pot menjar conills. A més, critiquen que alguns agricultors demanin caçar conills en zones protegides per a les aus: «Si es permet, entrarem en un bucle sense solució».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.