Educadors de l’entorn del Màgic de Badalona: «Veiem actituds violentes en els nois i no hi ha on atendre’ls»

Els educadors de Germina veuen diàriament com alguns nens i joves estan tornant a les actituds més ràncies del masclisme, agreujades per la sexualització a edats molt primerenques. Alguns adolescents sota el seu radar han arribat a cometre agressions sexuals. D’altres n’han sigut víctimes. I els preocupa que a la ciutat no hi ha cap servei públic per atendre aquests nois a fi d’erradicar i prevenir aquest tipus de conductes.

«Necessitem serveis preventius i públics que a Badalona, com a tantes altres ciutats, no hi ha», comenta la directora del centre, Marina Peyrí, que sí que agraeix els serveis públics (SIE i SIAD) que assisteixen les dones a la ciutat. A Santa Coloma, en canvi, sí que hi ha un recurs per a nois. Aquest any Germina ja hi ha derivat cinc adolescents. No obstant, volen deixar clar que la majoria de nois que tracten sí que estan canviant els rols de gènere i les seves actituds són molt més tolerants i positives.

Assetjament, sèxting i control

Germina, com tants centres socioeducatius a Catalunya, atén nens i adolescents en risc d’exclusió social. Fa dos anys, l’equip d’educadors va començar a formar-se en atenció i prevenció de la violència masclista. El 2021, sis noies de 13 a 19 anys van dir que havien sigut víctimes de violència masclista. Representaven el 5% del total. El 2022 ja en van ser 31: el 25%. «Hi estem posant més l’ull, potser per això detectem més casos i, alhora, les noies en són més conscients», opina Peyrí. El que han vist aquest any, que els ha sorprès, són les conductes d’alguns adolescents homes. «Són casos d’assetjament, control, agressions verbals amb les seves parelles o conductes abusives i assetjadores a l’institut», segueix la directora. Alguns d’ells han sigut denunciats.

Un altre comportament que els consta, i els preocupa, és el dels nens més petits. «Hem tingut consultes de nens de 6 a 11 anys que estan molt sexualitzats: et parlen de sexe o fan postures sexuals», explica Peyrí. «Des de molt joves tenen el sexe a la boca constantment», explica una de les educadores, que prefereix no revelar el seu nom. Les educadores entenen que no és un tema exclusiu de la ciutat, que es tracta d’un comportament més estès.

La dona com a col·leccionable

Aquesta educadora parla d’un grup minoritari de nois que no interactua amb les noies, tret que sigui per lligar. «Es creuen superiors, creuen que pel fet de ser homes lligaran amb totes les noies i les assetgen. No veuen en elles el valor d’una persona, es converteixen en un nom que poden guixar de la seva llista», explica, preocupada. També li crida l’atenció que molts nois, però també diverses noies, culpabilitzen i qüestionen les víctimes de les agressions sexuals, especialment després dels casos destapats en el Màgic. «És bèstia haver de sentir de la seva boca frases com ‘ella s’ha deixat’ o ‘què feia ella allà’», segueix l’educadora.

Els educadors, formats en gènere i violència masclista, estan abordant aquest tema amb la premissa que el centre ha de ser un espai de seguretat. «És important que puguem entendre per què actuen així, per què diuen això, si els clavem la bronca deixaran de verbalitzar-ho, però les seves actituds seran les mateixes», explica Cuixart. Fan assemblees no mixtes en què els nois i les noies tracten aquestes qüestions. Parlen amb ells i miren d’anar més enllà amb tallers i formacions especialitzades. Però admeten que els falten mitjans.

Sense recursos públics

Com el de Badalona, Germina té dos centres més a Santa Coloma de Gramenet. Són a molt pocs metres, al caire d’aquesta frontera invisible que separa les dues ciutats. «El problema allà és el mateix, però a Santa Coloma tenen un servei especialitzat que tracta la masculinitat amb joves», explica Cuixart. Ja hi han derivat cinc nanos. Però aquest servei no pot atendre els nois de Badalona. «Així que no tenim res, no hi ha ni un servei públic per aturar aquestes conductes», opina Peyrí. A un d’ells sí que han aconseguit vincular-lo a una associació a Barcelona. «Però la majoria de nanos de 13 anys et diran que ni de conya se’n van a Barcelona –segueix Peyrí–. Amb prou feines hi ha serveis públics per a aquests casos a cap ciutat».

Quan va esclatar el cas del Màgic, Cuixart i Peyrí van pensar que, per fi, l’administració intervindria en el cas i anunciaria un recurs semblant al que hi ha uns carrers més amunt. Però no. «Encara continuem esperant, la falta de mitjans és desesperant, l’abandonament institucional és molt gran», diu Cuixart. Explica que el consistori de Badalona eludeix la responsabilitat dient que no hi té competències. «¿I què fem? A diferència de la gent amb recursos, aquestes famílies no poden costejar-se advocats, ni psicòlegs ni res de res», explica Cuixart, que anima totes les administracions a invertir més recursos en educació sexual en la infància.

Tradicions i entorns familiars

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A Germina han hagut de gestionar les trucades de mares i pares desesperats perquè els seus fills han sigut denunciats. «Hi ha de tot, famílies que s’hi impliquen i d’altres que miren de protegir els seus fills fins que, amb l’acompanyament adequat, entenen el problema», explica. Asseguren que la cultura i les tradicions s’han de tenir en compte quan s’aborden aquests temes. «Hi ha nens que ja els inculquen des de casa que ells als 14 anys són homes, que han de ser el suport de la seva família... i pensen que les dones no poden treballar», explica Peyrí. D’altres assumeixen el rol masclista per «sobreviure». «Tenen una enorme pressió del grup», segueix la directora.

Aquests educadors no tenen la vareta màgica per acabar amb aquest problema. Però sí que saben que recursos com el seu ajuden a prevenir-lo. «El problema és que hi ha adolescents que estan sols tot el dia, mirant el mòbil sense cap control dels pares perquè els seus pares no hi poden estar pendents ni es poden permetre extraescolars», explica Peyrí. Aquest centre, i tants d’altres que hi ha a Badalona i la resta de Catalunya, tenen llista d’espera. «I cada vegada són més les famílies en conflictes, amb dificultats econòmiques... La inversió en infància ha de ser una prioritat», insisteix Peyrí.