Europa recomana vacunes monovalents de la covid adaptades a la variant dominant XBB per a aquest hivern

La covid-19ha deixat de ser una emergència de salut pública internacional. No obstant, tant l’Agència Europea del Medicament (EMA) com el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC) consideren vital mantenir «la guàrdia en alt» davant l’aparició de noves variants del virus. De cara a l’hivern, els dos organismes recomanen l’ús de vacunes monovalents, que incloguin la variant dominant XBB, en la campanya de vacunació, que haurà de donar prioritat als adults grans, persones immunodeprimides, persones amb afeccions mèdiques subjacents independentment de l’edat, dones embarassades i personal sanitari.

«Aquest virus encara circula i hi ha noves variants que estan emergint, així que el virus és i continuarà sent una amenaça, especialment per als més vulnerables», ha recordat el responsable de l’estratègia de vacunes de l’EMA, Marco Cavaleri, durant l’última roda de premsa regular que organitza l’organisme.

Un desafiament que persisteix

Cavaleri, que ha acompanyat en la presentació la directora de l’EMA, Emer Cooke, ha avisat que la covid-19 continua suposant un desafiament per als sistemes sanitaris europeus, particularment durant l’hivern, quan circulen altres virus respiratoris com el de la grip, i ha demanat a les autoritats públiques que es mantinguin vigilants, amb «la guàrdia en alt» i als ciutadans, que confiïn en les vacunes perquè «continuen sent la millor opció» davant el virus.

«Han aconseguit salvar gairebé 20 milions de vides durant el primer any de pandèmia», ha recordat Cooke, que ha posat èmfasi en les vuit vacunes contra la covid i els vuit tractaments aprovats durant la pandèmia. 

Protecció que disminueix

Les vacunes contra la covid autoritzades a la UE inclouen les soques següents: bivalent Wuhan i òmicron BA.1, bivalent Wuhan i òmicron BA.4/5, monovalent Wuhan, monovalent beta (B.1.351) i bivalent beta (B.1.351) i alfa (B.1.1.7). Segons el diagnòstic dels dos organismes, les dades d’eficàcia disponibles mostren que totes, incloses les basades en el virus original, continuen proporcionant protecció contra la malaltia greu. No obstant, aquesta disminueix a mesura que el virus muta a variants immunològicament distants de les soques incloses a les vacunes.

I això és el que està passant actualment, que el virus «sembla evolucionar, i divergeix de l’original». Concretament, segons les dades de vigilància i seqüenciació, els llinatges descendents de l’XBB.1 són els que predominen actualment arreu del món (és a dir, XBB.1.5, XBB.1.16, XBB.1.9), inclosos els 27 estats membres, cosa que significa que és necessari actualitzar la composició de la vacuna per fer-la més eficaç a l’hivern, tal com va acordar amb els reguladors nord-americans el 8 de maig. 

Adaptació

L’EMA, segons ha confirmat Cavaleri, treballa ja amb la indústria farmacèutica per preparar el terreny. Diversos laboratoris, els que elaboren vacunes basades en ARNm i Novavax, han mostrat interès per una adaptació dels seus tractaments. L’aprovació podrà basar-se únicament en dades de fabricació/qualitat i no clíniques, sempre que la plataforma de la vacuna pugui demostrar la previsibilitat de la immunogenicitat i la reactogenicitat clíniques.

«La inclusió d’una soca pertanyent a la família XBB de subvariants d’òmicron és adequada per garantir la reactivitat creuada contra les soques dominants i emergents actuals, i XBB.1.5 es considera una elecció raonable per augmentar l’amplitud de la immunitat també contra els llinatges descendents d’XBB», recomanen els experts, que no descarten considerar en la composició altres soques XBB (com ara XBB.1.16) sempre que es justifiqui adequadament, així com altres «composicions alternatives». 

Més petits de 5 anys

L’EMA comparteix que les vacunes monovalents podrien utilitzar-se per a la revacunació a l’hivern i també per a la vacunació primària de nens de menys de cinc anys, que tenen més probabilitats de no estar infectats pel virus i de no haver sigut vacunats mai. «Aquest límit d’edat es basa de forma conservadora en dades epidemiològiques que indiquen que els nens més grans de cinc anys han estat exposats en gran manera al SARS-CoV-2, ja sigui per infecció, vacunació o totes dues, i per tant ja han generat una resposta immunitària específica» al virus.

«Per a individus més grans de cinc anys, quan la vacunació estigui recomanada segons les directrius nacionals, està indicada una dosi única de la vacuna recentment adaptada. Per a nens de menys de cinc anys, sense antecedents de vacunació o infecció prèvia per SARS-CoV-2, es recomana una sèrie primària composta per dues o tres dosis en funció de la vacuna específica que s’administri. Es preveu que l’ús en la població pediàtrica segueixi les directrius nacionals», apunta l’agència. En el cas de les persones amb immunitat compromesa, en canvi, podrien ser necessàries dosis addicionals. «El nombre de dosis i els intervals han d’adaptar-se a cada pacient en funció de la gravetat de l’afecció i d’acord amb les recomanacions nacionals», ha explicat l’agència. 

Pauta de vacunació

Notícies relacionades

La desatenció dels malalts amb covid persistent impedeix donar cop de porta a la pandèmia

Tres anys de confinament: la covid, una amenaça encara per als avis, registra fins a 15 morts diàries a Espanya

Quant al període entre vacunes, la revacunació serà possible en intervals de tres mesos respecte a la dosi anterior, en funció de l’epidemiologia i de la població destinatària. En les campanyes de vacunació, no obstant, poden considerar-se intervals més llargs, d’almenys quatre mesos, basant-se en proves reals d’un alt nivell de protecció contra la malaltia greu que es manté durant almenys quatre mesos després de la revacunació.

Quant als grups a prioritzar, l’EMA recomana inocular primer les persones que corren el risc de progressar a una malaltia greu una vegada infectades a causa de factors de risc, com els adults grans (de més de 60 anys), les persones immunodeprimides, les que tenen afeccions mèdiques subjacents independentment de l’edat i les dones embarassades. A més, el personal sanitari també hauria de ser considerat per les autoritats de salut pública com una prioritat.