Pere Ribes, el nen cec que retransmetia amb passió els partits de l’Olot, arriba la selectivitat

«El que més em va agradar va ser el del Betis i em vaig dir: ‘Si guanya tres partits seguits, em faig del Betis’. I va guanyar», recorda anys després Pere Ribes, un dels 41.671 estudiants que aquests dies s’enfrontarà als exàmens de la selectivitat. En el seu cas, com 22 nois i noies més de la seva edat amb discapacitat visual, no ho farà aquesta setmana, sinó la pròxima, al Tribunal Especial. Un examen idèntic quant a fons (les mateixes assignatures i la mateixa dificultat), que canviarà només pel que fa a la forma, adaptada a les seves necessitats. En el cas del Pere, cec de naixement, els exàmens seran en braille.

Tornant al Betis [en la història del Pere, el futbol i l’escola s’entremesclen de manera constant: el seu objectiu és cursar Periodisme a la UAB per ser periodista esportiu], si el ritme del seu himne li va agradar, al conèixer la història del club i l’ànim de la seva afició, ja es va enamorar per sempre dels seus colors, que ell no pot veure, però, sí, sentir. «Sempre he sigut un gran oient de ràdio; la meva mare em despertava amb Jordi Basté, i disfrutava escoltant ‘Carrusel Deportivo’ i tots els partits de l’Olot a Ràdio Olot; m’encantava com retransmetien els partits i jo ho intentava imitar», explica emocionat.

I un dia, l’Olot –prossegueix com qui narra un partit– va pujar a Segona B. Fa 10 anys. Aleshores ell en tenia 8, i va dir al seu pare que se’n volia fer soci. El primer any, no li va fer cas, és clar, però sí que el va portar a alguns partits. «Vam anar a la zona de premsa i vaig coincidir amb David Planella, el periodista que retransmet tots els partits de l’Olot i que jo admirava moltíssim. I recordo que ens va preguntar, per a la ràdio, què ens estava semblant el partit i jo estava molt nerviós per estar parlant a la ràdio, amb David Planella», recorda.

Quan va acabar el partit, Planella, que, coses de la vida, havia sigut alumne de la mare del Pere, mestra, es va acostar a ells i li va preguntar entre sorprès i admirat, com ho feia per seguir el partit. Ell va respondre que l’escoltava per la ràdio –que l’escoltava a ell– i Planella li va proposar si es volia asseure al seu costat a seguir els partits. Així va ser com va debutar com a comentarista esportiu, tasca per a la qual començarà a estudiar després de l’estiu. Ja ha anat a la UAB a conèixer la Facultat de Ciències de la Comunicació i la Vila Universitària, la residència d’estudiants de l’Autònoma.

Aquest segon de batxillerat, a més de preparar-se per a la selectivitat com tots els seus companys de promoció, el Pere s’ha estat preparant amb l’ajuda de l’ONCE per a la vida independent, que començarà al setembre. «Hem estat aprenent a cuinar i a posar rentadores», assenyala el noi, a qui el tranquil·litza i fa feliç pensar que compartirà pis a la Vila amb un amic de l’institut que també estudiarà a la UAB.

Després dels primers partits en els quals el Pere –llavors un nen de primària– anava només «a parlar una mica», es va aficionar i es va convertir en comentarista regular fins avui. «M’agrada moltíssim, estudio què fan els rivals», assenyala el noia, que, junt amb la seva família, que l’acompanya en tot moment, ha lluitat sempre perquè la ceguesa amb què va néixer no fos impediment per viure una vida plena. De fet, la seva vinculació al futbol no està només en la retransmissió. Durant molts anys, com tantíssims nens de Catalunya, també hi va jugar.

Subcampió d’Espanya

Al pati de l’escola, a més de preguntar als seus companys per les normes –d’on va néixer, via musical, la seva afició al Betis– també va voler jugar amb ells. «Al principi no em van deixar, però quan vaig aconseguir jugar es van adonar que podia. Vam posar una sèrie de normes, com que, quan em passaven la pilota, el joc parava i em deixaven temps per pensar, però amb la pràctica ja no van fer falta ni aquestes normes», explica el noi, que també ha fet durant anys natació i ha arribat a competir en els campionats d’Espanya, en què va quedar segon en 200 metres d’esquena. És tant del Betis que, després de coincidir amb Leo Messi en la promoció d’unes ulleres per a invidents, va dir que l’havia fet moltíssima il·lusió ser al costat de l’astre argentí, però que hauria preferit fer l’anunci amb Joaquín.

Notícies relacionades

Selectivitat a Catalunya 2023: novetats i normes de les PAU

La gesta de l'Òscar: sord, cec i independent

També com tants altres nois de la seva edat, al començar el batxillerat, el curs passat, va deixar la natació per centrar-se en l’institut i aconseguir l’objectiu que té ja a la punta dels dits: estudiar Periodisme. Té un 7,88 de mitjana de batxillerat així que, malgrat tot, està tranquil i centrat a acabar de preparar les cinc assignatures de la fase general, en el seu cas, les quatre comunes més llatí.

Farà la selectivitat a Barcelona, ja que de la província de Girona només hi havia dos estudiants amb discapacitat visual per al Tribunal Especial i van decidir ajuntar-los tots a la capital catalana i l’experiència tindrà un plus d’emoció, ja que durant els tres dies que duren les proves es quedarà a dormir a la residència de l’ONCE.