Espanya, a la cua europea en nombre de psiquiatres malgrat l’alça dels trastorns mentals

Les enquestes indiquen que la pandèmia ha causat un ‘boom’ de trastorns mentals. Anorèxia o bulímia, depressió, ansietat o malalties mentals més greus estan a l’ordre del dia, però els centres sanitaris han d’atendre la demanda assistencial, que ha augmentat, amb un important dèficit de professionals sanitaris. El primer Llibre Blanc de la Psiquiatria a Espanya mostra que hi ha 4.383 psiquiatres en la xarxa pública d’atenció a la salut mental, xifra que suposa una ràtio de 9,27 professionals per cada 100.000 habitants. La xifra s’eleva a 11,5 si s’hi inclouen els metges de formació,, però, tot i així, la taxa és lluny de la mesura d’altres països europeus.

A Portugal, per exemple, hi ha 14 psiquiatres per cada 100.000 habitants; a Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda, una ràtio de 19, i molt per davant se situen Àustria i Suècia (amb 22), França (23), Noruega (26) i Alemanya (28). Espanya se situa, per tant, a la cua en nombre de psiquiatres i es viu una situació semblant en l’àmbit de la psicologia. I l’escenari podria empitjorar en els pròxims anys, ja que l’estudi mostra que un 20,8% dels psiquiatres en actiu tenen més de 60 anys, per la qual cosa en els pròxims cinc anys es preveuen entorn de 1.000 jubilacions.

Per pal·liar el dèficit actual i futur, la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (SEPSM), que ha impulsat el Llibre Blanc, calcula que faria falta incorporar entre 370 i 565 psiquiatres a l’any durant els pròxims cinc anys, amb l’objectiu d’«assolir el pròxim lustre ràtios òptimes d’entre 13 i 15 psiquiatres per cada 100.000 habitants», segons ha indicat Celso Arango, expresident de SEPSM, en la presentació de l’informe. És a dir, formar i contractar almenys 1.850 psiquiatres, cosa que suposa un 42% del cens en l’actualitat.

Grans diferències autonòmiques

A Espanya no només hi ha dèficit de professionals de la salut mental, sinó també un greu problema d’inequitat, segons ha destacat al seu torn el doctor Víctor Pérez. El Llibre Blanc mostra que hi ha autonomies com Catalunya i Euskadi que ja tenen ràtios òptimes (de 13,3 i 15 psiquiatres per cada 100.000 habitants, respectivament), mentre que en altres zones com Melilla (4,7), Ceuta (5,9), el País Valencià (5,9), Andalusia (6,2), Extremadura (6,8) o La Rioja (6,9) la situació és molt més «dramàtica».

«És essencial poder corregir aquest desequilibri i que, tot i que el servei i les ràtios no siguin les anhelades, puguem ser, almenys, equitatius i assegurar l’accessibilitat de tots els ciutadans als serveis de salut mental», ha reflexionat Pérez.

També hi ha intervingut el president de SEPSM, Manuel Martín Carrasco, que ha assenyalat que en un moment d’«augment de la demanda és urgent» que s’adoptin accions a curt, mitjà i llarg termini. «A curt termini, és important aconseguir que els psiquiatres retardin la seva edat de jubilació creant les condicions oportunes perquè així pugui ser. També caldria facilitar la tornada de psiquiatres espanyols establerts a altres països, i afavorir la incorporació al nostre sistema de salut de professionals procedents d’altres països, tenint en compte, això sí, la barrera idiomàtica, ja que el domini de l’idioma és essencial per a l’atenció», ha exposat.

Nens i adolescents

Notícies relacionades

Els errors en el diagnòstic de la depressió i la falta de recursos frenen la recuperació del pacient

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Recentment s’ha creat l’especialitat de Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència, però segons la societat mèdica existeixen poques unitats docents, de manera que la formació de professionals en aquest àmbit «es pressuposa lenta i tardarà bastant a poder donar resposta a les places que necessita el país».

El Llibre Blanc assenyala que la salut mental és un «problema prioritari de salut pública», ja que el 29% de la població espanyola pateix algun trastorn mental. El 2021, 4.003 persones van morir per suïcidi.