¿Com es reeduca un agressor sexual menor d’edat? Les claus dels programes

Per abordar la seva reinserció, els educadors tenen present el perfil dels agressors. Alguns són menors de 14 anys i, per tant, inimputables, però la majoria tenen 14 o 15 anys (el 35%) i també hi ha bastants adults joves d’entre 18 i 19 anys. «No existeix un perfil únic, però podríem parlar de dos grups de joves, un factor que cal tenir present a l’hora de treballar amb ells», explica Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes. El primer grup són els que només cometen delictes sexuals i el segon el que tenen un perfil delinqüencial complet.

La majoria d’ells, apunten els especialistes, solen patir trastorns mentals com autisme o dèficit en les relacions socials, prenen drogues, no han rebut educació sexual i consumeixen molt un tipus de porno que els porta a «erotitzar la violència», apunta Alfageme. A més, molts venen d’entorns violents o amb una realitat emocional disfuncional.

La majoria d’aquests joves, després de cometre el delicte, viuen un procés que comença amb la negació, passa per la justificació, l’assumpció de responsabilitats i, finalment, la majoria arriba a l’afrontament, segons els especialistes. En les primeres fases de negació o justificació les seves excuses van des de «vam estar tota la nit flirtejant, segur que volia tema»; «estava molt excitat, no sé què em va passar»; «ho he vist al porno, m’excitava i volia fer-ho»; «estava beguda i era la meva oportunitat» o «no era conscient del mal que feia». 

A través d’entrevistes grupals i personals, els educadors treballen, en primer lloc, les competències comunicatives. «La sexualitat consentida requereix entendre el que diu l’altre. Sembla una obvietat, però hi ha gent que no entén el que l’altre comunica», explica Santiago Redondo, professor de Criminologia i Psicologia de la Universitat de Barcelona. Redondo ha treballat per al Ministeri d’Interior i diverses autonomies precisament en els projectes psicoeducatius que es realitzen amb violadors. Amb els adults, els primers programes van començar a Barcelona el 1996 i després es van estendre a tot Espanya. A partir dels anys 2000 es van activar amb menors. Després de la seva dilatada experiència assegura que la reeducació «funciona en la majoria dels casos».

També es treballen les seves distorsions cognitives, les justificacions de les agressions, posant en qüestió les seves creences, «però no des d’un punt de vista moralitzant, sinó plantejant el problema i obrint el debat perquè ells mateixos trobin la solució», segons Redondo. Una manera de treballar amb aquests joves –que solen haver patit violència, dificultats d’integració o malalties mentals– és des de la seva història personal. «Quan hi ha ferides que no han sigut curades, a través de la reparació del seu propi dolor, de vegades s’adonen de com han actuat», afegeix Alfageme. A partir d’allà, es treballa l’assumpció de responsabilitats.

També es treballen les emocions. Molt sovint «tenen un repertori emocional limitat de l’estil ‘m’agrada’, ‘no m’agrada’, i cal desenvolupar-lo perquè aprenguin a reconèixer en els altres i en ells mateixos 30 o 40 emocions», incideix el professor Redondo. La principal emoció que es busca promoure és l’empatia perquè sàpiguen reconèixer-la i sentir el dolor de l’altre, en aquest cas de les víctimes, i que això els impedeixi tornar a violar. 

En els delictes sexuals té molt a veure el masclisme patriarcal, de manera que es treballa amb els adolescents agressors perquè desconstrueixin la masculinitat tòxica i aprenguin a no cosificar les dones. «Amb les violacions en grup no busquen el plaer, sinó el poder sobre les noies, per això es treballa amb ells perquè entenguin els privilegis masculins, però també les pressions i els prejudicis que hi ha contra els homes que no actuen segons el model establert», explica Lázaro Carrillo, soci de la cooperativa ‘Reeducant les violències’, que realitza formació antimasclista per a joves. Quant als mandats del grup, es promou «que siguin líders positius no només cap a les dones, sinó cap a tota la comunitat». Finalment, a través de l’educació afectivosexual, es treballa el respecte envers l’altre, la igualtat i s’ofereix una mirada crítica sobre el porno.

Tota la literatura científica recomana que la reeducació dels agressors nens i joves es completi amb intervencions del seu entorn familiar i social. De manera que des de l’entorn no se’ls segueixi transmetent missatges que contradiguin els ensenyaments terapèutics i es pugui revertir el que han après. També s’intenta que rebi suport perquè continuï el seu camí en l’àmbit educatiu o laboral.