El CSIC només ha obert vuit expedients per assetjament laboral i un per assetjament sexual als seus més de 120 centres

La principal institució pública d’Espanya dedicada a la investigació científica i tècnica –en què s’agrupen un total de 121 centres d’investigació i més de 13.000 treballadors arreu del país– afirma que només ha rebut vuit denúncies per assetjament laboral i una més per assetjament sexual els últims cinc anys. Aquest és el breu balanç que ha proporcionat la secretaria general del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a petició d’EL PERIÓDICO sobre els casos d’assetjament i discriminació detectats en el conjunt dels seus centres d’investigació. En total, segons informa la institució, hi ha almenys tres professionals sancionats per aquests motius. «Aquestes xifres no són creïbles. En el món acadèmic hi ha moltíssims més casos d’assetjament que no estan sortint a la llum», explica Sandra González, presidenta de l’Oficina Espanyola d’Integritat en Investigació, una de les principals plataformes contra l’assetjament en les acadèmies.

Sobre el paper, aquesta institució compta amb un protocol de cara a l’assetjament laboral i un altre per l’assetjament sexual i la discriminació de gènere. En els dos casos hi ha diversos mecanismes habilitats tant per prevenir com per denunciar aquest tipus de situacions. Però a la pràctica, segons denuncien diversos professionals vinculats al CSIC en declaracions a EL PERIÓDICO, «els protocols queden curts». «Estan dissenyats per desincentivar les denúncies», explica Mario (nom fictici), un exinvestigador del CSIC que va patir una situació d’abús de poder continuat al seu centre de treball i que, segons explica, després de denunciar el cas va quedar totalment desemparat per part de la institució. 

Un dels principals esculls que denuncien a l’uníson diversos afectats per assetjament en el CSIC és, justament, la «ineficàcia» dels protocols actuals. De fet, el mateix protocol contra l’assetjament laboral descriu una sèrie de conductes que, «tot i que podrien ser constitutives d’infraccions», no es poden considerar estrictament com assetjament i per tant no poden ser perseguides amb la mateixa contundència. Entre aquestes s’inclouen, per exemple, «les conductes despòtiques dirigides indiscriminadament», «les ofenses puntuals i successives dirigides per diversos subjectes sense coordinació entre ells», «les pressions per augmentar la jornada o fer determinats treballs» i «les modificacions substancials de condicions de treball sense causa [justificada] i sense seguir el procediment legalment establert», entre d’altres. «La suma d’aquestes situacions suposen un cas d’assetjament de manual. Negar-ho és negar la realitat», afirma Álvaro Peralta, també membre de l’Oficina Espanyola d’Integritat en Investigació.

Casos ocults

El balanç sobre casos d’assetjament proporcionat pel CSIC és molt lluny de la realitat que, segons alerten els treballadors, es viu als centres. També difereix respecte a les xifres que es desprenen dels estudis fets per entendre la magnitud d’aquest fenomen. El 2019, la institució va intentar traçar la primera gran radiografia sobre assetjament en els seus centres. Per fer-ho va fer una enquesta a un total de 6.284 professionals per explorar, d’una banda, la seva percepció de l’«ambient laboral» i, per l’altra, la seva experiència amb temes d’assetjament. L’objectiu principal de l’estudi, liderat per l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC), era indagar en les situacions d’assetjament sexual però, de forma col·lateral, també es van acabar recollint dades sobre diferents tipus de discriminacions, maltractaments i violència en l’àmbit laboral. 

Notícies relacionades

Les universitats catalanes han sancionat almenys 28 professors per assetjament sexual i laboral des del 2018

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Segons constata l’estudi, el 9,6% dels homes i el 12,3% de les dones consideren que viuen en un ambient laboral hostil. Les conductes més repetides per les persones en aquesta situació són, per exemple, les que «obstaculitzen la carrera (o promoció) professional», l’assignació de tasques no adequades al lloc de treball o l’exclusió de trobades formals o informals. També hi ha un 3,6% dels professionals que reconeix de forma directa que són «tractats malament» de forma habitual al seu centre de treball i un 20,3% que afirma patir situacions de maltractaments de forma ocasional. Això suposaria almenys 226 casos de maltractaments habituals i prop de 1.275 que es donen de forma ocasional però que, tot i així, no suposen un cas aïllat. 

Les xifres sobre assetjament sexual recollides en aquest estudi també són molt més altes respecte a l’única denúncia rebuda pel CSIC. Segons recull l’enquesta, un 1,9% del personal reconeix haver patit unasituació d’assetjament sexualal seu centre de treball. Aquestes xifres suposen almenys 119 casos declarats patits en centres del CSIC, 105 corresponents a dones i 14 a homes. Més enllà d’això, l’enquesta també recull un percentatge encara més alt de persones que han patit situacions d’assetjament sexual, tot i que a priori no les identifiquin com a tals. El 10% dels enquestats afirma haver patit «acudits i bromes, piropos o comentaris de contingut sexual» així com «acostaments excessius i tocaments». Això suposa almenys 628 casos d’assetjament sexual més, entre lleus, moderats i greus, en la institució.