Famílies franceses, contra la digitalització a les aules: «Als nens els costa més llegir, escriure i concentrar-se»

Una tendència creixent a Europa, però que genera cada vegada més reticències. La digitalització de l’educació s’ha accelerat al Vell Continent des de la irrupció de la pandèmia de la covid-19 fa tres anys. Aquesta tendència que semblava irreversible pels cants de la modernitat comença, no obstant, a ser qüestionada.

A Catalunya, han generat alerta els mals resultats en comprensió lectora de l’alumnat de 4t de primària, segons l’últim estudi internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora (PIRLS). A Suècia, l’Executiu vol fer marxa enrere en la política de prescindir dels llibres de text. I a França ha sorgit un debat incipient. 

Un grup de famílies s’ha organitzat en una plataforma per protestar contra la digitalització de l’educació primària i secundària. «Actualment, els recursos digitals són a tot arreu a l’escola. Pissarres interactives, comunicació a través d’aules digitals, exercicis en línia a Moodle, exposicions en Powerpoint, MOOC com a suport en classes, orientació en plataformes i llibres substituïts per manuals digitals: l’escola s’ha desmaterialitzat. És modern. ¿Però és millor?», es pregunten en el text fundacional els pares i mares del Col·lectiu de Lluites contra la Invasió Digital de l’Escola (CoLINE).

«Els costa més llegir, escriure i concentrar-se»

«Els costa més llegir, escriure i concentrar-se»«Com més temps passen els nens davant de les pantalles, més els costa llegir, escriure i concentrar-se. La baixada del nivell escolar en general s’ha accelerat. Centenars d’estudis ho confirmen», afegeixen. Segons l’últim estudi de PIRLS, efectuat a 57 països, els nivells de comprensió lectora a França se situen per sota de la mitjana europea i dels d’Espanya. Al Govern d’Emmanuel Macron li està costant revertir aquesta tendència.

L’Executiu centrista vol augmentar el nombre d’hores setmanals de francès, tot i que França és el país europeu on s’imparteix un nombre més alt d’hores de classe de l’idioma nacional (fins a 288 hores per 228 hores de mitjana a la resta de països a Europa).

Julie Perel és una de les impulsores de CoLine i ella tem que aquesta baixa comprensió es degui a la digitalització. «Ens agradaria que França seguís el mateix exemple que Suècia. Volem alertar sobre aquesta qüestió», explica aquesta logopeda, que viu a Bretanya i que és mare de tres fills (de 19, 15 i 10 anys). 

«Cada vegada hi ha més nens als quals els costa concentrar-se. Els resulta cada vegada més difícil formular pensaments abstractes. Necessiten imatges per concentrar-se», afirma, basant-se en la seva experiència laboral. Ella va decidir fundar aquest col·lectiu per l’estrès que generava en el seu fill estudiant de secundària l’ús constant de l’aula digital: «Li podien enviar deures a qualsevol hora. Això m’emprenya, perquè, primer, podíem pensar que ell ens mentia i ens deia que no tenia tasques pendents. Però, sovint, eren els professors que els ho demanaven tard i no ho veia».

Pocs estudis sobre els efectes

Pocs estudis sobre els efectesPerel va impulsar aquest col·lectiu a finals de l’any passat juntament amb una altra mare que viu a prop d’Estrasburg, al nord-est del territori francès. De fet, la regió del Gran Est s’ha convertit en una de les precursores de la digitalització de les aules al país. Va decidir prescindir dels manuals escolars i substituir-los per continguts en tauletes i ordinadors portàtils. Una tendència semblant s’està implantant a la regió de París. I una administració regional a la Lorena (al Gran Est) també va impulsar una política experimental perquè les substitucions de professors es facin a través de classes a distància, una mesura destinada a compensar el problema en els relleus de professors.

Les polítiques educatives a França són una competència repartida entre els municipis, els departaments (l’equivalent de les províncies), les regions i l’Estat. Sovint la decisió d’equipar amb ordinadors i tauletes depèn de governs locals o regionals, que hi veuen una inversió ràpidament palpable per les famílies. Per exemple, l’any passat va suscitar polèmica la voluntat de l’ajuntament d’esquerres de Poitiers de dotar de tauletes les escoles de la ciutat perquè les utilitzessin durant mitja hora setmanal els nens d’entre 3 i 5 anys. 

Notícies relacionades

No més d’una hora al dia de pantalles per als menors de 12 anys

El clima i el gènere

No obstant, el Govern central té un pes preponderant en la voluntat de digitalitzar les aules. «L’anterior ministre Jean-Michel Blanquer –en el càrrec entre el 2017 i el maig del 2022– era un gran partidari de fer-ho. De fet, defensava la intel·ligència artificial com una manera que els professors es deslliuressin de tasques més repetitives, com corregir exàmens», recorda Christophe Cailleaux, autor del llibre ‘Critiques de l’école numérique’ i representant del sindicat SNES-FSU.

Aquest docent de secundària es mostra crític amb la falta d’estudis sobre la digitalització de les aules i els efectes. I també lamenta que es promogui com una dinàmica ineludible «pels interessos dels gegants nord-americans del sector digital, però també de grans empreses franceses (com Orange i Free) que veuen en això un mercat potencial en el qual estendre’s».