Viatge al «territori Màgic»
Les altres víctimes dels agressors sexuals de Badalona: «No ho denuncies perquè saps que les famílies aniran per tu»
No poden més. S’han criat entre la por, la vergonya i unes ànsies de llibertat trepitjades dia a dia. Però aquesta vegada han dit prou. Les vuit víctimes que han denunciat agressions sexuals comeses per grups de menors a Badalona han sorprès la Samara, la Jennifer, la Rocío i la Laura, quatre adolescents criades a Sant Roc. No pel que ha passat. Sinó perquè aquestes menors hagin tingut la valentia de denunciar-ho. Elles van ser incapaces de fer el pas, reflexionen, assegudes en un banc a la Salut. Per això decideixen parlar amb EL PERIÓDICO i treure-ho tot.
«Això no ve d’aquests nens, això ha passat tota la vida. És el seu estil de vida. Però el problema és que aquestes famílies són molt poderoses i et poden fer de tot», diu entre llàgrimes la Samara, al·ludint a una part de la comunitat gitana del barri, a la qual pertanyen la majoria dels 21 investigats per les violacions grupals, segons han explicat a aquest diari altres menors que els coneixen.
La Samara vol que se sàpiga la seva història. Porta els llavis pintats de vermell carmí. Un top de tirants que li deixa al descobert l’escot i el melic. Pantalons ‘shorts’. Sandàlies. El cabell llarg i llis fins al pit. Les pestanyes amarades en rímel. Té 17 anys, en fa un que viu amb el seu nòvio en un altre barri, lluny d’uns pares absents i incapaços, pagant-se el lloguer amb el seu sou de cambrera. «En aquest barri no tens dret a vestir-te com vulguis, a anar com et doni la gana... T’ho fan pagar», explica. Les seves amigues assenteixen.
Des dels 10 anys que aguanten insults com «menjapolles», «puta» i altres bestieses. Dins de l’institut i fora. Gestos obscens diàriament. Missatges d’Instagram que corren per la xarxa, que exposen les seves cares i expliquen mentides. «Van dient que ens hem follat tot el barri». «A veure, ¿per què no puc anar així? ¿Per què m’han de dir tot això? ¿Per què el meu cos i jo no som lliures?», es pregunta.
La Samara no pot parar de plorar. Sobretot al parlar, amb veu entretallada, del que va passar fa tres anys, el 2020. Ella en tenia 14. «Ens van convidar a mi i a la Jennifer a una festa que feien a la casa d’un: nosaltres érem tontes, estàvem avorrides i hi vam anar». No s’ha d’oblidar que eren vigents les restriccions per la pandèmia. Però quan van entrar a la vivenda es van adonar que l’atracció de la festa eren elles. «Hi havia 30 nens, alguns de més grans i altres de més petits que nosaltres».
El relat és de terror. «Ens van obligar a asseure’ns al sofà, a punta de navalla. Van tancar la porta amb clau», explica. Els nens es van descordar els pantalons, es van baixar les bragueta, els van ensenyar els genitals. «I ens van dir que o els la llepàvem a tots o no sortíem d’allà», explica entre llàgrimes. La seva amiga l’abraça. «Nosaltres vam començar a cridar, a donar cops, a córrer per la casa, a picar la porta... De tot, germana, vam fer de tot», segueix la Jennifer. I per fi van poder escapar.
En parlen com si fos un segrest. És una de tantes. A una amiga, relata la Samara, li van pegar per negar-se a fer una fel·lació al seu nòvio i a un amic d’ell. Ha fugit a Tarragona.
«El barri està podrit»
Però res d’això consta als arxius policials. Ningú ha fet el pas de denunciar el que va passar. «¿Com vols que ho fem? Aquestes famílies són molt importants, són molt poderoses... T’acovardeixen. Aniran per tu. Es poden presentar a casa teva, amenaçar els teus pares... No els frena res ni ningú. Jo només em volia escapar de tot això. El barri està podrit», es queixa la Samara. Les seves amigues assenteixen. Parlen d’una llei del silenci que ha imperat durant dècades.
Adolescents com els que les van acorralar són els que ara han sembrat el terror a Badalona, que copen hores de notícies i tertúlies. «Tothom està flipant, però això ha passat tota la vida», segueix la Samara.
¿Ells qui són? ¿Els coneixeu? «Són els pares, són els germans... Els nens s’han criat així. És el seu estil de vida. A mi em tocaven el cul al parc cada dia i els pares els aplaudien. És el que està passant a Badalona, el que està passant al Màgic», continuen la Samara i les seves amigues. Segons el seu relat, els insults, les amenaces... Tot estava normalitzat. «És el que ens tocava, per putes... Per lliures».
Es queixen que, ara que les víctimes han decidit fer un pas al capdavant al denunciar i posar nom i cognoms a tot això, els agressors, la majoria menors, segueixin pel barri. Elles els veuen cada dia. «Si actuen com adults, que paguin com adults», reclama la noia.
També les víctimes d’aquestes agressions més recents han topat amb els seus agressors pel carrer, confirma Teresa Prados, mare d’una de les nenes agredides i impulsora del comitè de mares de Badalona ‘No esteu soles’. «La meva filla ja ha après que si els veu ha de trucar als Mossos. Intenta sortir el mínim de casa... És clar que està dificultant el seu procés», relata.
Les adolescents de Sant Roc saben, com tot el barri, que s’han muntat festes per rebre els agressors: una es va celebrar especialment el dia en què un d’ells va sortir d’un centre de menors. Diuen que no hi ha gens de penediment en ells. Una afirmació que comparteixen els directors dels instituts on estudiaven.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia