Anna Simó assumeix Educació amb el repte de reteixir complicitats amb la comunitat educativa

Anna Simó (Alamús, Segrià, 1968) assumeix des d’aquest dilluns la conselleria d’Educació amb el repte evident de reteixir complicitats amb la comunitat educativa, molt deteriorades durant els dos anys amb Josep Gonzàlez-Cambray al capdavant del departament. Repte no menor, tot i que Simó té a favor seu el fet d’haver presidit el Consell Escolar de Catalunya entre 2018 i el 2021 i un caràcter més dialogant, un factor que la tensada comunitat educativa ha trobat a faltar en els últims temps.

A més de refer els ponts, la nova consellera haurà d’impulsar temes com el desplegament del decret de l’escola inclusiva, millorar els mals resultats de les competències bàsiques, l’impacte de la digitalització als centres i la salut mental dels adolescents.

Militant d’ERC des de 1990, Simó va ser consellera de Benestar i Família (2003-2006)al primer tripartit, presidit per Pasqual Maragall.

Diputada durant quatre legislatures

Diputada del Parlament de Catalunya durant quatre legislatures (del 2006 al 2018), període en què va ser portaveu del grup parlamentari d’ERC, vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament i, posteriorment, secretària primera. Va ser processada i condemnada per desobediència per haver permès, des de la Mesa, la tramitació de la llei del referèndum. La setmana passada la Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar que presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem per possible infracció de llei contra la sentència que tornava a condemnar-la, junt amb Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó.

Impuls del català

Notícies relacionades

Les autolesions en adolescents es disparen: fins al 45% admet haver-se tallat alguna vegada

¿Tenen els instituts prou recursos per ensenyar català?

Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1986-1991) i postgraduada en Planificació Lingüística per la UB (1991-1992), Simó va treballar –abans d’entrar en política, fa dues dècades– a la Xarxa Cultural (1986-1990) i al Consorci per a la Normalització Lingüística (1990-2003) ocupant diverses responsabilitats, l’última com a responsable del districte de Sant Martí al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. L’impuls del català a les escoles i instituts va ser, de fet, una de les apostes estratègiques de Cambray i, segons ha explicat el president Pere Aragonès aquest matí, el relleu pretén «consolidar els canvis que s’han portat a terme» (i ha posat com a exemple de canvi la introducció de la gratuïtat de P-2 a les escoles bressol públiques).

Els sindicats celebren la destitució de Cambray, que tantes vegades havien exigit, i demanen a Simó que reverteixi «la situació actual de confrontació total amb la comunitat educativa». «Que demostri el seu bon tarannà polític i negociador; s’ha vist clar que el model d’imposició transformadora de Cambray no ha funcionat», conclou Jesús Martín, responsable a Catalunya de la Formació Professional de l’UGT.