L’Audiència de Barcelona manté a la presó Dani Alves i insisteix en el risc de fuga

L’exjugador del FC Barcelona Dani Alves continuarà a la presó acusat de l’agressió sexual a una noia de 23 anys la nit del 30 al 31 de desembre del 2022 a la discoteca Sutton de Barcelona. L’Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs presentat per la defensa contra la decisió de la jutge d’instrucció de mantenir a la presó l’exfutbolista, que va ingressar en un centre penitenciari el 20 de gener. Les indagacions estan pràcticament finalitzades. El tribunal considera que «els indicis de criminalitat» que al seu dia van valorar com a «suficients» per imputar-lo i empresonar-lo «es mantenen inalterables» i que el risc de fuga continua vigent, malgrat l’empadronament dels fills a Esplugues de Llobregat.

Els magistrats de la Secció Tercera assenyalen en la seva resolució que no comparteixen la tesi de la defensa que la declaració de la víctima s’«enfonsa» en vista de les imatges captades per les càmeres de seguretat de la discoteca, ni tampoc el «particular biaix» de l’informe d’un detectiu aportat per la defensa de l’exfutbolista sobre aquestes imatges. L’advocat d’exjugador, Cristóbal Martell, va insistir, en la vista celebrada divendres passat per decidir la llibertat o no d’Alves, que el comportament de la dona a la discoteca abans de dirigir-se al lavabo on es va cometre la presumpta agressió sexual va ser de «galanteig sexual». En aquest sentit, el tribunal sosté que el comportament esmentat, «tot i que es tractés d’un típic festeig sexual entre dos adults com afirma la defensa, en cap cas pot justificar una posterior agressió sexual».

Els jutges també rebutgen que es pugui descartar «l’atac a la llibertat sexual de la noia» esgrimint que «ella va entrar voluntàriament al lavabo», perquè, «tot i que fos així», això no donaria cap concessió a Alves «per imposar l’acte sexual» a la dona. Per tant, al seu parer, l’esdevingut anteriorment a l’accés d’Alves i la víctima «no determina ni que ella hagués consentit la relació sexual amb penetració que consta acreditada ni que mentís sobre aquesta».

La fiabilitat de la víctima

Per als jutges, la declaració de la dona «té prou trets de fiabilitat» i «els elements de corroboració són variats», tal com recull la interlocutòria de la jutge d’instrucció que ha denegat la llibertat d’Alves. I insisteixen que les noves diligències practicades, menys l’informe aportat per la defensa, no només no desvirtuen aquestes proves, sinó que «les confirmen» com passa amb el dictamen sobre les empremtes dactilars trobades al lavabo. La resolució remarca que únicament queda per practicar l’examen psicològic de la dona, de manera que la instrucció està pràcticament finalitzada i la celebració del judici pot ser aviat. Per això, remarquen, el transcurs del termini de cinc mesos empresonat «no ve a justificar, en aquest cas, l’alçament de la mesura privativa de llibertat».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tampoc han convençut el tribunal els arguments exposats per la defensa sobre la inexistència del risc de fuga. En concret, el seu advocat va esgrimir que Alves és «un treballador errant» i per això residia fora d’Espanya, però que l’exjugador té un projecte de vida al nostre país i n’és una prova l’empadronament dels seus fills, de 15 i 17 anys, i que tenen DNI espanyol, a la casa d’Esplugues de Llobregat, tràmit que es va fer el 4 de maig, quan el seu pare ja estava a la presó. Els magistrats recalquen que «la documentació espanyola i l’empadronament dels fills» semblen confeccionats ‘ad hoc’, pràcticament el mateix dia de la resolució amb què per primera vegada se li va denegar la llibertat, per poder al·legar-ho davant aquest tribunal.

Per tant, afirmen els jutges, el risc de fuga continua existint i «cap altra mesura cautelar pot neutralitzar amb prou garanties» la possibilitat que Alves fugi. El tribunal insta la jutge que les proves que falten es portin a terme «amb la celeritat que exigeix la privació de llibertat», per tal que «en la màxima brevetat es procedeixi a concloure el sumari» i a remetre’l a l’Audiència de Barcelona per al seu enjudiciament.