Balanç
Cambray: el conseller que no va saber encarrilar l’educació després de la pandèmia
A1-148766262.jpg /
Si hi ha hagut un conseller d’aquest Govern a qui li hagin demanat –fins i tot exigit– la dimissió per terra, mar i aire tots els estaments afectats pel Departament que comandava –en el seu cas, docents i famílies–, aquest ha sigut Josep Gonzàlez-Cambray; així que el seu cessament amb la remodelació del Govern anunciada aquest dilluns no ha sigut precisament una sorpresa per a pràcticament ningú. La gestió de la difícil postpandèmia a les escoles i als instituts catalans feta per Cambray –llicenciat en Màrqueting en l’especialitat de Tècniques de Mercat, una cosa que s’ha fet més que evident en les maneres durant la seva curta però intensa etapa al capdavant del departament– pràcticament no ha tingut una setmana tranquil·la. Aquesta mateixa comença amb una convocatòria de vaga indefinida de professors interins.
Fa només uns dies, els pèssims resultats en comprensió lectora dels nens i nenes de quart de primària fets públics en l’últim estudi PIRLS i, sobretot, la tíbia resposta que se’n va fer, lluny del que s’esperava davant la gravetat del problema (el nivell de comprensió dels nens i nenes catalans està a la cua d’Europa i d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla), van ser uns dels últims incendis en un departament que ha saltat de polèmica en polèmica. De la falta de professors substituts a la falta d’un pla ambiciós de climatització escolar (després de la crisi dels ventiladors de principis de curs).
Els catastròfics resultats en comprensió lectora arribaven després d’unes proves de competències bàsiques amb els pitjors resultats de la seva història en totes les matèries i de la imposició de l’avanç del calendari escolar –el gran llegat que el conseller sortint espera deixar–, que va enfurismar els docents i amb el qual no va aconseguir guanyar-se la simpatia de les famílies (el curs va començar amb una jornada reduïda al setembre –amb classe només al matí– que es va allargar tot el mes, amb unes tardes ‘recreatives’ que no van convèncer ningú, i van suposar incrementar la bretxa entre la pública i la concertada, ja que aquesta sí que va començar el curs a jornada completa).
Un dels trets característics de l’‘era Cambray’ ha sigut la gran distància entre els discursos –en què s’ha recreat, organitzant més macroactes per presentar les seves apostes que rodes de premsa per donar explicacions a la ciutadania– i el relat que arriba des del dia a les escoles, amb docents ofegats per la burocràcia. Dos exemples clars són l’educació inclusiva, que cinc anys després de l’aprovació del decret continua sent poc més que una declaració d’intencions, i la formació professional, que pràcticament només ha resultat una prioritat en els seus discursos.
Breu pau social
El conseller va aconseguir començar el curs que ara acaba evitant gairebé en temps de descompte una nova sèrie de vagues, però ho va fer amb un acord que no va convèncer ningú i que li va provocar un altre incendi al gener, quan les direccions dels centres es van veure obligades a refer tots els horaris amb l’aplicació de la retallada d’una hora lectiva pactada amb els sindicats.
Una mesura que tothom compartia en el fons –va suposar incorporar al sistema públic més de 3.500 professors–, però no en el moment d’aplicar-la, a meitat de curs, de manera que va desbaratar la complexa organització interna, i que, a més, va col·laborar a buidar les borses de professors substituts en determinades especialitats, un altre dels grans problemes d’aquest curs als instituts catalans.
L’acord «de mínims» va aconseguir evitar la vaga del setembre, però la pau social va durar poc. Aquest curs Cambray ha tingut dos dies de vagues, el 25 i el 26 de gener, coincidint amb l’aturada de la Sanitat (de discret seguiment atès el cansament acumulat del gremi, però que tornava a deixar en evidència el seu malestar per la no reversió de les retallades que arrosseguen). I aquest no és l’únic conflicte laboral amb els docents. El departament té encès un altre foc amb la gestió del concurs de mèrits (que els sindicats asseguren que portaran als tribunals europeus), i hi ha problemes amb les oposicions que han de començar d’aquí poques setmanes (i que una part dels interins, els convocants de la vaga, demanen retardar al setembre). I la cosa no acaba aquí: els professors substituts estan també en peu de guerra pel canvi que Cambray ha anunciat que introduirà sobre el funcionament de les borses, a l’obligar-los a triar una comarca sencera en comptes de fer-ho per municipi, com fins ara.
Cambray, que abans de ser conseller va ser director general de Centres Públics del departament, càrrec que el va convertir en una de les cares més visibles de la conselleria en la gestió de la pandèmia en l’àmbit educatiu, no deixa només aquest mal sabor de boca entre els docents. Entre les famílies el record no és gaire millor. Entre la llarga llista d’assumptes pendents: el conseller deixa gairebé 1.000 escoles en barracons i més de 250 escoles i instituts amb barreres arquitectòniques, a més d’un pla de climatització que inclou la instal·lació d’aparells d’aire condicionat en un sol espai de només 100 instituts catalans, cosa que té les famílies en peu de guerra.
El ‘pare’ dels nous currículums
El malestar de les famílies s’ha fet evident durant els dos anys que ha durat la seva etapa al capdavant de la conselleria –va ser nomenat relleu de Josep Bargalló el maig del 2021– en incomptables ocasions. En la llarga llista de tasques pendents –a més d’accelerar la lluita contra la segregació i l’abandonament escolar– destaca la implantació universal i sistemàtica, a tots els centres, de l’educació afectivosexual.
Els nois i noies continuen aprenent educació sexual amb el porno, amb tot el que això comporta [la pitjor cara d’això s’ha vist també en diversos episodis durant els últims mesos], malgrat que aquesta ja aparegui en els nous currículums competencials. Uns nous currículums, molt més líquids, que seran, sens dubte, junt amb l’avanç en el calendari escolar, el principal llegat «transformador» –la «transformació» i «el canvi de mirada» han sigut dos dels seus mantres– del període Cambray, que tindrà, també, com un dels punts negres la mala gestió, com a mínim comunicativa, del cas dels germans de Sallent.
L’endemà dels fets, la conselleria va descartar –òbviament sense conèixer el cas, atès tot el que es va saber només unes hores després– que els bessons que van saltar al buit haguessin patit ‘bullying’.
Educació Josep González Cambray Govern Educació secundària Educació primària Canvis al Govern català Educació a Catalunya
