Denúncia dels professors dels agressors sexuals de Badalona: «No ens deixen abordar el cas a l’aula»

Un dels seus alumnes és un nen de 13 anys que ha participat en una de les vuit violacions grupals denunciades a la ciutat. Els nens pregunten, parlen del tema, però els docents no hi poden intervenir. Segons aquesta escola, la directriu és comuna a tots els centres on són escolaritzats els menors implicats en les agressions. «Estem fets pols», confessen els professors. Educació nega que l’ordre hagi sortit de la conselleria: «S’ha posat una unitat per acompanyar-los en el tractament d’aquestes qüestions», asseguren.

Aquesta docent decideix parlar amb EL PERIÓDICO sota una condició: que no se sàpiga el centre educatiu on treballa ni tampoc el seu nom. El temor entre els professors és brutal, però el seu diagnòstic és clau per entendre el que està passant a la ciutat. Fa diverses dècades que ella treballa entre els barris de Sant Roc i la Salut, però el que ha viscut aquest curs no ho havia vist mai. «S’ha gestionat molt malament», diu en relació amb les agressions sexuals.

El vídeo de la violació a una nena d’11 anys al novembre va córrer com la pólvora. No és l’únic, hi ha imatges, diu la mestra, d’altres agressions grupals. Els centres escolars no se’n van assabentar fins a quatre mesos després, quan el cas va arribar a la premsa. Almenys quatre implicats, tres d’ells menors de 14 anys, han sigut traslladats a altres instituts. Fonts municipals expliquen que un d’ells va estar tres mesos apartat en un despatx del centre, fins que la Generalitat va aconseguir traslladar-lo a una aula educativa especialitzada per a aquests casos.

En tot aquest procés, la comunitat educativa va sol·licitar a serveis socials, malgrat que aquests no tenen les competències, el trasllat d’aquests menors a altres centres educatius. Una petició que s’entén si recordem les amenaces que rebia un germà d’una víctima, que requeria escortes per anar a l’escola. Aquesta família va haver de marxar de Badalona, precisament per les amenaces.

La sensació de desemparament entre els docents és total. «No podem abordar-ho perquè ens han prohibit tractar-ho amb l’argument que cal protegir els menors. Si tens un nano a classe en aquestes condicions hi podries intervenir, però no ens deixen. És molt dur haver d’esquivar la conversa», segueix aquesta docent. Els nens sempre pregunten. Per exemple, quan un dels menors va sortir del centre de menors i al barri es va muntar una festa. «Ningú entenia el que passava, el rebien com un heroi... se’ns regiren les entranyes i no podem dir res», es queixa aquesta professora. Explica que alguns docents de la ciutat han demanat expressament als seus directors parlar de la violència sexual a les classes, amb o sense la presència dels agressors. I en diversos casos han rebut un ‘no’ per resposta.

La Conselleria d’Educació assegura que aquesta ordre no l’han donat ells. «No hem donat l’ordre de defugir l’abordatge de les agressions a Badalona», asseguren a aquest diari fonts del Departament. Prova d’això, diuen, és que han posat la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) a disposició d’alumnes i docents. L’objectiu, «acompanyar-los en el tractament d’aquestes qüestions des del punt de vista psicològic», segueixen des d’Educació. No obstant, no poden precisar a quants alumnes de Badalona s’ha atès perquè no es comptabilitzen els casos concrets.

Normalitzar les pallisses i el porno

Aquests professors no els sorprenen les actituds misògines d’aquests nens tan vulnerables. Unes actituds que asseguren que han anat a més en els últims anys. «Tenim autèntiques batalles campals per fer actes feministes el 8M. El masclisme d’alguns nens és molt bèstia», explica. Aquesta professional sol sentir de boca dels nens frases de l’estil ‘la dona s’ha de sotmetre a l’home’, ‘els gais aniran a l’infern’ o ‘¿el teu marit no et pega?’. Els ha d’explicar llavors que les orgies o ‘gang bang’ que veuen a internet són un muntatge del cine porno. «Ells pensen que aquestes dones estan disfrutant».

I més: quan al centre han organitzat tallers sobre rols de gènere, els docents veuen que els nens tenen interioritzades les pallisses les dones. «Si els toca fer de noies, el primer que fan és cobrir-se la cara perquè no els peguin... cada vegada és més dur», segueix.

És habitual que alguns d’aquests alumnes no assisteixin a escola. Un absentisme rècord, i crònic. «El problema és que no li veuen utilitat: o es dedicaran a la ferralla, o al mercat ambulant, o al món de la droga, o sobreviuran amb les rendes socials... no veuen la necessitat d’estudiar», explica, especialment referint-se als pares, però també als nens. Després hi ha el factor acadèmic. «Si hi van, treuen males notes. I si els dius que ho fan malament... porten molt malament la frustració. Necessitem programes en els quals se sentin útils per motivar-los», afegeix.

Ciutat segregada

Notícies relacionades

La falta de finançament llasta el pla contra la segregació escolar

‘¿Votes aquí? Porta el teu fill a aquesta escola’: la campanya d’entitats i famílies contra la segregació escolar per al 28M

Un altre dels problemes que arrosseguen aquests barris és la segregació escolar. Escoles molt complexes, amb alumnes molt complexos i moltes necessitats socials. «És un dels problemes més greus que tenim a la ciutat, els guetos educatius. Cal acabar amb aquesta segregació», es queixa Òscar Morales, portaveu de l’associació de famílies d’alumnes (aFFac) a Badalona. L’últim exemple, un barri residencial amb habitatges de luxe que s’està construint al costat de Gorg i Sant Roc. «Perquè aquests nens no s’ajuntin amb els del barri, estan ampliant la zona escolar del centre de manera que puguin anar a escoles del centre: és un gran error», afirma Morales.

Aquest dijous s’ha convocat una reunió del Consell Escolar Municipal a la ciutat. Hi assisteixen direccions, docents, associacions de famílies i alumnes, entre altres agents implicats. En l’últim plenari tots van sortir plorant. Una de les mares de les nenes agredides va aixecar la veu i va preguntar per què tot s’havia fet tan malament. «Aquest dijous no sé si parlarem del tema», respon un dels assistents.