Catalunya té les taxes més altes d’abandonament escolar primerenc

A finals de maig, l’informe internacional PIRLS va evidenciar que la comprensió lectora s’havia desplomat a Catalunya entre els alumnes de 4t de primària. Un altre estudi educatiu, presentat aquesta tarda a la seu espanyola de la Comissió Europea, tampoc convida a l’entusiasme. Catalunya és, juntament amb Múrcia, la comunitat amb més abandonament escolar primerenc: 16%. El percentatge és per molt per sobre tant de la mitjana espanyola (13,9%) com de l’europea (9,3%).

‘Abandonament escolar primerenc’ (AEP) es refereix a la població d’entre 18 i 24 anys que no ha completat l’educació secundària postobligatòria i que no segueix cap tipus de formació. És a dir, persones amb un nivell màxim d’estudis d’educació secundària obligatòria (ESO). És un segment de la població que corre risc d’exclusió social per les poques probabilitats que tenen de trobar feina.

Lluitar contra l’AEP –una xacra que comporta un important cost econòmic– és una prioritat política de l’OCDE, segons recorda l’informe, presentat pel secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar. L’estudi afegeix una sèrie de recomanacions. Entre d’altres, lluitar contra la repetició de curs, revisar les polítiques d’admissió de l’alumnat perquè sigui més heterogeni als centres públics i concertats i apostar pels itineraris alternatius.

Baixant des del 2010

El percentatge de joves que s’han desvinculat de l’aprenentatge i de l’escola està baixant gradualment a Espanya des del 2010 (el 28,2% davant el 13,8% de mitjana europea aquell any). L’únic pic de pujada que s’ha registrat al llarg de tota aquesta dècada s’ha produït el 2022, quan va augmentar del 13,3% (2021) al 13,9%. 

L’AEPno és homogeni en totes les comunitats. Catalunya i Múrcia superen el 16% mentre que Madrid, Andalusia, Castella-la Manxa i el País Valencià són entre el 12% i el 16%. Entre el 9% i el 12% se situen Galícia, Astúries, Castella i Lleó, La Rioja i Aragó. Per sota del 9% hi ha el País Basc, Cantàbria i Navarra.

Factors que expliquen l’abandonament

L’informe recorda que abandonar el camí educatiu i no continuar formant-se és un fenomen que s’explica per factors individuals, polítics i socials. El rendiment acadèmic és un dels principals predictors, igual que el nivell educatiu dels pares i les mares, l’entorn familiar i la situació socioeconòmica. Els alumnes amb mares amb una educació primària bàsica tenen 10 vegades més possibilitats d’abandonar els estudis en comparació amb els companys que tenen mares universitàries.

Altres evidents factors de risc són pertànyer a l’ètnia gitana (sis de cada 10 no aconsegueixen acabar l’educació obligatòria) o ser immigrant. El gènere també hi influeix. L’abandonament escolar masculí és superior (16,5%) al femení (11,2%).

El moment més crític per als alumnes se situa cap al final de l’educació secundària obligatòria, quan compleixen els 16 anys i l’educació deixa de ser obligatòria. A partir de 3r d’ESO, els estudiants poden optar pel programa de grau bàsic d’FP, que es considera cada vegada amb més freqüència una alternativa a l’abandonament primerenc de l’educació. La finalització de qualsevol dels dos itineraris dona lloc a l’obtenció del títol de graduat en ESO i, per tant, a la possibilitat d’avançar cap als itineraris de l’educació secundària postobligatòria (batxillerat o FP de grau mitjà).

Segregació escolar

La segregació escolar redueix les oportunitats dels nens i nenes per interactuar amb altres alumnes de diferents orígens socioeconòmics, culturals o ètnics, cosa que pot debilitar la cohesió social. Està demostrat que a Espanya la segregació escolar per nivell socioeconòmic perjudica igualment el rendiment tant dels alumnes nascuts al país com dels alumnes nascuts a l’estranger i, en conseqüència, agreuja el risc d’AEP. La repetició de curs i l’absentisme solen considerar-se també factors que prediuen l’abandonament.

Lluitar contra la segregació

Aquest preocupant panorama ha portat el Ministeri d’Educació i FP a sol·licitar l’assistència de la direcció general de suport a les reformes estructurals de la Comissió Europea. Aquesta sol·licitud va establir les bases per al projecte ‘Suport per afrontar l’abandonament escolar primerenc a Espanya’, que es va iniciar el 2021, finançat per la UE. Lluitar contra les segregació i promoure la flexibilitat curricular i els itineraris alternatius són algunes de les mesures necessàries i incloses a l’informe per combatre l’abandonament. Igual que desenvolupar un índex de vulnerabilitat escolar que sigui equiparable a tot Espanya i que pugui utilitzar-se per identificar i assignar recursos als centres educatius.

També resulta fonamental fomentar la capacitat del professorat per donar suport als alumnes diversos i promoure la inclusió als centres. En aquest sentit, l’informe insta a revisar els processos de contractació i selecció de docents a fi de «garantir que disposen de les competències i habilitats necessàries per gestionar els alumnes diversos i respondre a les seves necessitats d’aprenentatge».

Repetir curs no és bona idea

Notícies relacionades

Rocío García Carrión «Si no combatem el ‘bullying’ no podrem reduir el fracàs escolar»

Aquestes són les carreres universitàries amb més (i menys) inserció laboral

Una altra recomanació és «continuar i ampliar els esforços per reduir la repetició de curs dels alumnes», una cosa inclosa en la reforma educativa empresa pel Govern de Pedro Sánchez. Com que té tantes crítiques, sobretot per l’esfera política de la dreta, els autors de l’estudi demanen la posada en marxa d’una campanya nacional de comunicació per conscienciar sobre els efectes negatius de la repetició de curs, una cosa que costa a l’Estat més de 1.400 euros a l’any, segons va sentenciar l’organització Save The Children. A Espanya, el 8,7% de l’alumnat d’ESO ha repetit en alguna ocasió davant el 2,2% de mitjana de la UE (1,9% en el cas de l’OCDE).

Una altra de les recomanacions és revisar les polítiques d’admissió de l’alumnat i elecció de centre, tant per als públics com concertats, per garantir que els alumnes es distribueixin de manera més heterogènia. També reforçar l’orientació acadèmica –una de les assignatures pendents del sistema educatiu– és una altra de les mesures que s’haurien de prendre. Totes, en tot cas, exigeixen una cosa que, de moment, no hi ha: molts diners.