L’ADN trobat al jersei d’Helena Jubany tampoc és de Santi Laiglesia

L’anàlisi de la Policia Nacional ha conclòs que les restes de l’ADN que es van extreure tant del jersei d’Helena Jubany, la jove bibliotecària assassinada el 2 de desembre del 2001, com del seu cos no pertanyen a Santi Laiglesia, a qui la família de la víctima i la Policia Nacional sempre han considerat el principal sospitós d’aquest crim sense resoldre. Així ho ha notificat en un escrit el jutge Juan Díaz Villar, a càrrec del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, que ha reobert un cas que ha estat tancat durant més de 15 anys i que, amb els resultats biològics coneguts aquest dimarts, perd la seva principal carta per acusar Laiglesia.

Fa dos mesos van arribar els resultats que van acarar el perfil genètic de Laiglesia amb mostres obtingudes del cos de Jubany durant l’autòpsia que es va practicar al seu cadàver el 2001. Eren negatius. Després d’aquest primer resultat, el jutge Villar va ordenar a la Policia Nacional que comparés el perfil genètic de Laiglesia amb la mostra de l’ADN que es va obtenir del jersei que vestia Jubany el dia de la seva mort. Es tracta d’una ordre que el jutge ja havia donat a l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, però aquest organisme només va acarar el perfil de Laiglesia amb les mostres obtingudes dels genitals de Jubany. La Policia Nacional ha completat finalment la prova ara i el resultat ha sigut negatiu.

Les mostres de l’ADN recollides tant del cos de Jubany com del seu jersei pertanyen a un home desconegut que tampoc és Xavi Jiménez, l’altre investigat i a qui s’atribueix l’autoria dels dos anònims que va rebre la víctima abans de l’homicidi. Per a la família de Jubany es tracta d’un resultat previsible que no altera les sospites que tenen cap als dos investigats.

Els indicis biològics

La roba que vestia Jubany el dia del seu assassinat es va mantenir durant dues dècades en un jutjat. Es va recuperar del jersei marró de la víctima una mostra biològica molt deteriorada que pertanyia a un home no identificat. La Policia Nacional, després de reobrir-se la causa contra Jiménez, gràcies sobretot als esmentats anònims, ha comparat aquest ADN amb el de Jiménez, i ara amb el de Laiglesia, però el resultat ha sigut negatiu.

Paral·lelament, l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, al ser instat pel jutjat de Sabadell a recuperar les mostres que es van obtenir durant l’autòpsia que se li va practicar a Jubany hores després del crim, va informar que conservava hisops –bastons amb cotó a la punta– i també mostres obtingudes d’una ungla de la víctima. A l’analitzar pel seu compte aquestes mostres amb la tecnologia actual han aparegut tant al material que es va extreure de l’ungla com al dels hisops restes genètiques d’una tercera persona desconeguda: de nou un home. L’institut ha comparat aquest ADN amb el de Jiménez i Laisglesia, i el resultat ha tornat a ser negatiu en els dos casos.

Confrontació amb Laiglesia

La confrontació es va fer en primer lloc amb Jiménez. Després de resultar negativa aquesta primera anàlisi, el jutge va ordenar que s’acaressin amb l’ADN de Laiglesa i va manar obtenir una mostra de saliva d’aquest home. Va raonar aquesta ordre recordant que les dues mostres pertanyen a un home desconegut que podria ser Laiglesia per diversos motius. D’entrada, Laiglesia vivia de forma intermitent al bloc des del qual es va llançar el cos de Jubany.

Al pis de Montse Careta –parella de Laiglesia el 2001 i que es va suïcidar després de ser ingressada provisionalment a la presó pel crim de Jubany– s’hi van trobar capses del medicament Noctamid –que conté benzodiazepines, un psicòtrop del qual es van trobar restes al cos de la víctima–. En aquest mateix domicili hi havia també llumins com els que es van localitzar al terrat i que s’haurien utilitzat per cremar parts del cos de Jubany. Laiglesia va caure en contradiccions amb Careta al ser interrogats tots dos per la Policia Nacional després del crim. A més, hi havia les trucades que va rebre Jubany des del telèfon fix del domicili de Careta en els dies anteriors al crim i que també podria haver realitzat el mateix Laiglesia.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Amb aquesta prova negativa de l’ADN s’ha extingit el camí més curt per poder situar aquest sospitós al centre d’una investigació judicial que –excepte per al mateix Laiglesia i Jiménez– ja està prescrita.

El jutge ha preguntat a l’acusació particular i a la fiscalia si volen sol·licitar noves proves contra Laiglesia. Una petició que hauran de formular «respectant els límits de la investigació i els efectes del sobreseïment provisional», remarca. Laiglesia va ser investigat formalment fins al 2005, quan el cas es va arxivar. Per aquest motiu, per a Laiglesia el crim no ha prescrit fins al 2025. No obstant, es va tornar Laiglesia a la investigació de forma «provisional», com recorda el jutge, per practicar-li aquestes proves de l’ADN, que han donat negatives.