¿Per què la transició energètica va amb tant retard a Catalunya?

De fet, l’orografia catalana explica en bona mesura la poca potència instal·lada en energia eòlica i fotovoltaica. «Orogràficament, Catalunya és complexa. No hi ha grans extensions on posar centrals amb poca transcendència i pocs efectes per a les zones habitades. De seguida et trobes amb usos agrícoles, parcs naturals o població», explica Sergi Nuss, portaveu de Renovem-nos, entitat que aposta per agilitzar la transició ecològica de forma respectuosa amb el medi ambient. 

Aquesta situació, a diferència del que passa en altres punts d’Espanya, ha provocat que els actuals parcs eòlics i fotovoltaics estiguin lluny de produir l’energia renovable prevista per al 2030. 

Més enllà de l’orografia i la burocràcia, també hi juga el seu paper la lluita de diversos sectors ecologistes, que s’han alçat contra projectes com el parc eòlic a l’Alt Empordà, molt a prop del Parc Natural de l’Albera.  

Des d’Ecologistes en Acció, han mostrat preocupació per l’allau de projectes que s’acumulen a l’espera del vistiplau de la Generalitat. En la mateixa línia se situa l’entitat Xarxa Catalana Transició Energètica, que defensa la instal·lació de renovables sense danyar espais naturals.

«No estem en contra de les renovables, però les volem en zones degradades, no al medi natural o en zones agrícoles», explica Enric Sibina, de Salvem les Viudes, una plataforma en contra d’un parc eòlic que es pretén instal·lar a l’Anoia. «Defensem un model diferent, en el qual no siguin les mateixes empreses de les energies fòssils les que liderin els projectes», afegeix.

De col·lectius com aquest, n’hi ha alguns a Catalunya. Es proposen evitar que els aerogeneradors siguin a prop de zones habitades, pel soroll. També opinen que no s’haurien de concentrar les centrals les unes tan a prop de les altres: «Tot es concentra a la part sud de Catalunya i en forma de grans parcs. Apostem per aerogeneradors més repartits i no tan concentrats en alta densitat en un mateix lloc».

Un estudi recent de l’Observatori per a la Sostenibilitat va demostrar que hi ha 38.000 hectàrees de sòls degradats que es podrien aprofitar per construir parcs solars que proveeixin vuit milions de persones sense haver de recórrer al medi natural. És el camí que defensen la majoria de les plataformes que fins al moment s’han oposat a alguns projectes. «Exigim un pla ordenat i urgent per decidir on va què. No ens serveix que les empreses vagin presentant projectes i el Govern central els vagi acceptant», diu Sibina.

Des de Renovem-nos aposten per escoltar la comunitat científica i frenar alguns dels projectes previstos si es demostra que poden causar problemes en els ecosistemes. No obstant, es proposen fugir del «no a tot». «El valor del paisatge en la identitat catalana és important. Per aquesta raó la societat civil s’empodera per defensar-lo. Un sector de la ciutadania veu amenaçat un valor de la seva qualitat de vida com és el paisatge. Per solucionar-ho, són necessàries les compensacions al territori i el respecte al medi ambient per part dels projectes, que solen ser menys nocius que els models actuals».