Catalunya accelera cap a les renovables: 300 projectes esperen llum verda per quintuplicar el 2030 la potència energètica

Per fer cap a aquest escenari, i segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l’Executiu ha traçat un full de ruta que pretén aconseguir que el 2050 Catalunya compti amb un sistema energètic lliure de carboni. Això implicarà, d’una banda, una inversió de 84.361 milions d’euros, dels quals 51.000 milions s’hauran d’invertir exclusivament en el desenvolupament d’energies renovables, i d’altra banda, el fet que el 2,5% del territori català sigui ocupat i dedicat a usos energètics.  

En una primera fase, amb l’horitzó del 2030, Catalunya haurà de quintuplicar la potència d’energia renovable produïda per complir els objectius previstos.

En els últims anys, s’han construït molt pocs parcs d’aquest tipus d’energia, amb prou feines uns 100 MW de potència en energia eòlica (sense comptar l’autoconsum). Però ja fa mesos que alguna cosa està canviant: gairebé 300 projectes de desenes d’empreses ja estan sobre la taula del Govern per rebre la llum verda i començar a operar. Amb això, Catalunya accelerarà cap aquest objectiu del 2030.

Concretament, hi ha 3.957,5 hectàrees de superfície fotovoltaica en tràmit, pendent d’aprovació, i 186 projectes per construir parcs eòlics que també esperen el vistiplau de l’Administració.

En el Consell Executiu d’aquest dimarts, el Govern aprovarà la Prospectiva Energètica de Catalunya per al 2050 (Proencat), un estudi elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que ha de ser la guia per avançar cap a un sistema energètic lliure de carboni. Aquest full de ruta el presentarà aquest mateix dimarts el nou conseller d’Acció Climàtica, David Mascort.

Aquest pla detalla que s’haurà de reduir el consum energètic un 30% durant els pròxims 27 anys si es volen arribar a tots els objectius previstos. «Això provocarà que augmenti el consum elèctric», diu Daniel Pérez, director general de l'Energètica, l’empresa d’energies renovables impulsada per la Generalitat. Però si l’objectiu és consumir menys, ¿com pot ser que hi hagi més despesa elèctrica?

Pérez ho exemplifica amb el símil dels tomàquets: «És com si exigeixes que el consum general de tomàquets al món es redueixi i que el consum de tomàquets ecològics creixi. La quantitat de tomàquets ecològics produïts haurà d’augmentar. Doncs passa el mateix amb l’electrificació. Si apostem per reduir l’energia en general, necessitarem consumir més elèctrica per no dependre tant de les fòssils».

Inversió milionària

Encara queden 12.000 MW de renovables per arribar a l’objectiu del 2030, però encara en faran falta més per acostar-se al del 2050. En aquell moment, es calcula que Catalunya necessitarà 58.400 MW de renovables més per tenir, llavors sí, un sistema elèctric totalment descarbonitzat. Es requeriran 18 vegades més de MW que l’actual potència renovable instal·lada.

Això implicarà, d’una banda, una inversió de 84.361 milions d’euros i de l’altra, el fet que el 2,5% del territori de Catalunya sigui ocupat i dedicat a usos energètics.

Ara mateix, la majoria dels parcs eòlics que ja estan construïts se situen geogràficament al sud de Catalunya. Els que són més al nord es troben a la Conca de Barberà, la Segarra i l’Anoia. De tota manera, això podria canviar quan es construeixi el futur parc eòlic Galatea planejat a l’Alt Empordà i que ja té l’autorització del Govern.

L’estudi fet per l’ICAEN considera que les renovables s’han d’instal·lar minimitzant l’ús del territori, per aquesta raó s’ha previst ocupar només el 2,5% de la superfície de Catalunya. Un exemple de com s’ha de procedir és la recomanació per a la instal·lació de fotovoltaiques: l’ideal, segons el que aprovarà aquest dimarts el Govern, és que, en un 40% dels casos, es construeixi en zones artificialitzades. És a dir, polígons industrials, espais degradats o solars abandonats.

Amb l’aprovació d’aquest pla, es proposen accelerar els passos perquè Catalunya resolgui aquesta assignatura que li havia quedat pendent: la transició energètica. Caldran sistemes d’emmagatzematge d’energia i també desplegar les renovables no elèctriques, com el biogàs i la biomassa.

Mesures exigents

Mesures exigentsSobre les condicions legals que han de presentar les empreses que pretenguin instal·lar parcs eòlics o fotovoltaics a Catalunya, la Generalitat serà exigent respecte a les condicions ambientals. En el cas del parc Galatea, per exemple, destaca el fet que en l’autorització ambiental s’expliciti el fet que els molins s’han de parar quan s’hi acostin ocells.

Ara per ara, segons les dades a què ha accedit aquest diari, la gran majoria de projectes continuen en tràmit i els que s’han aprovat encara són pocs. Cal tenir en compte que quan els parcs tinguin previst produir més de 50 MW, necessitaran l’autorització del ministeri. Segons fonts d’Acció Climàtica, en els pròxims mesos aquests percentatges canviaran i s’aniran aprovant més projectes, sempre que compleixin els requisits ambientals que es demanen.

Notícies relacionades

Les assignatures pendents de Catalunya 13 anys després de l’última gran sequera

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

«És important el diàleg i les compensacions amb el territori a l’hora d’instal·lar parcs fotovoltaics o eòlics», adverteix Pérez. Una de les mesures que la Generalitat ja va posar en marxa, per fomentar que això es faci així, és l’obligació que tenen les empreses d’informar la ciutadania perquè participi econòmicament en el projecte i rebi part dels guanys.

Fa tot just uns dies, diverses entitats ambientals van presentar el seu manifest ‘El futur és ara’ per exigir al Govern avançar en matèria de reducció d’emissions. Amb el Proencat, queda establert el marc de treball que s’ha de seguir durant els pròxims 27 anys per complir aquest ambiciós objectiu: la neutralitat energètica l’any 2050.