Un total de 175 persones van demanar l’eutanàsia a Catalunya i 91 la van rebre durant el 2022

Un total de 175 persones van sol·licitar l’eutanàsia a Catalunya i d’aquestes, 91 van rebre l’ajuda per morir dignament durant el 2022, el primer any sencer de reconeixement legal del dret a morir dignament. Són dades que ha fet públiques aquest dimecres el Departament de Salut amb motiu del segon aniversari de l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia, el 25 de juny del 2021.

Dels 175 sol·licitants, 55 van morir abans de tancar-se el procediment, que dura una mitjana de 42 dies. D’entre totes les peticions, 12 van ser rebutjades per no ajustar-se a la llei, 3 es van ajornar, 1 va ser revocada –pel mateix sol·licitant– i les 13 sol·licituds restants continuaven amb els tràmits a data 31 de desembre del 2022.

Per segon any consecutiu, la majoria de les sol·licituds rebudes per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, que s’encarrega d’examinar cada cas i corroborar que és conforme als preceptes de la llei, procedien de l’atenció primària (114) i els centres hospitalaris (51).

Salut i la Comissió de Garantia valoren satisfactòriament l’aplicació a Catalunya de la llei, ja que consideren que és una prestació per a una mort digna que es va «consolidant» en el sistema.

Per regions sanitàries, dues de cada tres prestacions van tenir lloc a la regió sanitària de Barcelona (67%), la zona més poblada de Catalunya.

Per gènere, de les 175 persones sol·licitadores, el 41% eren dones, amb una edat mitjana de 74 anys, i el 59% homes, amb 73.

Les persones que van demanar l’eutanàsia patien majoritàriament patologies neurològiques (36% del total), seguides de càncers (34,85%) i, a més distància, un context de multimorbiditat i fragilitat avançada, i malalties respiratòries.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La majoria tenien malalties d’anys d’evolució que afectaven en més o menys grau la seva autonomia funcional i els ocasionaven una alta dependència, que feia necessària l’assistència d’altres persones per a la higiene, l’alimentació i altres activitats bàsiques de la vida diària.

Salut ha assegurat que els professionals sanitaris que s’han acollit a l’objecció de consciència són una minoria, per la qual cosa no impacta en la prestació del servei.