Amnistia apressa el Parlament a aprovar ja l’informe sobre la covid a les residències: «Cal retre comptes»

Amnistia Internacional (AI) ha reclamat aquest dijous als grups del Parlament de Catalunya que accelerin l’aprovació de l’informe final sobre l’impacte de la covid a les residències de persones grans. Coincidint amb el Dia Mundial contra el Maltractament a les Persones Grans i tres mesos després de l’última sessió del grup de treball d’anàlisi de l’impacte de la covid a les residències, AI ha entrat en el registre de la Cambra catalana un informe dirigit a tots els grups en què els marca cinc grans prioritats. Així, demanen una auditoria independent, un reconeixement públic, augmentar les plantilles de les residències, augmentar les inspeccions i assegurar la participació de pacients, familiars i societat civil.

Des de l’oenagé, malgrat ser conscients que l’avanç de les eleccions generals del 23 de juliol afecta els treballs i temps parlamentaris, es creu que ja s’arriba tard. L’escenari electoral no pot ser una «excusa», diuen, ja que fa més de tres anys des de l’inici de la pandèmia i les autoritats «encara no han complert l’obligació d’investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans patides per persones grans que vivien a residències», sobretot durant la primera onada de covid. Tampoc s’han impulsat els canvis legislatius necessaris per consolidar un nou model residencial basat en la protecció dels drets de les persones grans, diu AI.

L’organització coneix la importància dels processos institucionals de rendició de comptes i de reparació de les víctimes de vulneracions de drets humans i, davant el poc recorregut dels procediments judicials oberts, creu que el Parlament pot ser l’últim baluard i garantia en accés al dret a la reparació de les famílies de les persones mortes.

«No es pot girar full sense investigar l’esdevingut, sense rendició de comptes i sense assegurar que s’estableixen les bases d’un nou model residencial que posi en el centre els drets humans. Ho devem a les víctimes i a les seves famílies i també per construir una societat que reforci la protecció dels drets de la gent gran», ha afirmat Júlia Pérez Català, responsable de Relacions Institucionals d’AIC, durant l’entrega del document de prioritats al Parlament.

Pérez Català també ha lamentat que tres anys després de l’inici de la pandèmia actualment no s’hagin fet reformes legislatives ni canvis substancials en el funcionament diari de les residències, cosa que podria comportar cometre els mateixos errors que el 2020.

Les cinc prioritats

En el document que ha elaborat, Amnistia remarca la importància de comptar amb una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’Administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció a les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia.

També consideren important fer un acte públic de reconeixement a víctimes i familiars, per fer explícit el compromís de les autoritats en la recerca de la veritat i d’oferir garanties de reparació i no repetició. Reclamen adequar les plantilles del personal de residències a les necessitats reals d’atenció de les persones residents i comprometre’s que aquestes plantilles augmentaran progressivament.

Sistema de denúncies anònim

Notícies relacionades

El 41% dels avis amb demència de les residències d’Espanya són controlats amb subjeccions físiques

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Creuen que és necessari millorar el sistema d’inspeccions dels centres residencials per dotar-lo de més recursos, més transparència i assegurar que presta especial atenció a les condicions i conductes que poden afectar els drets humans de les persones residents. Per exemple, establint un sistema de denúncies anònim que permeti efectuar un seguiment efectiu.

Finalment, AI reclama assegurar la participació de residents, familiars i societat civil en tots els processos i decisions que els afectin, per assegurar que s’escolten les seves propostes i es dona resposta a les seves necessitats.